dissabte, 15 de maig del 2010

Anit

Després de 5 anys xatejant ja tocava quedar i coneixer-nos, però se'ns fèia rara la idea de tindre'ns davant, així, sense ordinadors ni res... així que ho vam fer més fàcil.
En arribar a sa casa ens vam saludar donant-nos la mà, d'una manera molt gelada. Em va acompanyar al menjador i se'n va anar al pis de dalt. Allí m'havia deixat alguna cosa per picar, cervesa, vi, ginebra i tònica. Vaig treure el meu portàtil que venia amb mi i vam continuar xatejant.
Després d'1 cervesa i una botella de vi blanc ens vam retrobar de nou a l'habitació del costat. La mescla d'olors de colònia, alcohol i tabac en un home em posa molt calenta. M'agrada molt com besa eixe home, encara que tinga les mans més menudes de jo.
2 gintònics més tard vaig deixar de ser persona i hui només tinc imatges soltes i no massa clares.
Només sé que m'he despertat al meu llit, amb unes bragues diferents a les que portava anit i un vòmit gens glamourós a un racó de l'habitació. Lamentable...

12 comentaris:

Monique LaMer ha dit...

La idea inicial no estava malament.....i la resta pareix que tampoc...el problema com sempre pasa va estar al final....no recordes res?? Es el que tenen els gin tonics, que poden ser molt perillosos, clar que igual la memòria torna a poc a poc, i ja no et sembla tan lamentable.
ànim!

aquell samaruc ha dit...

no recordar res es greu, no?

M'estime més fer bona memòria xD

Six X ha dit...

de vegades val més no recordar res...

Anònim ha dit...

Jo mataria per poder recordar quelcom succeït anit! Mare meva, quina nit que vares passar!

El veí de dalt ha dit...

És que la gent no sap fer gintònics, dona! ;-)

Ada ha dit...

jajaja!!! Una aventura molt interessant... però una mica freda al principi, no?
I què importa el tamany... de les mans?

Júlia ha dit...

Els gintònics mai són bons amics en situacions com aquesta.

Segona volta ha dit...

Clar que importa el tamany...i també el de les mans.
Una cosa, cinc anys xatejant, això no és massa temps??

pardals ha dit...

Nosaltres som "swingers". Una vegada tot organitzant una vetllada amb una altra parella vam beure una mica per trencar el gel. El resultat va ser que la noia de la parella convidada va quedar-se fregida i fora de combat i tot va acabar anar-nos-en a dormir en horari europeu.

Tot molt lamentable.

Anònim ha dit...

A mi el que em passa es que em vaig embolicar amb dos tios a la oficina en dies diferents i ara no em penedeixo pero tampoc no estic del tot be. Hi ha coses que fan de mal recordar sincerament. ... Jo passo de res a tot ains...

Anònim ha dit...

Quant de mal fa l'alcohol... sobretot per al sexe Lo de pardals em sona, beus per desinhibirte i acabes inhibit del tot... jeje

Josep ha dit...

A mesura que mos anem fent grans, n'hi ha que se lleven anys. Sobretot les dones, però no només les dones.

Jo sóc més partidari de treure'm dies.

"Com? Què dius que vaig fer el divendres 14 de maig? I amb qui? No, astò és impossible, eixe dia no existí mai".

Calcule que ja he esborrat uns 80 dies del calendari.