diumenge, 23 d’agost del 2009

El metroemocional

La Rosseta Forner va escriure un llibre al 2005 anomenat En busca del hombre metroemocional. Sí, si encara no t'havies aclarit entre el metrosexual, l'ubersexual i el retrosexual... doncs ara un altre més: el metroemocional.


Al metroemocional no li fa vergonya parlar dels seus sentiments, és obert, amable, sensible, amb caràcter, tolerant i col·laborador. I ara és quan ix el retrosexual de la sala i diu això de "això són mariconades". És normal, el seu retro-orgull masculí l'impedeix entendre-ho. Li ho hem de perdonar.

Continue. A aquest metroemocional li agraden els nanos (i no en sentit pedòfil, malpensats!!), juga amb els seus fills, nebots... a més parla bé dels seus pares i de la seua ex.
És un home amb capacitat d'estimar, mana de la seua vida, aprecia que una dona siga lliure i que sàpiga expressar la seua opinió. És un home tendre, amable, culte, responsable, madur, sensible i emotiu, però també molt masculí!!

No li agraden las dones superficials que basen tot el seu valor en el físic i no és dels que fingeix amor per aconseguir sexe.
S'ho pensa bé abans de començar cap relació perquè no vol ferir ni que el ferisquen. S'estima més estar sol abans que tindre una relació buida. Li agraden les dones independents, que sàpiguen apanyar-se-les sense ell. Així, si està amb ell és perquè ho vol de veritat i no perquè el necessita.


Què et sembla?? T'agrada aquesta espècie d'home?? A mi em pareix perfecte ;)

24 comentaris:

amagada ha dit...

Doncs em sembla que conec un. I em pareix un hipocrita.

Comtessa d´Angeville ha dit...

La pregunta és, i eixos on s'amaguen?

L'EXORCISTA ha dit...

Em penso que han creat en concepte i el nom. Ara només els cal trobar l'espècimen que s'adapti a aquestes característiques (em penso que mai el trobaran)

rosseta ha dit...

Crec que ha arribat un punt en què necessitem categoritzar a tots els homes de la terra per saber com han evolucionat i quin lloc tenen en aquesta societat tan moderna... A ver siguem realistes, ja costa trobar un home que sigui retrosexual (dels últims conceptes que han sortit) però esperar trobar un home com has descrit, és com escriure un conte de fades. És massa perfecte per existir, a més, si qualsevol de nosaltres coneix a un home així el considera més un amic que no pas un novi, i això és perquè tot home tenen defectes, i en els d'aquesta classe és que són molt parats, no saben lluitar pel que realment volen, i fins i tot m'atreviria a dir que tenen por al compromis! Perquè això significaria tenir massa maldecaps en algo que no estan preparats... Ufff es nota que sóc psicòloga jajajaj i que he conegut i he estat amb algun home que s'aproxima al perfil aquest...

Anònim ha dit...

Ah... Doncs jo... Vaja, crec jo que jo... No sé; haurien de dir-ho altres, oi?

Lo de jugar amb els ninons... no gaire, això no; però pel demés per a mi que sí, inclosos els apunts de la rosseta.

podi-.

mar ha dit...

segur que en coneixeu alguns que s'hi aproximen no?
jo en tinc una a la vora que té algunes d'aquestes característiques, però no totes!
i t'asseguro rosseta que de parat no en té ni un pèl, més aviat és un belluguet que no para quiet...
si existeix un home d'aquests en estat pur seria un home perfecte i un home perfecte accentuaria totes les meves imperfeccions (jejeje) i tampoc és això, no?
;)

Hèctor ha dit...

Lucre, la veritat?

xica jo el que pense és que aquestes generalitzacions a l'hora de classificar homes són divertides i prou.

Hui en dia estem en un moment entretingut per a ser un home sensible, i de fet et sents una mica com entre dues aigües.

En teoria sembla que moltes dones voleu un home com el que descrius ara, i en la pràctica moltes penseu que és gai quan us el trobeu.

Total, que jo continuaré anant a la meua, i em divertiré veient com us entesteu a fer-nos sentir una mica com bitxos punxats a un quadre d'entomòlegs..

envoltat de papallones, com diria un retrosexual :D

besadetes,
Hèctor

P.D. T'he d'enviar un parell de fotos dels meus nebots, estan molt i molt fins, es casaran amb qui voldran!! ;)

Unknown ha dit...

Yo quiero uno de esos!! ¿Dónde se piden? ¿Los venden online?

Yo ha dit...

Em considero en part com has dit, i no és cap benedicció ser així, com algú pensa per aquí dalt, som els perfectes amics de les noies, almenys de més jove ho era, ara ja no tant, l'experiència i la vida et fa canviar algunes coses inconscientment, adaptació al medi vamos...

ConXa ha dit...

Jo penso que d'aquests tipus d'homes hi ha tres subtipus:

1) els que ho fingeixen fins que te tenen en el pot

2) els que ho són, pero massa.. i perden la seva part masculina

3) els que ho són tal qual tu ho has descrit (una mlt baixa proporció), i, a sobre, estàn plenament enamorats de les seues parelles, amb les que porten des de l'institut. O siga, haberlos haylos, pocos y pillados :(.

Lucrècia de Borja ha dit...

amagada: a totes les especies et pots trobar al simpàtic, el lleig, el guapot... i tu t'has trobat a l'hipòcrita.

comtessa: això m'agradaria saber...

Exorcista: Jo en conec a 2 d'aquestos, però ja caçats (i casats).

rosseta: el mateix que a l'amagada, una cosa és la forma de ser a trets generals, però sempre hi haurà els que tindran por, els q no, els hipòcrites, els sincers...

podi: tu n'ets un?? i on s'amaguen els de la teua espècie?? tens amics?? són com tu?? quan fem una trobada de lectores d'aquest blog i metroemocionals??

mar: a mi no m'importaria que fos perfecte.

Hèctor: Ja saps que tot el que siga posar etiquetes m'encanta :) Està bé la descripció aquesta sempre que no siguen massa "finolis" i tinguen apariència molt masculina. Almenys així són els que a mi m'agraden.
Tu ets un metroemocional, això es veu llegint el teu blog. Et el mateix que al podi, avisa als teus amics metroemocionals, quedeu amb els seus amics metroemocionals i fem trobada tots junts :P

Femina: als Reis Mags xDD

Jaume: segons a quina edat potser ens va la marxa, però nosaltres també evolucionem amb els anys.

LluneTa: Sí, estic d'acord. I preferisc els 3ers :P

El Company de Venus ha dit...

A mi, tanta perfecció m'aclapararia... la veritat.

mar ha dit...

Ja està!
Ja tinc la solució!
Llegint-vos me n'adono que és difícil que en un sol home es reuneixin totes les característiques requerides per ser metroemocional... podem concloure que si en busquem uns quants que en tinguin algunes... tindrem el metroemocional complet!

Si la realitat no s'ajusta a les nostres necessitats cal canviar de perspectiva, no?

Jo, per si de cas, ja en tinc un parell de triats que entre tots dos... fan bona peça, el pack complet...

;)

Josep ha dit...

Les dones sou TAN... complicades.

Ni amb un home perfecte esteu contentes.

I per cert, homes "metroemocionals" d'eixos n'hi han per tot arreu (no dic que tots siguen així, que no).

A més, vos dic per experiència que, es canseu de seguida d'un home així. Necessiteu que vos donin un poc de canyeta o acabem com el vostre millor amic i punt.

Metroemocional Enfastiguejat ha dit...

A mi el que em sembla hipòcrita és que les dones escriviu això quan tots sabem que si el pressumpte "metromeocional" no és un tio bo ja el podran anar donant pel cul !!!! Cap de vosaltres en té prou amb un tio que sigui tot això que escrius si a més no podeu fardar davant les amigues de "superpolvo" (encara que sigui virtual, és a dir, que la gent s'ho pensi, que no pas real). Si voleu enganyar-vos vosaltres mateixes feu-ho, però no toqueu els collons, que aneu de cara a barraca igual que els tios. El Déu que us va parir, que en sou de falses !!!!!

Anònim ha dit...

Doncs poc que m'agraden!!

Potser sóc massa primitivista, però a mi els homes m'agrada que siguin força rudes i no es mostrin gaire sentimentals. Per mostrar sentiments i tot això, ja hi ha els amics, però els homes com a amants, no.

(És una opinió personal)

Lucrecia, algun dia m'agradaria que parlessis del que penses sobre els homes que ofereixen sexe (vull dir gratis) a canvi d'obtenir amor. Que n'hi ha, t'ho juro.

Bluemey ha dit...

pero si m'han clavaaat!!

sóc exactament aixi, o gairebé!
potser sóc un pèl més romantic.

Tot i així, sembla que el meu es un perfil més donat a fer bones amigues que no pas a fer comapnyes de nit.

No ho entenc.

Mireia Albiol ha dit...

Hola maca!!!

He trobat una pàgina que et farà riure una estona si no és que ja l'hages vista abans :P

http://www.homemade-sex-toys.com/household/

Com podem rendibilitzar el nostre calaix de sastre??? Una respota prou gràfica XD

Un petonàs!

Mireia Albiol ha dit...

Per cert, parlant de metroemocionals... no sé si serà l'amor o no però... jo tinc el privilegi d'haver-ne trobat a un!!!!

N'hi han pocs com aquests.

losojosdeana ha dit...

Querida Lucrecia,
Yo creo reconocer a uno de ellos que estuvo a mi lado bastante tiempo.
Te aseguro que estos no nos gustan, queremos ese otro que te causa mas dolor.
Te puedes acomodar a este tipo de hombre que además seguramente no te va aser infiel, pero falta chispa en esta relación. Lo prefiero como amigo. De hecho, ahora este ex es amigo.

Besets

Anònim ha dit...

Estic treballant-m`ho. Continuaré informant.

Ballarinadeplom ha dit...

uiii...
d'aquests en deuen anar una mica escassos...no??

aprendiz ha dit...

¿metroemocional? segurament jo entraria en aquest grup, i per això mateixa vull donar algunes explicación i fer alguns comentaris:

La gran putada que SEMPRE em pasa a mi, es que no em puc enamorar a primera vista, necesite coneixer a la persona, estar amb ella un temps per vore com es, i poc a poc, si te el que m'agrada, em vaig enamorant. Pero l'altre punt de vista es aquest: ve un xic, es mostra amabre, sensible, pero de primeres no vol sortir amb vosaltres (i recalque de primeres), parleu amb ell, i de seguida vos doneu conter que podeu contarli coses i sentiment que li contarieu a poca gent, en aquest moment li fiqueu l'etiqueta d'amic (sensible) i ja no el podeu vore d'una altra forma. I en aquest moment, si m'agrada la xica, em declare i sempre et topes en que sols et volen com a amic (encara que totes les xiques de les que m'he enamorat son fabuloses, i em senc afortunat de tindreles com amigues). Coses com aquesta son les que deriben en coses tan absurdes com "la teoria de la escalera" i tonteries així.

En quan al tema que som aburrits... filla meua (qui ho haja dit) tinc una amplia varietat de gustos, puc anar al cine a vore una peli comercial, vore cine d'autor, teatre, de festa, en l'ultim caraoke vaig trionfar quan vaig demanar Europe i vaig cantar Gigatron... i en quan al sexe, som persones molt obertes, a mi no m'ha sabut mai greu provar coses noves, igual un dia vull ser delicat i atent, i un altre empotrar-te contra la paret. No es tracta de timidesa, sino de que volem esperar a coneixer una persona avans de llançar-nos.

I res, anava a ficar mes coses pero se m'han oblidat :P

Anònim ha dit...

Maruxela ha dit:
Aprendiz,me gusta tu comentario. Eres un conquistador de mujeres y tú lo sabes.Lo que pasa que hay que saber rematar la faena con sutileza y sin miedo
Yo soy muy complicada. Necesito mucho trato sensiblero para dejarme conquistar.Sobre todo que sea mas inteligente que yo. Saludos