dilluns, 11 d’agost de 2008

Teoria triangular de l'amor

Robert J. Sternberg és un psicòleg estadunidense que investiga les relacions de l'inteligència, la creativitat, l'amor, l'odi i la sabiduria. D'entre les seues teories es troba La Teoria Triangular de l'Amor, en la que classifica les relacions interpersonals segons el grau d'intimitat, passió i compromís.

Intimitat representa la comunicació oberta, la confiança en la parella, la comprensió i la felicitats d'estar junts. La component passional inclou la passió sexual, la satisfacció de l'autoestima i la capacitat de relacionar-se. I, per últim, el compromís es divideix en dos: a curt termini que és el reconeixer que s'estima a una persona, i a llarg termini que és la determinació de mantenir aquest amor.

Segons aquesta teoria, qualsevol amor pot ser explicat com una combinació d'aquests tres elements. Les relacions basades només en un d'ells tenen menys possibilitats de perdurar que les basades en dos o més.

El pes de cada component va variant durant el transcurs d'una relació adulta.

Afecte inclou només un dels components de l'amor: l'intimitat. Sternberg diu que aquest afecte íntim caracteritza les amistats verdaderes, en les quals la persona sent un vincle, una calidesa i una proximitat amb l'altre però no experimenta una passió intensa ni un compromís durader.

Desig consisteix solament en passió i sovint és el que anomenem "amor a primera vista". Però sense els components d'intimitat i compromís l'amor atractiu pot desapareixer en qualsevol moment.

Amor buit es basa en el component de compromís sense intimitat ni passió. Alguns cops, un amor fort es deteriora cap a amor buit, en el qual el compromís es manté mentre que la passió i l'intimitat es perden. En les cultures en que hi ha matrimonis preacordats les relacions comencen amb un amor buit.

Amor romàntic és la combinació d'intimitat i passió. Els amants romàntics estan lligats emocionalment (com en el cas de l'afecte) i físicament gràcies a la passió existent.

Amor sociable es basa en intimitat i compromís. Aquest tipus d'amor es troba sovint en les parelles on la passió ha desaparegut de la relació però el sentiment d'afecte i compromís continuen. Amor d'amistat. També es sol donar amb les persones amb qui comparteixes la vida però sense desig sexual. És l'amor ideal entre membres d'una família o entre molt bons amics.

Amor irracional té la passió i el compromís però li manca el component d'intimitat. Aquest tipus d'amor pot ser exemplificat per una relació amb un festeig curt i un casament en el que el compromís és motivat principalment per la passió, sense haver donat temps a desenvolupar l'intimitat.

Amor complet és l'únic tipus que inclou els tres components. És la forma més completa d'amor i representa la relació amorosa ideal a la que la majoria de gent vol arribar. Sternberg avisa que mantenir una relació d'amor complet pot ser fins i tot més difícil que aconseguir-la. Remarca la importància de portar a la pràctica els components de l'amor: "Sense demostracions" avisa "fins i tot el més gran dels amors pot morir".

Què n'opines?? Hi estàs d'acord amb aquesta teoria??

SI T'AGRADA EL BLOG,
VOTA'L CADA DIA!!

Vota'm al TOP CATALÀ!

10 comentaris:

Striper ha dit...

No hi ha dubte que aixo pot ser el amor casi perfectepero per aquest equilibri cal molta comprensió.

Marta ha dit...

La veritat és que les teories de l'Sternberg, si bé poden ser refutades -com totes les teories-, en general els trobe bastant sentit.
En general crec que és una bona teoria, perquè permet explicar tot tipus d'amor: el familiar, l'amistat... En tot cas, crec que el factor "temps" té un major pes del que li posa Sternberg. Està clar que ho relaciona amb la intimitat, i tot plegat. Però crec que el temps té un pes especial -particular- en això de l'amor i les relacions...

estripanits ha dit...

Ostres... i jo que em creia que això dels triangles era una altra cosa...

Dona Rebel·lada ha dit...

Doncs... a mi no m'acaba d'agradar totes les seues definicions sobre l'amor. Segurament el meu és el més difícil i estrany...

L'amor es resumeix a una mescla d'intimitat, passió i compromís? A mi no m'acaba...

Besets!

l'encobert ha dit...

No acabe d'assimilar la teoria que s'explica al post. No sé, no sé...tinc els meus dubtes.

Salut i frescor

skorbuto ha dit...

Sembla una teoria prou elaborada. A mi em fa el pes, tanmateix és una teoria, i totes les teories tenen forats.

Per a mi és indubtable que l'amor. sigui complert o no, sempre pot desaparèixer, ja sigui per la nostra deixadesa, ja sigui de mort natural.

Jeroni Maleuff ha dit...

A mi em pareix molt interessant, si ets capaç de sobreviure, és clar.

Núr ha dit...

mmmm... a mi m'ha semblat molt interessant, tot i que no tinc gaire clar això de la idea d'amistat sense compromís... Per a mi una amistat és compromís (sempre he cregut que la meva definició d'amistat era força... «restringida»; potser és precisament per això); la resta de gent amb qui tens intimitat només són coneguts amb qui et portes bé o alguna cosa així, prò jo no en dic amics, d'això...

Pel que fa a la resta, em sembla tot prou bé i acceptable. Tot i això, sempre he pensat que l'amor és superior a qualsevol teoria!
Petonets, bunika!

(em tens enganxadíssima! he de llegir tots els enllaços que tens, especialment si són enllaços a altres posts antics!)

Christianito ha dit...

El que noto es que per sigui considerat "amor" ha de tenir dos de les tres puntes...

Intimitat no es amor...(eliminarem algunes relacions aleshores)
Desig no es amor...(idem)
Compromis si es amor...pero buit...

Tot es tant complexe, penso que imprimiré el dit triangle i el portaré amb mi a la cartera.

Roger Seró ha dit...

Hola Lucrècia, feia temps que no comentava.

Ja havia llegit feia temps sobre aquest diagrama (crec que a la wiki) i el trobo molt encertat.

Related Posts with Thumbnails