dimecres, 6 de maig del 2009

Verges de 30 anys

Per a un verge involuntari (si t'ho has proposat ja és cosa teua) de certa edat ha de ser molt dur viure a una societat a la que se li dona tanta importància al sexe, veient com al seu voltant la gent s'enamora (o no), s'emparella, folla, es barallen... i es torna a començar, mentre les estadístiques diuen que els adolescents cada vegada tenen sexe més prompte.

La pel·lícula The 40 year-old virgin (Verge als 40 anys) és una comèdia on un home arriba als 40 anys sense haver tingut cap relació sexual. El protagonista vol trobar la felicitat i vertader amor i els seus companys de feina es proposen ajudar a l'amic perquè deixe de ser verge.
Pot semblar surrealista, però de vegades la realitat supera la ficció.

Tard o d'hora tots tenim alguna experiència sexual per patètica i insignificant que siga, però per estrany que semble hi ha un gran nombre de persones adultes que no han tingut cap relació sexual. Mai, ni una sola vegada!!

Per a aquestes persones totalment verges s'ha creat a Alemanya un grup de gent de vora els 30 que no han tingut sexe mai, es diuen Absolute Beginners (Principiants absoluts) i el seu nom prové d'una cançó de David Bowie que diu "I've nothing much to offer, there's nothing much to take, I'm an absolute beginner" (No tinc massa que oferir, no hi ha massa per pendre, sóc un principiant absolut)

Segons el retrat robot d'aquest tipus de persones, són tímids refugiats als seus llibres, convertits en empollons oficials que han concentrat totes les seues energies en els estudis primer i en el treball després. Alguns ho passen malament amb la seua soledat, però d'altres s'han acostumat a fer la seua vida sense sexe i no ho troben a faltar perquè mai no ho han tingut i acaben fent-se asexuals.

Amb les reunions dels Principiants absoluts es pretén ajudar a aquestes persones perquè perden la seua por i s'obriguen al meravellós món del sexe. I és que ja se sap que mai no és tard quan arriba...

16 comentaris:

Striper ha dit...

Jo sincerament crec que aat¡rivar verge aquestes edats te que desequilibrar.I que al darrere hi han problemes de comunicacio i sociabilitat.

Anònim ha dit...

Estimada Lucrècia:

Jo sóc un d'aquestos i tinc molta fam... però a l'hora de la veritat... pfffff com que no.

Salutacions.

_MeiA_ ha dit...

Jo tinc algun amic, de sexe masculí que encara és verge... i sincerament crec que seràn verges TOTA la vida!!
Necessiten un canvi de mentalitat amb urgència...
Són guapos, no són pas lletgos... però el què passa és que són una colla d'amics molt tancats amb ells mateixos. Quan surten de festa, ho fan ells 8, no volen conèixer a més gent que no siguin ells.
S'ho passen bé ells, ballant, bebent.. i segurament són insegurs i penses que mai aconseguiran a cap noia, per això es tanquen tant...

En fi... la veritat és que encara que costi de creure.. n'hi han!!!

Un petonàs!

Anònim ha dit...

jo em trobo en aquest cas i la veritat de vegades no és facil trobar un partenair amb que et vingui de gust... cada cop és més dificil, i si supose que la timidesa i la inseguretat és el que em tira enrere També hi ha un punt de vergonya

Anònim ha dit...

Ei que sóc l'anonima d'abans que si hi ha algú que en tingui ganes doncs... que m'ho faci saber eee o Lucre dona'm algun consell

Anònim ha dit...

Estimat Anónim:

Podríes probar a fer simulacres amb una nineta unflable a vore si així pots perdre la vergonya. Però... ves amb compte que si perds la vergonya et convertiràs en un poca-vergonya!!! xD

Salutacions.

PD: Jo també estava desesperat, i a dir veritat encara estic desesperat, però no et preocupes, perquè al final assumiràs la teua condició i et riuràs d'aixó. Aním que d'aquesta malaltia no mor ningú!!!.

santi ha dit...

Jo vaig tindre molt tard la meua primera relació,no als 30 però vintena avançada, i ni sóc un cos estrany ni sóc antisocial ni estic desequilibrat...la meua raó era la inseguretat. Jo no era capaç de deixar-me dur si no era amb algú amb qui tinguera molta confiança. I aquí està el problema...una persona de confiança és una amiga que per regla general no vol gitar-se amb tu, i si coneixes una dona i agafes confiança, ja o només et vol de amic o vol casar-se amb tu...i jo no sóc capaç tampoc de gitar-me amb ella i pegar a fugir.
A més de tot açò jo tenia el sexe molt mitificat, molt "de pel.lícula" i pensava que no anava a estar a la altura...
La situació va canviar gràcies a una amiga que coneixia la situació i els meus temors, i com que a ella també li apetia, un dia vam quedar i em va "arreglar" :) i va ser genial, fantàstic i bonissim! El mal és que després ja perds la por i ho faries tots els dies i si no trobes cap voluntaria és pitjor que ser verge xD

A tots aquells que tingueu por, animeu-vos que és més senzill del que penseu!



Que estigueu bons!

Lucrècia de Borja ha dit...

striper: no té per què desequilibrar. Jo en conec uns quants... simplement és por, il·lussió de fer-ho amb algú important... o timidesa.

josé vicente: què és el que et talla?? por?? vergonya?? que no t'atreuen suficient??


_Meia_: i no volen deixar de ser-ho??

anònima: no ho penses, deixa't dur. Jo esperava trobar al meu princep blau amb el que seria tot perfecte i amb ell perdria la verginitat. En passar el temps i vore que de granotes moltes però prínceps cap ni un... vaig decidir que ja ho tenia bé i vaig agafar al que tenia més a mà... un de confiança amb el que estava liada. La primera vegada no sol ser bona, però treu la por.

Santi: pitjor?? t'hagueres estimat més no haver-ho fet i seguir amb la poreta al cos?? :P

Gordon Gekko ha dit...

Absolute begginners!! "temazo" de David Bowie!!!!

Conec algún cas de tios verges als 30 anys,tinc un parell d´amics així,que per ser poc agraciats i prou tímids no s´han menjat una "rosca" en sa vida, i es molt trist....., però son casos "perduts", i en estos casos es molt recomanable i convenient deixar el tema en mans "profesionals", per lo menos per a que sapiguen el que s´están perdent... home tampoc es qüestió de convertirlos en "puteros" de per vida, però igual es desinhibeixen un poc,perden la pressió de saber que encara están per estrenar, i s´espabilen perque descobreixen el que están perdentse per no esforçarse un poquet per eixir d´eixe pou de timidesa on están enfonsats.... que ties amb ganes de follar n´hi han "a pataes", i tot es qüestió de buscar,saber quin es el seu "nicho" de mercat, tindre pacència i atacar quan arribe el moment.
Bona sort als "Absolute Begginers"

Anònim ha dit...

Ei Gordon!!

Quín missatge d'esperança més bonic ens dones!!!

Arriba Gordon!!!

Anònim ha dit...

I quanta gent sola hi ha? I quanta gent socialitzada que darrera la façana de modernet/a alliberat/da no hi ha més que soledat i buidor?
Educats per altres temps, inadaptats a una societat vulgar y mediocre.
Absolute faith!

Anònim ha dit...

Lucre ja et faré cas i a vore si este fin de semana pillo al que estigui més a ma.

Anonima!!!

Mireia Albiol ha dit...

Doncs quina bona idea. La veritat és que el sexe a certa edat és un tabu i quan pases una edat es dona per suposat que ja ho saps tot. I això no és cert.

Jo no vaig començar prompte però vaig ser de les útimes del meu grup en començar. Això sí, una vegada ho proves vols fer-ho més per aprendre més, és un tema de pràctica, com la majoria d'arts.

Ens frena la por però si ho analitzem bé: no hi ha cap forat en dents que puga mossegar la cabota i no hi ha cap cabota en punxes. Llavors el tema físic descartat!

La persona serà la que tu decideixis XD Però és dificil el primer pas.

_MeiA_ ha dit...

ui tant! però estan tant tancats en ells mateixos que això els hi ho impedeix

Josep Fornés Mut ha dit...

Jo vaig perdre la virginitat als 19, no vaig ser molt primerenc. El que pense es que la gent que arriba verge a una edat tan tardana, és perquè és molt timid o no té molta espenta. Personalment jo sóc timid, però quan vaig tindre la meva primera relació vaig pensar que ja estava be i que havia de fer-ho i fora bovades. Així que ànim pels que segueixen verges i a per totes sense por a res.
P.D. Lucrècia m'encanta el teu blog, he llegit varis articles i m'han agradat molt. Un salut.

Ramon ha dit...

Jo vaig ser un d'aquests, però cap als 25 anys vaig decidir fer-ho amb putes, i així vaig estar mes de deu anys, llavors vaig conèixer una dona amb molta experiència, i jo no estava a l'altura, amb les putes tot era molt mes fàcil, i masturbar-me també. Varen ser tres anys desastrosos. Al cap d'un any de deixar-ho, vaig conèixer la meva parella actual. Amb ella va anar tot molt millor, i ja no he anat mai mes de putes, ara se que follar amb una dona que t'estima es quelcom mes que follar.
ramonpimpom@yahoo.es