dimecres, 29 d’octubre del 2008

Grupis, sexe & rock'n'roll

De jove, a la meua habitació, tenia un póster de Kirk Cameron, un de Europe, un de Terapia Nacional i un altre de Joe Lawrence. Tots ells trets de la revista Super-POP. Sí, tots tenim un passat... i jo era una pobre fan enamorada platònicament de tots ells...

Les fans ens conformem admirant, i si a més obtenim un autògraf o un somrís... ja dormim a gust tota la setmana. Però hi ha un altre tipus de fans que volen molt més que això. Del seu ídol ho volen tot: el somrís, la pua, el penis, el semen... i el que faça falta. Parle del fenomen de les grupis.

Originalment als anys 60, quan va començar l'eufòria de les fans per seguir als seus grups favorits, les grupis eren les xiques que els seguien a totes parts, amb màquines de retratar (com m'agrada aquest terme) en mà i llibretes d'autògrafs. Romanien "de guàrdia" quan descobrien el domicili dels seus artistes favorits i els vigilaven i adoraven dia i nit.
Hui en dia és pràcticament igual, però, a més, ho fan amb l'esperança de tindre sexe amb ells.

Al llarg de la història del rock han hagut moltes grupis famoses i fins i tot se n'han fet pel·lícules sobre elles com "The Banger Sisters" (2002) o "Almost famous" (2000).

La primera, està ambientada a finals dels anys 60, on Suzette (Goldie Hawn) i Vinnie (Susan Sarandon) són dos grupis que s'han follat als més famosets del panorama masculí del rock and roll. Però han passat més de vint anys des que les Germanes devora-homes, com les va anomenar el gran Zappa, es van guanyar els seu nom i, fins ara, no han sabut res més l'una de l'altra. Vinnie és ara Laviana, una recatada (catada i re-catada) mare de família. Suzette continua comportant-se com abans, però quan el seu món s'afona, demana ajuda a la seua vella amiga.
Per què quan ens fem grans ens hem de reprimir i no ens deixem dur?? Madurar no implica deixar de divertir-se...

La segona, explica la història de William (Patrick Fugit) un xic de 15 anyets, que contractat per la revista Rolling Stone, s'afegeix a la gira del grup de rock StillWater per entrevistar a la banda, vivint el rock des de dins, coneix a Penny Lane(Kate Hudson), una grupi de l'època, de la que s'enamora.

Si veus cap de les 2 ja em diràs que et semblen. Coneixes cap grupi?? Què n'opines?? De vegades els rockers en qüestió estan de bon veure, però d'altres... sembla que influeix molt l'eròtica del poder...

No hi ha grupis de bloggers?? Com els anomenariem, bloggis?? Jo vull els meus bloggis!!
Potser d'ací uns anys fan una pel·lícula... Els bloggis de Lucrècia de Borja



Il·lustració: Arthur de Pins

SI T'AGRADA EL BLOG,

VOTA'L CADA DIA!!

Vota'm al TOP CATALÀ!

21 comentaris:

Striper ha dit...

No he vist les pelis pero tenen que ser divertides.

_MeiA_ ha dit...

Jo no em considero un Groupie, però quan vaig a algun concert intento entrar els camerinos... jujuu.. ho he aconseguit bastants cops, només a una sala de Vic que sóc habitual... l'últim que vaig entrar el seu camerino van ser els de Marky Ramone and Friends... i dsp, si no puc entrar el camerino els espero fins que puc aconseguir una foto amb ells.

No sé si sóc groupie, però m'encanta! (últimament he penjat alguna foto al blog, ja que me les va demanar la Syl)

;)

un petonàs!

(s'hauràn de mirar les pelis!)

El veí de dalt ha dit...

Bloggi de Borja? M'apunti!

Vane ha dit...

Bones Lucre!! és molt més bona "Almost Famous" que no "The Banger Sisters", la 1a t'entra més, té sensacións i te les demostra, l'altre (per la meva opinió..) és una mica pastel.. però estan bé.
Bloggis està de conya!! jejeje!
Per cert, t'agrada el cine? si pots, i la troves, mira't "Rebobine por favor" i a més amb VO, és FANTÀSTICA!! no va de res de grupis ni tot això, però és maca..
Un petó!!
Vane.

Anònim ha dit...

Ja saps que desde que et vaig descobrir en la xarxa soc molt "Bloggy" teu, gràcies a Déu com no et conec personalment no he d´anar a montar guardia a la porta de ta casa....... però em conformaré lleginte dia a dia

Lucrècia de Borja ha dit...

striper: jo tampoc xDD

_Meia_: tu ets molt fan, però ratllant el grupisme...

el veí de dalt: sona bé, no?? t'apunte!!

uuuuuueeeee!!!: la buscaré.

anònim: com no sé qui ets...

ESCLATA-SANGS ha dit...

Bloggi de Lucrècia de Borja? Es divertit!
De moment em considero només un fan perquè, com tu dius, em conforme admirant o amb un somrís...

Anònim ha dit...

He entrat al camerino en Loquillo i els Burning alguna que atra volta..

Pero no soc grupie... No men aniria al llit en cap d'ells. :P

Besitos.

PD: Molt bo el poster de Kirk Cameron! Quant de mal va fer la SuperPop a les xicones en aquelles edats...

Anònim ha dit...

No ho havia acabat de llegir lo dels "Bloggis de Borja"... Esperar a la porta de ta casa per a entrar en el "camerino" no pareix tan mala idea XD.

Besitos.

Lucrècia de Borja ha dit...

esclata-sangs: bé, també accepte fans :P

tim: segur que no?? xDD
Estava enamoradeta de Kirk Cameron i era addicta a Super-POP, però en aquella època no era tan roin com ara. O almenys a mi no m'ho semblava...
Pots esperar a la porta de ma casa. Que et deixe entrar o no... això ja és altra cosa...

Amèlia ha dit...

M'apunto a la petició de bloggis. Jo també en vull uns quants. La pel·li te la deixo per a tu. (Jo també tenia el poster del Kirk Cameron de SuperPop! Qui no el tenia? Era guapeton, el noi...)

Busca qui t'ha pegat ha dit...

jo mai he estat fan de quasi res... però conec un fan de la teua comarca del qual sóc fan.

sembla increïble.

http://www.fotolog.com/chimotei

Anònim ha dit...

Jo no m'he trobat mai amb una grupi. Llevat d'aquell cas en el meu primer concert...
I tampoc he sigut ni tan sols massa fan de ningú (a excepció de Dylan...però no me'l tiraria.
Però si reconec que m'han atret varies artistes, músiques o no. El seu art les fa ser més interessants.
Tu de segur que ja tens un bon grapat de bloggis...

Puji ha dit...

He vist les dues pelis. Estan prou bé, sobretot la segona, que a més té una bso genial.

Encantat de ser el teu bloggi. Vols ser la nostra grupi?

www.angelsofmercy.tk

Anònim ha dit...

Jo he vist la de "Casi famosos", i si, em va agradar molt.
De grupis en conec un fum, però crec que és més per l'atractiu cap a un/a famos/a que altra cosa, perque ja em diràs lo atractiu que és el Gironés de OP...

Et llegeixo des de fa temps, i m'encanta el teu blog, la meua companya i jo som seguidors, però no ens podriem considerar blogis...

besos de la Ribera del Xúquer

Lucrècia de Borja ha dit...

amèlia: ja farem algun tracte i ens els repartim ;)

busca qui t'ha pegat: a La Safor hi ha molt bon material,honey.

ximet: ara quan vos feu més famosos et plouran les grupis!! i jo aniré a salsa rosa a vendre les teues intimitats :)

puji: No soneu malament... de moment em faré fan, això de grupi ja es vorà :P

jomateixa!: sí, eròtica del poder fa molt. No és el meu estil però el Gironés té un punt eròtic-festiu...

rosseta ha dit...

Jo no em considero una grupi, ni en conec cap (o això crec, encara que hi ha gent que té coses amagades... no sé). Això si he parlat amb els Lax'n Busto i els Whiskyn's però en aquells moments en què fan firma de discs i coses així. Jo també m'hapuntaria a ser una bloggi de Lucrècia :D

Anònim ha dit...

Estimada Lucrècia:

Avui he visitat Gandia. Crec que és la primera vegada que vaig a Gandia. És bonica. Per allà n'hi han muntanyes sugerents, molta vegetació, gent simpàtica i amable... Està bé. Jo anava amb presses i no he pogut fer turisme en condicions (anava per raons de treball) però el que he vist, m'ha agradat molt.

Respecte als grupis.... no sé, he llegit al periòdic que Tom Jones s'ha disculpat públicament a la seua dona per els escàndols que ha tingut en la seua carrera musical per problemes amb grupis i fanàtiques. Supose que ha de ser una mica terrorífic tenir grupis.

Dels bloggis... no sé. Tú per si de cas, amagat de mi que jo tinc molta fam eh?

Salutacions.

Anònim ha dit...

Estimada Lucrècia:

La cançò que has penjat en aquest post és genial. No sé d'ón l'has tret, però és boníssima.

Salutacions.

Lucrècia de Borja ha dit...

rosseta: no, això compta soles com a fan. Benvinguda a la meua llista de bloggis :)

josé vicente: la Safor és amor!! Això de que és terrorific tindre grupis... a tu no t'agradaria tindre una colla de ties disponibles per a tu quan les vulgues??
la cançó és de Terapia Nacional del disc "Por verte feliz", van ser els sucessors de Modestia Aparte i jo era molt fan.

Anònim ha dit...

Saps que Kirk Cameron ara és un cristianet bastant repelent?