dimarts, 4 de maig del 2010

Consultori: No sé si és el moment

Hola Lucrècia,
T'explique el que em passa: Tinc un follamic des de fa prou de temps, amb el que estic molt a gust, però no vull res més amb ell. Em pareix un tio genial, simpàtic, inteligent i estic molt a gust amb ell, però també estic molt a gust amb altres... a més sóc una tia molt independent i no m'agrada donar explicacions a ningú, així que de moment vull estar com estic. Aquest follamic vol alguna cosa més amb mi i això em talla un poc el rotllo perquè no vull que es faça il·lussions, però per altra banda pense que és un tio ideal per a mi, però no sé si és el moment. A mi m'agradaria estar un temps sola i quan decidisca tindre una parella... que ell estigués ahi esperant-me. Ja sé que no pot ser, però m'agradaria. Què faig??

Una bessons desesperada


Ai, bessons havies de ser!! Sempre volem el que no tenim...
A vore, tu saps com està el mercat hui en dia?? què esperes d'un home?? quins requisits vols que tinga?? aquest els compleix?? dius "em pareix un tio genial, simpàtic, inteligent i estic molt a gust amb ell" i si a més dius que fa temps que sou follamics... deduisc que a més també hi ha bon sexe i per això repetiu, m'equivoque?? i si el tio té tot això... a què esperes?? què més vols?? tindre'ls a tots?? dona... no es pot tindre tot. Has de triar: O estàs amb ell i et quedes amb un tio que sembla ideal, o bé estàs amb tots (i amb cap alhora) però t'arrisques a que et furten al teu follamic.
Has de tindre en compte, que si vol alguna cosa més amb tu, potser té ganes d'una relació (amb tu o sense tu) i qui busca... troba.
Què valores més, una relació estable amb un tio (possiblement) ideal per tu??
o una etapa de pica-flor follant amb qui pugues sense donar cap explicació a ningú??

Jo de tu m'arriscaria. Si et va bé amb ell estaràs feliç d'haver-te llençat. I en cas que no vaja bé... el descartes i passes tranquil·lament a la teua etapa de pica-flor.

Ciber-besets i sort!!

8 comentaris:

rosseta ha dit...

Lucre, com sempre ets la millor.
Bessons desesperada: quan ho vaig deixar amb la meva parella, després de 3 anys també vaig passar pel mateix que tu, volia la meva independència, liar-me amb qui volgués sense donar cap explicació a ningú. Vaig estar 7 mesos liada amb el meu follaamic i era un encant però sabia que no volia res més amb ell. I després vaig conèixer un amb el k vaig estar liada 1 mes i ell volia algo serio amb mi, i era perfecte per mi, i em va sorgir el mateix dubte que tu. Perdo la llibertat de liar-me amb altres o segueixo com sempre a risc de perdre'l? I saps que he escollit, quedar-me amb ell, perquè per molts follamics o lios que puguis tenir, només hi haurà un que t'acabarà omplint i aquest serà més important que estar amb varis tios que realment no t'acaben de completar ni t'aporten res. A estat la millor decisió que he pres mai, perds la llibertat de conèixer altres nois, però no tens perquè perdre-la sobre la teva vida, en quant a feina, amics i aficions.
Com diu la Lucre arrisca't, mai sabràs que pot passar si no ho proves. A més, jugues amb l'avantatge que ja el coneixes prou bé, tan dintre com fora del llit. Petons

Candela ha dit...

S'ha de passar sí o sí la fase de follar sense compromís...hauria de ser obligatòria després d'acabar una relació sèria...

Petons...

Ada ha dit...

Molt bon consell el que t'ha donat Lucrècia... Jo m'arriscaria i "me la jugaria", sempre ho he fet!!

Monique LaMer ha dit...

Lucre, quin consell més bó! A mi lo d´arriscar-me se me dona fatal, però faig el que puc....espere que bessons desesperada s´arrisque i tinga sort!

El veí de dalt ha dit...

És que les ties ho voleu tot, carai!

x ha dit...

haha un consultori aixo es impresionant ja !

per si us interesa :

http://www.elconsultoriosexual.com/

Anònim ha dit...

m'ha fet gràcia llegir la teua entrevista a "El Temps".

as de cors ha dit...

Lucre, el consell que li dónes a la Bessons desesperada em sembla encertadíssim. Les dones mai no sabem què volem, o més ben dit, ho volem tot! I saps què és el més fotut? Que quan ho tenim, llavors ja no ho volem...

Els que seguiu el blog del Trio d'Asos sabeu que m'he enamorat, la qual cosa fa la meva relació amb els altres dos asos una mica més complicada. El pitjor de la història és que m'he enamorat d'un home que tenia nòvia (sí, n'hi ha que tenint nòvia s'enrollen amb altres dones...). Però llavors la nòvia l'ha deixat, i ha estat per a ell la fi del món (pel que es veu, l'estimava amb bogeria...). Ara sembla que s'hagi oblidat completament que ell i jo hem tingut una història, però jo, bleda de mena, m'he quedat al seu costat: com a amiga, com a espatlla on plorar les seves penes... (i quines penes... ai mareta). Hi ha encara aquella coseta, aquell mirar-nos als ulls una mica més del que és políticament correcte, aquell fregar-nos els braços o les mans, o els genolls, accidentalment quan estem asseguts molt juntets... la flama segueix encesa, crec, però... ai, que complicat tot plegat.

Bessona desesperada, la vida són dos dies, viu-la!

PD: Quines coses que té Internet: com a paraula de comprovació d'identitat m'ha sortit aquesta

HONES

(a quina altra paraula em recorda...?)