dissabte, 21 de juny del 2008

Coses de l'edat...

M'han enviat aquest text per mail i m'ha fet gràcia.

ESTIMAT DIARI

Quan vaig complir 14 anys esperava algun dia tindre un nuvi.

Als 16 en vaig tindre un , però no hi havia passió. Llavors vaig decidir que necessitava un xic apassionat, amb ganes de viure.


A la facultat vaig eixir amb un xaval apassionat, però massa emocional. Tot era terrible, era el rei dels drames, plorava tot el temps i amenaçava amb suïcidar-se. Llavors vaig decidir que necessitava un home estable.


Quan vaig tindre 25 anys vaig trobar un home estable, però avorrit. Era totalment predictible i mai li excitava res. La vida és va fer tan plomissa que vaig decidir que necessitava un xic més emocionant.


Als 28 vaig trobar un nuvi excitant, però no vaig poder seguir el seu ritme. Anava d'un costat a un altre sense parar-se a res. Feia mil coses, sempre, i coquetejava amb qualsevol que se li creuara. Em va fer tan miserable com feliç. D'entrada va ser divertit i energètic, però sense futur. Aleshores vaig decidir cercar un home amb ambició.


Quan vaig arribar als 34, vaig trobar un xic intel·ligent, ambiciós i amb els peus a terra. Vaig decidir casar-me. Era tan ambiciós que em va demanar el divorci i es va quedar amb tot el que jo tenia.

Ara, als 35, m'agraden els tios amb la polla gran. I punt.



Com veus, no som tan diferents les dones dels homes... ;)


SI T'AGRADA EL BLOG,
VOTA'L CADA DIA!!

Vota'm al TOP CATALÀ!

12 comentaris:

Anònim ha dit...

hahahaha..gràcies m'has ahorrat molts pasos de la llista així no cal que em plante en 36... encara que jo no busque..trobe ;)

Striper ha dit...

Doncs si que som diferents a mi no m'agraden els homes amb polla grossa ni petita i de fet les dones amb pits molts grans tampoc gaire.

El veí de dalt ha dit...

Val Quan tinguis 40 avisa'm. A veure si ha crescut. ;-)

Josep B. ha dit...

Se m'han saltat les llàgrimes, no de l'emoció no, del riure.

Tanmateix, si en comptes d'una polla gran (lo de dura el podem discutir) té una imaginació debordant, fa el canvi?

simplemente eva ha dit...

Com va maca?
El que no te un all te una ceba.
Como la vida misma.

Anònim ha dit...

Vaja!! Ja veig que amb els meus dotze centímetres, no tinc cap possibilitat.
ramonpimpom@yahoo.es

El company de Venus ha dit...

Quin fart de riure, la veritat... Molt bo, Lucrecia.

Lucrècia de Borja ha dit...

lau: ja ho saps, sembla que és bastant fiable ;)

striper: i com t'agraden? hehehe

el veí de dalt: sols em faten 12

skorbuto: sense dubte la imaginació és molt important...

simplemente eva: tota la raó

ramon: cap ni una

el company de venus: gràcies :)

Anònim ha dit...

hahahaha! tombant, tombant he arribat aquí! quina gràcia!
Sí, la veritat és que som més senzilles que ells no es pensen! hihihi

Anònim ha dit...

Que hi farem. de totes maneres, tinc la sort que no totes pensen com tu. I jo, procuro compensar aquesta petita mancança amb l'ajuda de la meva llengua. jejeje.
ramonpimpom@yahoo.es

Etèria ha dit...

Jajaja... A un passet dels 37 diguem on ho he de signar com declaració de principis que ho signo fil per randa.

Glòria Lumbreras ha dit...

és boníssim!