dimecres, 10 de febrer de 2010

Treballar a l'obra

M'excita vore un home fent algun tipus d'esforç físic. Al costat de ma casa estan d'obres. Tot el dia una polseguera de por, però ho compensa vore als 4 obrers jovenets i forts que passen per ací sense camisa.
Em posen malaltíssima. I això m'ha recordat la cançò Brokeback Formigonera, de Mi sostingut, on explica el meravellós món de treballar a l'obra!! boníssima la lletra.

7 comentaris:

MARTELL DE REUS ha dit...

És curiós però quan al costat de casa meva han fet obres els homes que la duien a terme no es caracteritzaven precisament pel seu esforç físic. Més aviat per una gran capacitat d'escaqueig.

Monique LaMer ha dit...

quina enveja, Lucre, que jo he pasat huí per una obra, i ni de lluny els obrers eren com els teus!
(en febrer i sense camisa? no només són jovens i forts, són "del norte"!)
bs

Eulàlia ha dit...

ei,
jeje

Six X ha dit...

jo els tinc al costat de la feina, no sé ja quans mesos que fa que duren aquestes obres (la veritat és que de treballar, ben poc!) però espero que duri fins a la primavera per tal de veure els seus braços i tors musculats. Quina sort que els teus ja vagin sense camisa, aquí amb el fred que fa, ni pensar-ho!

Sergi ha dit...

Jo ja fa temps que no em dedice a l`obra. Per a les dones potser hi ha glamour. Però per a mí només és "sangre,sudor y lagrimas".

Srta. Tiquismiquis ha dit...

La cançó és imagable..!
Aiss les obres...

#M# ha dit...

Sense camisa? amb el fred que fa? Sí que són valents.

Related Posts with Thumbnails