diumenge, 22 de febrer de 2009

Ho he tornat a fer

Cada dia em creuava amb ell 4 vegades, sempre al mateix lloc i sempre em quedava mirant-lo, no ho podia evitar. Jo pensava: Lucre, no, oblida't, no és del teu estil, et cansaràs prompte d'ell... però així i tot hi havia alguna cosa que m'atreia molt d'ell, i és que és tan ideal...

Després vaig intentar no mirar-lo quan me'l creuava, però encara que no mirara jo sabia que estava allí!! El cor se m'accelerava mentre em deia a mi mateixa no mires, no mires... nooooo. El volia per a mi!! Així que finalment em vaig decidir i vaig anar a per ell. Vaig entrar a la botiga i em vaig comprar l'abric rosa.

Jo m'havia proposat no comprar compulsivament i intentar comprar soles coses necessàries, però és impossible!!! Què és el pitjor que li pot passar a una psicòpata consumista com jo?? treballar a un centre comercial... és horrible!! és com deixar a un xiquet a una botiga de llepolies i dir-li que no en taste ni una. Vaaaaaa, per favoooooor... això és una tortura!! I més encara en rebaixes, i molt pitjor a les segones rebaixes!! És que sembla que ho facen a posta perquè jo m'ho compre tot. I el resultat és que en el portem de mes m'he comprat: 2 abrics, 3 vestits, 4 parells de botes, 1 jersei i 1 bossa.

Jo no puc seguir així, entre i isc a la feina mirant al terra per no mirar els aparadors. Necessite que s'acaben les rebaixes ja!!


SI T'AGRADA EL BLOG,

VOTA'L CADA DIA!!

Vota'm al TOP CATALÀ!

18 comentaris:

mar ha dit...

jejeje...
irresistibles aquestes rebaixes, no?
jo, en canvi, feina tinc per anar de compres... i per decidir-me... encara més!

Bona setmana!

Striper ha dit...

Em sembla que no es un problema esclusiu teu nomes.

El Company de Venus ha dit...

Jo he optat per deixar les targetes a casa si sé que m'haig d'acostar a menys de 500 metres d'un centre comercial o una zona de botigues. I al moneder, només deu o vint euros.

rosseta ha dit...

Ostres déu n'hi do el que has comprat. Jo faria el que diu el Company de Venus deixar les targetes a casa... Jo es que quan surto pel centre les botigues ja estan tancades i sinó miro els números vermells que tinc i així sé que no he de comprar... Ànims que les rebaixes ja estan acabant-se (a Reus ja s'han acabat). Jejej sempre pots venir a viure per aquí ;)

Comtessa d´Angeville ha dit...

Jo tenia eixe problema Lucre, i vaig trobar la sol.lució a ell i a molts altres anant-me'n a viure a les afores. Les urbanitzacions de l'extraradi (amb servei d'autobusos que te deixen casi a la porta de la feina) són la sol.lució. Jo m'he comportat molt estes últimes rebaixes justament per això, perquè he evitat la tentació no acostant-me. Aixina i tot, caus de quan en quan. Este any només dos faldes de Jocomomola, un vestit de Custo, una camisa de HOSS, un vaquero Fornarina i unes sabatilles Lacoste, a més de incontables prenders bàsiques (rotllo camisetes tota d'un color) de l'imperi Inditex. Les pendres estrella, que a pesar de les rebaixes han vingut a sumar casi dos nòmines, han sigut uns pantalons i dos jaquetes SLAM, imprescindibles per a la meua aventura nòrdica.

Jordi ha dit...

Tots tenim aquest problem compulsiu/consumista! L'única solució possible que veig és que tanquin totes les botigues per sempre més o que facin targetes on no puguis pagar més de 10 euros al dia, la quantitat bàsica per poder sobreviure...

Adelaida ha dit...

Val que sigues una consumista "empedernida". Val que treballes a un centre comercial i no t'hi pugues resistir. Val que la pressió de les rebaixes puga amb tu, però... que et compres un abric ROSA, això no té nom!!!

Oscar+AB ha dit...

A mi em va passar l'any que vaig anar al Festival d'Angoûleme, tot ple de cómics fantàstics ... encara sort que no m'anava la tarjeta de crèdit!

José Vicente ha dit...

Estimada Lucrècia:

De vegades les persones fem coses de les que posteriorment ens empenedim... això pot passar de quan en quan... a tothom ens passa. De vegades ens deixem portar pel desig deixant la racionalitat a un costat. Però si això et passa amb tanta frequència, potser hauries d'acudir a un especialista que t'ajudara. És possible que no estalviares molt, perquè el que estalviares en compres compulsives se'l portaria l'especialista, però almenys deixaries de sentir-te malament amb tú mateixa...

Salutacions.

Gordon Gekko ha dit...

De vegades, la única manera d´evitar la temptació es caure en ella.....

I que hosties! t´agrada de veritat eixe abric??? doncs ben fet!!!!!
Ara busca-li unes sabates, un bolso i complements extra, i si en "Woman´s secret" trobes llenceria a joc per a baix de l´abric millor que millor.....algú s´alegrarà la vista,
Està tirat de preu, mai ha sigut tan barat anar a la última!
Els diners están per a gaudirlos, o portaves idea de ser la més rica del cementeri?????
Si tots feren igual, a lo millor el consum es reactivaría i la crisi sería més soportable per al ja sofrit sector textil i de la distribució.
Si no pensa de que van a viure els pobres comerciants amb tant d´estalvi i tanta prudència....

Ciberbessets "consumistes" i compulsius.....

José Vicente ha dit...

Estimada Lucrècia:

A la teua bossa tens un carnet de la UPV, això em fa pensar que ets alumna universitària (perquè supose que no ets personal de la UPV quan dius que treballes a un centre comercial...) ¿en qué centre comercial treballes? ¿en quina botiga? ¿quina carrera estudies? A mi em fa l'efecte que ets més de lletres que de ciències (ho dic per el contingut del teu bloc i per intuició)... i a la UPV s'estudien més les ciències que les lletres. Podries aclarir-nos aquestes questions?

Salutacions.

Ballarinadeplom ha dit...

ai, dolça temptació...
què hi farem!

no es pot lluitar contra les forces de la naturalesa, no?

Lucrècia de Borja i Bairén ha dit...

Mar: completament irresistibles!!

Striper: vaja, em consola per allò de mal de molts...

Company de Venus: el problema es que si faig això potser necessite diners per a una altra cosa i tampoc els tindré.

rosseta: ací queda aquesta setmana i prou

Comtessa: el problema es que treballe al centre comercial dins mateix, encara que visquera a l'extrarradi... he d'entrar igualment

Jordi: espere que ningú no t'agafe la idea, crec que no podria suportar-ho

Adelaida: eres la primera persona que asenyala el fet que l'abric siga rosa. Realment la meua indecissió era pel color, perquè no és massa combinable. Però em para tan bé i és tan bonic... i estava tan barat... Al proper sopar que fem me'l pose i el veus :P

Oscar: i no fa encara més ràbia vore coses que t'agraden, saber que te les pots comprar i no fer-ho??

Gordon Gekko: gràcies, com es nota que has passat per la mateixa situació... consumista!!

José Vicente: no m'empenedisc del que m'he comprat. Estic contentíssima amb les meues noves adquisicions.I no em sent gens malament amb mi, al contrari, quan compre moltes coses sent una pujada d'adrenalina que és quasi millor que un orgasme.

Efectivament hi ha un carnet de la UPV a la meua bossa, però saps si el carnet és actual o de fa temps, per tant podria ser alumna o personal (no tots estan a temps complet). Si vulgués donar la meua identitat ho hagués fet, per què hauria ara de donar tantes dades?? I sóc de ciències pures!!

ballarina: no es pot, no...

La RaTeta Miquey ha dit...

I és que ara estàn en el seu millor moment... explica, explica, de quin color són els abrics? i els vestits, són per ara o ja per l'estiu?? Petons, guapa!

iaiapunkarra ha dit...

A mi la gran temptació és passar per davant del forn, que venen xibeques fresques i barates...

En canvi, els centres comercials i botigues de roba, contra més lluny millor. Dec ser de les poques dones que es maregen si han d'entrar en un puestu d'aquests.

Vier ha dit...

Quina tragèdia :P I jo que creia que parlaves d'una altra cosa.

skorbuto ha dit...

estimada Lucre: Sí sabés com fer-ho t'encomanaria el meu més absolut desinterès per la moda, les rebaixes, la roba ...

Ara també fora possible que al temps t'encomanés la meva dèria pels ordinadors i la programació i no està el mercat laboral com per anar fent més competència :(

Núr ha dit...

...4 parells de botes???? Ostres, jo és que no tinc tanta fal·lera per les sabates! Bé... en tinc per les sandàlies... aix quan arribi de debò el bon temps!!! Patiré!!!

Jo crec que el millor consell és el del Company de Venus. Si necessites diners, només cal que els duguis l'endemà! Si és una urgència, segur que algun/a amic/iga te'n deixa! ;)

Related Posts with Thumbnails