dissabte, 2 de maig del 2009

Consultori: ell està casat

Hola Lucre!

Jo crec que tinc un problema, vaia... no es que ho cregui sinó que el tinc. Tinc 23 anys i des de fa uns mesos estic liada amb un home d'uns 46 que esta casat i té dos fills. Fa uns anys que ens coneixem i sempre havíem tontejat però sense res mes pel mig fins un dia que em va plantar un petó però sabent que jo m'ho agafaria bé ja que mútuament ens buscàvem! Jo tinc por perquè crec que l'estic necessitant més del que hauria de necessitar-lo. Ell crec que em veu com un cosa que té de més però quan estem junts xarrem, ens expliquem de tot, em fa petons miran-me als ulls i sempre em diu lo guapa que soc, lo simpàtica, com li agradu i es ell el que em busca sempre per quedar! jo ho veig com un somni!! i algu important perquè mes dificil fixar-me amb els de l'edat que em pertocaria! vaia que sempre em fixo amb homes molt mes grans de 35 en amunt!! compartim un
hobby junts per lu tan ens veiem setmanalment i ja no ser que fer, si tira endavant perquè realment el vull o parar perquè potser serà pitjor quan més temps passi! que puc fer?? Gracies!


Estimada lectora:

Sí, tens un problema. El teu problema és que t'estàs penjant per un tio que no va a donar-te el que vols. Entenc que et sentes atreta per homes majors, a moltes ens passa, que donen més seguretat, però aquest en concret la seguretat no te la dona a tu, sinó a la seua dona, que és amb qui té el vincle afectiu i dos fills!!

Ets jove, no et fiques a merders com aquestos on hi ha nanos pel mig. Hi ha mil tios més grans que tu que no estan casats i no tenen fills, per què aquest??

Per ell deu ser molt còmode tindre't ahi quan ell vulga. A casa té a la seua dona i als fills que són els que donen problemes i preocupacions i per passar una bona estona sense complicacions té a una xiqueta joveneta amb qui s'ho passa bé. Sense més. Ets "l'altra", així de clar i si li demanes alguna cosa més es vorà agobiat i s'acabarà la relació.

Tens 2 opcions. O assumeixes el teu rol d'amant d'un home casat al que pots vore quan ell vulga (i no quan tu vols) i gaudeixes del moment sense implicar-te, o bé, si el que vols és tindre una relació "normal" t'oblides d'ell per ser la firts one d'algun home meravellós, enlloc de ser la segundona que es conforma amb les estones de relax que ell s'agafe. Tu voràs...


Les teues consultes a: Lucrecia@picam.info

23 comentaris:

Faune ha dit...

Doncs coincidisc totalment amb tu, Lucre. A més a més, no és qüestió de que siga prou més gran que aquesta xica, sinó que està casat i amb fills, i això pot resultar garantia de merders. I eixa relació o es valora només com sexe, o portarà problemes. De vegades és qüestió d'aclarir les coses, i tindre-les clares. Sovint algunes amigues i conegudes meues es queixen de que els tios sovint prometen o fan creure que hi són enamorats, o es gasten una verborrea romàntica que fa més pudor a telenovela que altra cosa, pensant que si no no voldreu follar, quan les coses serien molt més senzilles parlant-les i aclarint-les. De vegades tots dos només volen sexe i prou, i no cal enganyar ni enredar a ningú.

Comtessa d´Angeville ha dit...

Sóc partidaria de les relacions amb homes casats o emparellats de la manera que siga, i més si una és jove. Que sí, que penjar-se és una putada molt molt gran, però quan no et penjes són relacions perfectes: ells no et poden exigir massa (i bé, tu a ells tampoc), te donen l'amor i el carinyo que te cal però no tens les complicacions que t'ocasionaria una parella. Després clar que cada relació és un món i moltes voltes t'ho acabes passant ben malament però... és molt còmode. Açò me recorda una conversa amb ma mare, que sempre que li dic que m'agrada algun xic lo primer que fa és preguntar-me l'edat, preocupà com està de que últimament tots estiguen en els 40 o més, i ella diu que un home quan a certa edat està solter per alguna cosa deu ser, a lo que la meua resposta sempre és la mateixa: PERÒ A TU QUI T'HA DIT QUE SIGA SOLTER??

Josep B. ha dit...

D'acord amb la Lucre, si més no en aquest cas. Una altra cosa és el que dius, Comtessa, la teva és una opció lliure, per part teva, has escollit un joc coneixent les regles i acceptant-les. En el cas de la consulta tot regalima a "voldria que això fos una altra cosa" i difícilment ho serà.

Anònim ha dit...

Estimada Lucrècia:

La veritat em pareix que has fet una recomanació molt sensata. Crec que moltes persones necessitem una mica de racionalitat (com eixa que ens ensenyes tú) a les nostres relacions.

Jo tenia un amic/alumne rus més major que jo que em deia que l'home quan arriva a certa edat si no s'ha compromés amb ninguna dona, després tindrá problemes per mantindre una relació seriosa amb alguna. Segons ell, l'home que arriva a certa edat sense compromís ni experiéncia, es fa cómode i després rebutja els compromisos i les responsabilitats que acarrea formar una família. Estimada Lucrècia, t'estaria molt agraït si em donares la teua opinió. Creus que és cert?

Salutacions.

fra miquel ha dit...

No és un cas excepcional. El cinema en va ple d'aquestes històries. Jo recomanaria "Crimes and Misdemeanors" (Delitos i Faltas) de Woody Allen.
Encara que és un cas extrem. El final de la relació és realment mooolt dolent, per la noia.
La teva recomanació, Lucre, és la més encertada, al meu parer. La opció de la comtessa també pot estar bé, però s'ha de tenir molt i molt clar. Tot i això, crec que és més difícil de controlar la situació. Els sentiments apareixen sense avisar i al final tot plegat pot resultar molt dolorós.

B7s

Peguie ha dit...

La resposta és la següent: no face el que no t'agradaria que et feren...

Comtessa i si t'enamores i t'ho fan a tu? penses que vas a tenir eternament 30 anys?

gata parda ha dit...

Vaja què mal sona això de segundona...per a estar a una relació que et dóna maldecaps i gens de llibertat de decisió com el simple fet de vore´l quan vulgues, millor no estar-ne! M´agradaria molt més la primera opció!!!

Eva ha dit...

Per experiència et diré que aquestes històries no tenen final feliç.
Tenen una gran càrrega eròtica i romantica que acaven enganxant a l'amant.
Ell sempre estarà apunt de deixar a la seva dona sense fer-ho definitivament mai.
En el cas de que la seva dona s'enteri, el perdonarà perque té massa a predre i l'estima.
El millor és tenir clar que només ets un amant i anar buscant algú més, algú que et doni la exclusivitat que et mereixes.

SERGIBR ha dit...

Vaja, el teu blog s'han convertit en una espècie consultori sentimental a lo elena francis. Per què no li has aconsellat de fer un viatge amb l'imserso?

Anònim ha dit...

Potser a l'imserso trobe algún vidu on els viatjes són més económics. Després el vidu se'n va i tu et quedes amb els diners... Aquest Sergi te molt de talent

Anònim ha dit...

Jo mai he sentit atracció pels homes amb cinc o sis anys més que jo...seré anormal, estar amb un tio de 46 i tenir 23 seria con gitar-me amb mon pare o mon tio!

Goculta ha dit...

Lucre les teves paraules són dures, com la realitat, bon consell, millor que fugi ara que està a temps!

rosseta ha dit...

Molt encertat el consell, si senyora.

Anònim ha dit...

M'estic adonant que ací tots dieu "consell". Potser no siga jo la persona més adecuada per parlar d'això però quan estava estudiant per a l'exam de mitjà de la JQCV em varen dir que consell és un càrrec polític i que si et refereixes a una sugerència és recomanació. És extrany que tots digau "consell" i ningú parle de recomanació...

MeiAlbiol ha dit...

Jo també estic d'acord amb el consell que has donat.

Una cosa és el sexe espontani sense cap compromís. Però un altra és el sexe amb estima i amb esperances a alguna cosa més. Si l'amor que pot sentir no pot ser correspòs (ho té molt difícil) que fugi corrents.

El sexe i la companyia pot ser sensacional però com tu dius, serà només quan ell vullga.

Els homes més grans que una sempre donen més morbo, tenen més experiència i saben molt bé com menjar-te l'orella. Però també poden ser més cruels.

Fuig mentre pugues i guarda un bon record ;)

besets!

Josep B. ha dit...

José Vicente:

En veure el teu comentari, ben bé podria ser el que dius i jo personalment t'ho agraeixo, m'he mirat els diccionaris tant de l'IEC com el de l'Enciclopèdia Catalana i tots dos accepten la paraula consell com a sinònim de recomanació, també en te l'accepció d'òrgan rector entre d'altres.

Així doncs en podem seguir dient "consell".

Comtessa d´Angeville ha dit...

Pegui, vosté i jo sembla que mai anem a estar d'acord. Sé perfectament cóm s'està tant a un costat com a l'altre i tinc molt clar a quin vull quedar-me pel moment.

I al contrari del que diu l'anònim, crec que les relacions amb una diferència d'edat notable resulten molt enriquidores.

Arturo ha dit...

Querida Lucrecia:

¿Qué formación tienes para llevar a cabo este consultorio sentimental?
No soy nadie para decir qué debe hacer cada cuál sólo quiero comentarte que a pesar que des consejos muy sensatos a lo mejor alguno de tus consultantes puede necesitar algo más que un mensaje en un blog. Creo que debes ser consciente de tus límites.

Un abrazo y sé prudente.

Arturo, Badalona

Josep B. ha dit...

Arturo:

Francament, em sembla una mica fora de lloc fer una pregunta d'aquest tipus.

La majoria de consultoris sentimentals, començant pel de la Señora Elena Francis, estan en mans dels becaris (de periodisme amb sort) d'emissores de ràdio i revistes.

Dels consell que ha donat la Lucre no he trobat cap fora de lloc, no ha recomanat medicaments ni mides esbojarrades (presentar-se a ca'l manso i parlar amb la dona, per exemple)

Llavors. A què recomanar-li prudència? (una prudència que ja demostra, per cert.) Faràs el mateix amb els programes "El hermano mayor" i "Super Nanny"?

Lucrècia de Borja ha dit...

Aquestes relacions són dificils i no solen acabar bé...

Arturo: Jo done un consell, com a amiga, no és cap ordre, soles una suggerència, a partir del que he viscut i el que he vist. Jo aconselle, però qualsevol pot comentar i opinar i la persona que demana el consell llegirà igualment el que escric jo com el que escriu la resta. Com diu skorbuto, crec que no he dit cap bestiesa sinò coses més bé de sentit comú...

Arturo ha dit...

Querida Lucrecia:

Vaya por delante que respeto a todo el mundo y ya he dicho que no soy nadie para juzgar. Solamente me he sentido en la necesidad de expresar mi opinión. Si alguien sin formación abriera un consultorio odontológico en su blog recibiría muchas críticas por su insensatez; con el mundo de los sentimientos y las emociones todo el mundo se atreve a dar consejos, cuando muchas veces haría falta profundizar de una forma profesional. Afortunadamente, la señora Elena Francis pasó a la historia y de los demás programas no puedo opinar porque no los he visto ni me interesan.

Un abrazo,
Arturo

peguie ha dit...

La comtessa s'ha quedat asoles amb els seus planteaments. Espere que açò la faça pensar. Tal vegada la qüestió està en triar amb qui vols tenir una relació i no deixar-te portar...que està molt bonic però ala llarga es una font de maldecaps. Amb açò no vull dir que es renuncie a la passió sinó que s'ha de ser més selectiu amb els amants i a la fí sempre arriba el premi...

Un que passava ha dit...

Xe, Comtessa, liat en uno de 90 i t'enriquiràs més. A major diferència major enriquiment! Te pots fer milionaria,tu!