dimarts, 13 d’abril del 2010

Shue Lea Cheang

A l'última sessió del cicle de cinema post-porno de l'OCCC va participar aquesta dona, taiwanesa de naixement, amb nacionalitat americana i resident a París.
Shue Lea fa techno-porno. I què és això del techno-porno?? A mi em va semblar un porno de ciècia ficció, però clar és que ben pensat la majoria del porno és ciència ficció perquè no solem trobar-nos mides de penis com les de les pel·lícules, ni homes que ens follen tota la nit sense parar, i, gràcies a les deesses, no solen estar pendents de les posturetes... així... com ho explicaria?? jo diria que és una ratllada mental pornogràfica. Sí, això és.
Mira, al 2000, Shue Lea va fer una pel·lícula al Japó que es diu I.K.U. (traduït a la nostra llengua significa "orgasme" o "m'escòrrec"), que és el que diuen els japos quan estan orgasmant. Bé, el cas és que a la pel·li hi ha una organització, que es diu Genom corporation, que envia dones replicants (o codificadores IKU) a Tokio per recollir informació de les avntures sexuals. Els repartidors-missatgers de dades (IKU Runners Units) queden amb les dones codificadores per follar i així poder baixar l'informació que passaran a l'ordinador central de la corporació, on s'emmagatzemen les dades de totes les trobades sexuals.
Després, eixa informació es passa a uns xips IKU que són venuts en màquines expendedores. Aquestos xips es poden inserir en telèfons mòbils i ordinadors on els clients trien la dada codificada que s'ajuste als seus gustos sexuals i se la descarreguen. Què t'abelleix hui un multi-orgasme?? un orgasmet d'estar per casa?? doncs te'l descarregues i au.
És una ratllada o no és una ratllada?? A vore és qui diu que les porno no tenen argument...

Després de I.K.U. sorgeix la idea de fer una segona part d'aquesta pel·lícula i la directora pensa en anomenar-la UKI, que significa "amor" i finalment no es fa aquest segon film, però sí es fan una sèrie de performances, com aquesta de Barcelona:




Després de tota aquesta empanada mental vaig pensar... ara a veure de què cony xarre jo amb aquesta dona al sopar... m'he quedat sense paraules...
Doncs res, tu, que és una tia molt canyera, que vam acabar fotent-nos 2 botelles de vi mentres ens explicàvem la vida i potser me'n vaig a visitar-la a la seua granja de Nova York ;)

3 comentaris:

Puji ha dit...

Eps! Per molts anys, Lucre!!

aquell samaruc ha dit...

Tinc que discrepar amb l'argument, a mi en general em recordar a Johnny Mnemonic, emmagatzemador de experiències ... potser la pel·li en si siga diferent, però l'argument ... no se jo, li falta una pota :P

pel meu gust :)

Len0re ha dit...

Molt interesant. Gracies per el relat de aquest cicle.
Besets