dimecres, 22 d’octubre de 2008

TAQNC (Tipet al que no conec)

Un d'aquestos dies de Fira i Festes de Gandia, estava jo a la plaça dels colomets (Pl. Jaume I, per als fans de google-earth, com la LluneTa) amb la meua amiga M, assegudes a una terrassa fent-nos una cerveseta.

Al moment, a M li sona el telèfon, s'aparta un lloc més tranquil per poder parlar i de sobte, un tipet al que no conec, que feia estona que estava parat a prop s'acosta on estava jo. Pobra de mi, sola i indefensa... amb un desconegut que intenta establir una conversa amb mi...






tipet al que no conec (TAQNC): hola, perdona, la fiesta es sólo esto?
(Estaven fent un concert)
Lucre: no, hi ha moltes coses, açò és una actuació més dins del programa
TAQNC: y dónde está la fiesta??
Lucre: per ahí (senyalant cap al Passeig), ixes al Passeig i t'ho trobaràs
TAQNC: y tu dónde vas a ir?
Lucre: no sé... sobre la marxa...
TAQNC: es que si me dices donde vas, yo también iré a allí
Lucre: tu ves cap allà que ja et trobaràs festa
TAQNC: però no hay algun sitio donde bailar, rollo disco??
Lucre: no, d'això res, tot fires, teatres i concerts
TAQNC: pues si me dices dónde estarás iré, que me apetece conocerte
Lucre: es que jo no estic interessada en coneixer-te a tu...

El tio pega la volta i se'n va amb cara de mala llet. Al moment torna.

TAQNC: tenia ganas de conocerte, pero con lo borde que te has puesto... ya no me interesas.

Ara, anem per parts. Jo no li vaig fer cap senyal al TAQNC. Ni miradetes, ni somriure, ni cap cosa que pogués donar lloc a pensar que m'interessava mínimament. Si a pesar de les circumstàncies, el tio s'arrisca i em diu que em vol conèixer... hauria de preveure que potser reba una negativa. Podria haver-me inventat que tinc novio, o haver-li dit que era de fora i me'n tornava a casa o qualsevol mentida, però no em dona la gana!! Perquè si la resposta és que no m'ineressa, és així. Tinga parella o no, visca lluny o al costat... no m'interessa. Vaig ser sincera i educada. En cap moment em vaig posar bord. Simplement, si ja tinc clar que no el vull conèixer li ho dic i no perdem més el temps, ni ell ni jo. Sóc una secota?? Sí, això no és nou.

Homes del món que entreu a les ties que no coneixeu: espereu algun senyal per part d'elles o estigueu preparats per rebre una negativa. I, per favor, sigueu originals!!

Què fas quan et passen coses així?? Com reacciona l'altra persona?? T'inventes coses per "quedar bé" i que no s'ofenga??

Il·lustració: (v) i r e t a

SI T'AGRADA EL BLOG,

VOTA'L CADA DIA!!

Vota'm al TOP CATALÀ!

26 comentaris:

José Vicente ha dit...

Estimada Lucrècia:

No sé... és extrany que una persona et diga de sobte, sense raó aparent, que vol conéixer-te. D'altra banda, la teua reacció és prou comprensible.

Jo en el lloc de TAQNC, hauria tractat d'explicar per quina raó tinc interés en conèixer-te i hauria sigut més educat dient coses boniques en lloc d'enfadar-me i fent una despedida amable.

Però el món és plé d'especímens extranys, així que no és d'estranyar que una situació com aquesta puga ocórrer.

Salutacions.

Joan Bertomeu ha dit...

Lucrecia, hi ha molta gent que es creu irresitible. És com a mínim curiós l'alta estima que ens tenim nosaltres mateixos. Ens pensem intel·ligents, atractius, divertits ... El tipet del qual parles segur que va pensar que t'estava fent un favor (bé, i que després tu li faries un altre a ell, suposo) i al veure que no vas saber valorar el que per circumstàncies de la fortuna se't presentava es va ofendre.

Joan, un valencià del nord, però no molt

LluneTa ha dit...

Lucre,

A les ties tan interessants com tu i com jo, ens passen aquestes coses ;).

No en serio, a mi quan em passa algo semblant, soc igual o és bord que tu.

Jo sols regale el meu encant a aquell que s'ho curra..
Per què la gràcia està en la recerca de la miradeta, somriures, i poc a poc, acabar parlant de coses sense sentit, i ... "LO QUE SURJA"... jaja..
Però algú que es tan directe i sincer, mal rollito.

Que sí xica, que encara li passa poc anant així per la vida.

Aprendiz ha dit...

El problema es que costa prou donar-se conter que no som el centre del mon (y parle de persones en general), perque ni si algú no ens estima es culpa seua, ni som els imprencidibles i millors amics de tots els nostres amics, ni som el centre d'atencio, ni es un plaer per a cualsevol persona coneixerns. I aquesta es una lliçò que no tothom arriva a aprendre.

Un altre tema que ha sorgit i que em te un poc mosca es "sols faig cas als tios que seu curren" a l'hora d'entrarvos a les xiques. Així el que aconseguiu es descartar a tios que a lo millor son timits al principi, pero despres son persones increibles, o coneixer a tios subnormal pero que tenen gracia per entrar a les xiques (i també tios normals, perque no). No se, em sembla un poc superficial. Tampoc dic que si un tio vos entre com en el cas que has ficat li faces cas, pero si un poc de coneixer a la gent una mica més.

Lucrècia de Borja i Bairén ha dit...

josé vicente: no és tan estrany, passa més del que sembla.

joan bertomeu: mira que sóc... no saber valorar la grandiositat del xic... aiss...
sí, és cert que, en general, ens creiem millors del que sóm.

lluneta: jo intente ser simpàtica amb tot el món, però de ahí a "coneixer" més a algú de la manera que aquest volia... doncs no. Ara, si hagueren hagut senyals per la meua part... un altre gall ens cantaria :P

aprendiz: què no sóc el centre del món?? merda, m'acabes d'enfonsar!! :P
Al tema aquest dels tios que s'ho curren sempre hi ha de tot. He conegut tios meravellosos que en un prinicpi no m'ho van semblar i al revés. Però d'entrada, si s'ho curren atrauen més.

entrellat ha dit...

Doncs, jo penso que tens raó. Si "entres" a algú, sigui tia o tio, el mínim que pots esperar és que et digui això que vas fer tu, educadamente, perquè la gent és més maleducada que tot això, i el més normal seria l'engegessin a la merda. JAJAJA.

Així que tranquila noia, vas ser educada, el problema el tenia el tio, que no sabia rebre un "no" per resposta.

Petons, maca.

Entrellat

Aprendiz ha dit...

Doncs jo sols espere sinceritat i algún sonriure.

Marta ha dit...

Uau, vist des de fora, jo no diria que ets bord, sinó eficaç. Donaria l'ungla del dit gorrinet per ser capaç de dir coses aixina.
A mi em va entrar un fa uns mesets -concretament el dia que anava a pagar el sopar final de carrera-, en la cua del banc. Va començar saludant-me, "hola, te acuerdas de mi, nos presentó Javier". I li vaig respondre tota candorosa que no, que s'havia confós. I ell insistint que em coneixia. I clar, el preu d'haver treballat de cara a una càmera és que quan un desconegut et diu que et coneix, és que cap la possibilitat que siga aixina: que li sones per haver-te vist en la pantalla, però que no caiga en qui eres exactament. Però el xic al final va acabar demanant-me el mòbil per a quedar per anar a prendre un cafè. Li vaig donar l'excusa -justificada- que tinc nòvio i em va dir que a ell li feia igual.
-Ja, però a mi no.
- Sólo un café, nada más que eso.
I li vaig respondre que a la pròxima que ens tornàrem a trobar a la cua del banc. Això és el màxim d'eficàcia de que sóc capaç. Veus? T'admire, Lucrècia. Una eficàcia com la teua m'hauria estalviat dos minuts de conversa absurda...
Besets!

Striper ha dit...

Jo prefereixo no opinar pero de vegades si no et llences.

Samaruc ha dit...

bah, nenah, això no és. el paio va tornar a increparte perquè estava dolgut: no t'havia agradat.

de vegades cal deixar les coses clares... què anaves a fer? portar-lo tota la nit darrere com un gos?

besets

(sóc rasoir)

José Vicente ha dit...

Estimada Lucrècia:

Jo pense que quan algú es dirigeix cap altra persona ha de pensar més en donar que en rebre. Rebre depén básicament de l'altre i si tú no conéixes a l'altre, en principi no hauríes de pensar en rebre.

Quan dic donar em referisc a donar amistat, simpatía, humor, piropejar i fer coses boniques que agraden a l'altra persona, sense invadir la seua intimitat o faltar el respecte a la seua persona. Algú va dir que amar és donar sense esperar res a canvi.

A més, donar és molt bonic també.

Salutacions.

skorbuto ha dit...

Jo fa molt de temps que no passo o he de passar per aquests tràngols, però recordo que l'única vegada que em vaig atrevir a fer res semblant em va sortir bé. Però com que sóc molt curt de vista per aquestes coses el més segur és que la noia no estigues donant senyals sinó cridant per que m'apropés.

rosseta ha dit...

Que borde i que res, vas actuar de forma molt adeqüada, almenys jo ho hagués fet així també, i es que de vegades millor dir les coses clares com "no m'interesses" o "no vull establir ni una conversa, ni una amistat, ni res" que hi ha tios que el "no", no l'entenen i encara insisteixen i clar si ets clara et consideren una borde, i si els hi segueixes el rotllo per després deixar-los amb un pam de nas som unes cabrones, tu diràs... Si es que avui en dia no sabem aguantar una negativa, i sí, les noies en aquest sentit tampoc ens quedem curtes perquè tampoc ens agrada que ens rebutgin. Encara que suposo que pel general girem cua amb cara mala llet però no tornem per dir una altra borderia. Petons maca.

Lucrècia de Borja i Bairén ha dit...

entrellat: gràcies, això crec.

aprendiz: és el que vaig fer.

marta: hem d'aprendre a dir que NO més a sovint. Costa donar negatives, i de vegades podem acabar fent coses que realment no volem fer per no agraviar a l'altra persona. Jo ja m'he cansat d'eixes coses i ara tinc el NO més fàcil ;)

striper: sí, és cert que si no arrisques no guanyes, però s'ha de saber quines són les possibilitats i assumir les conseqüències.

samaruc: no, evidentment que no anava a fer-ho... encara que ara que me l'imagine amb un collaret de gos mentre l'arrossegue pel passeig de Gandia... potser m'hagués agradat la idea...

josé vicente: això està molt bé per als manuals i els llibres que expliquen què és l'amor o l'amistat, o almenys què hauria de ser... però a la vida real no passen aquestes coses. Una cosa és quan estimes algú (amic, familiar...) i altra quan es tracta d'un desconegut.

skorbuto: segurament. Jo m'he trobat casos en els que sols m'ha faltat posar-me un cartell lluminós o agafar-lo pel coll i espentar-lo cap a mi...

rosseta: les dones observem molt bé els senyals i si "ataquem" sol ser perquè l'objectiu està més que clar. Els homes tenen tant que aprendre... (sospir profund)

òscar ha dit...

el millor de tot és la tornada enrera per dir-te que ja no l'interessaves.
em recorda quan a escola t'enfadaves amb algú per una fotesa i li acabeves dient, tot ofés, "doncs ara ja no t'ajunto".

igual, el paio, encara no s'ha tret el xip escolar del cap!

El Company de Venus ha dit...

Estic amb l'Òscar. El millor és la tornada enrere per deixar anar el lament de mascle ferit. És la tàctica de: 'com que amb aquesta no tinc res a fer, vaig a dir-n'hi una de grossa, o sigui, que és una borde'. I un detallet: tu parlaves en català, ell en castellà, no? Segur que, això, tampoc no li va agradar...
Borde, no, Lucrècia. Resolutiva, directa, pràctica. Felicitats.
PD: He repassat el post dels senyals i és sensacional.

Anònim ha dit...

Ostres, Lucrècia, magnífica l'experiència. Se'n devia anar, com es diu per ací al nord, amb la cua entre les cames.

Anònim ha dit...

L'anònim era jo.

Germà.

José Vicente ha dit...

Estimada Lucrècia:

Supose que després de tot el que compta no és el que has fet sinò com ho has fet, perquè el context, els teus gests, i molts altres factors imposibles de descriure en 4 paràgrafs s'han quedat al tinter.

N'hi han moltes persones que amb tot això de ésser "güais" o "donar-se importància" es creuen amb dret de mirar per damunt de l'espatlla a altres persones i això pot ferir.

Jo no estava enllà quan tú visqueres aquesta experiència així que no puc jutjar, però cal anar amb compte perquè la vida moltes voltes et torna el mateix que tú has fet als altres.

Culls el que sembres.

Salutacions.

Lucrècia de Borja i Bairén ha dit...

òscar: sí,potser. És l'orgull del ferit.

el company de venus: sincera, simplement. L'escrit dels senyals... jo també el vaig rellegir l'altre dia. De vegades em sorprenc a mi mateixa de les coses que escric o com ho dic, però és com les sent.

Germà: per ací també diem aquesta frase.

josé vicente: això de "güais", ho dius per mi o per ell??
Això crec, que la vida ens torna el que li donem i de moment no em puc queixar. Visc bé.

José Vicente ha dit...

Estimada Lucrècia:

Tú no ets "güai" (que jo sàpiga), tú ets glamourosa.

Ciber-bessets.

Hèctor ha dit...

Recollons la de projeccions que he vist als comentaris, això sembla un festival de cinexins!

A veure, de bon rotllo i sense voler ferir a ningú, que sembla que hi ha mar de fons i la cosa no va amb mi.

O siga que al tema central de l'escrit. Al torrooooó!

Estic d'acord amb la Lucre per una raó bàsica: tots tenim dret a dir que no.

Clar i ras. Sense embuts. Repetirem la jugada per si algú no estava atent i feia zapping mental:

Tots tenim dret a dir que no.

Veges tu què fàcil i senzill. Podem ser educats. O no, perquè hi ha molt d'impertinent. I no som ONGs. O siga que les frustacions ens les gestionem cadascú pel nostre compte, que per això diuen que som adults.

Unes vegades ens toca guanyar, i unes altres, perdre. Per això té interés la seducció, o lligar, o com vulgueu dir-li a la cosa aquesta.

A més risc, més guany si eix bé, més ganes d'amagar-se a sota una pedra si eix com el cul.

I com a adults, ja és cosa nostra saber fins a quin punt estem disposats a arriscar.

Vinga, un somriure, i vull un escrit bitxo, bitxo, Lucre!

Besets per a tots i totes...

LluneTa ha dit...

Hèctor: Olé! Un brindis pel teu comentari!. 100% d'acord.
I saps? m'has provocat el somriure buscaves!

:D

Lucrècia de Borja i Bairén ha dit...

josé vicente: gràcies :)

hèctor: gràcies. El proper escrit dedicat per a tu, que de segur que t'agrada. A vore si t'atreveixes i m'ho envies... (ja ho entendràs quan el llegeisques :P )

LluneTa: és molt sabi aquest Hèctor...

Carlos V ha dit...

Vas actuar com tocava, si ell és posa bord, cal pagarli amb la mateixa moneda. Això sí, l'admire per entrarte sense coneixerte, ja que és una cosa molt molt complicada, d'autentic valent ( o suicida, segons se mire). Potser arribara el dia en que les dones vos llançeu i feu el mateix...

Núr ha dit...

Em sembla que aquest en comptes de tenir allò de el no ja el tens al cap, tenia machote, que tens el sí!

I a sobre la borde ets tu??? Carallot...

Related Posts with Thumbnails