dissabte, 19 de juny del 2010

Ja en tinc 30

Sí, 30 ja... un canvi de dígit més. Ara sóc un poc més "señora que...". Hauria de començar a posar-me cremes anti-arrugues?? hauria de tindre una feina estable?? una parella?? casa pròpia?? fills?? oh, deessa meua, açò deu ser la crisi dels 30!! noooooo!!

M'agraden els drames. Sempre m'han resultat molt divertits. I això de la crisi sona a drama total. M'encanta. Em fa molt de comboi això de tindre una crisi existencial per fer anys. De veritat. Fa anys que espere els 30 amb ansia només per la famosa crisi... és que li dona un punt "xic", de glamur. Ai, Mari, estic en la crisi dels 30... aleshores tots et diuen això de: calla, xica, si estàs estupenda, en la flor de la vida... i aquestes coses sempre va bé que te les recorden :)

Bé, jo n'he fet 30, sí, però no per fer-me gran deixe de voler regals (i la mida, en aquest cas, sí importa!!). L'any passat en vaig rebre molts, i alguns regals virtuals molt currats. A veure com anem d'imaginació enguany...

De moment, una persona a la que estime molt m'ha regalat aquesta cançó.
M'he sentit identificada fins i tot en això del vi blanc...
Gràcies!! :*

17 comentaris:

Doctor Love ha dit...

M'alegro molt del teu aniversari i que estiguis aqui per fer-ne molts més sempre amb el mateix optimisme.

Un petonet esbiaixat!

Nuria ha dit...

Moltíssimes felicitats, xavalita.

Avui dia, amb trenta anys ets una cria, cosa molt diferent a l'època de les nostres àvies.

Així que més val que en gaudeixis, que segur que saps com...

Felicitats.

Nuria ha dit...

Perdona el morro, però la gent que parla més coses que castellà hauria d'ajudar en una cosa:

En El País fan una enquesta sobre les llengües en el Senat.

Cliqueu i marqueu "SI" i feu-lo seguir als vostres contactes.

Que no puguin dir "ha ganado el NO por abrumadora mayoria".

Ara mateix hi ha més del 80% de vots "NO".

Vinga, feu un esforç !!


http://www.elpais.com/encuestas/encuesta.html?id=14582#

Anònim ha dit...

Aunque hoy cumplas
trescientos treinta y seis meses
la matusalénica edad no se te nota cuando
en el instante en que vencen los crueles
entrás a averiguar la alegría del mundo
y mucho menos todavía se te nota
cuando volás gaviotamente sobre las fobias
o desarbolás los nudosos rencores

buena edad para cambiar estatutos y horóscopos
para que tu manantial mane amor sin miseria
para que te enfrentes al espejo que exige
y pienses que estás linda
y estés linda

casi no vale la pena desearte júbilos y lealtades
ya que te van a rodear como ángeles o veleros

es obvio y comprensible
que las manzanas y los jazmines
y los cuidadores de autos y los ciclistas
y las hijas de los villeros
y los cachorros extraviados
y los bichitos de san antonio
y las cajas de fósforo
te consideren una de los suyos

de modo que desearte un feliz cumpleaños
podría ser tan injusto con tus felices
cumpledías
acordate de esta ley de tu vida
si hace algún tiempo fuiste desgraciada
eso también ayuda a que hoy se afirme
tu bienaventuranza

de todos modos para vos no es novedad
que el mundo
y yo
te queremos de veras
pero yo siempre un poquito más que el mundo.

Anònim ha dit...

http://www.youtube.com/watch?v=CYhrztcxxug


Felicidades!!! Y una buena noticia: Vales mucho!!!!

Un beso.

Monique LaMer ha dit...

Hola, Lucre!
Felicitats! Jo et guanye per prou, i puc dir-te que des de la meua experta opinió, la decada dels 30 és la millor, jo no la camvie per la dels 20 ni mol menys (horror) per les anteriors....et desitge que gaudeixes molt de la teua nova "situació" de treintanyeras i que rebes tots els regals que se t´antoixen!
b7s!

Anònim ha dit...

Uala, què maco el poema de l'anònim!!
Moltes felicitats i gràcies per fer-me passar tan bones estones i ajudar-me a pensar amb el teu super blog. Ja fa temps que vaig canviar de dígit i no vaig notar res de res... Tot és psicològic i el que et facin creure els demés, pffffff a les escombraries!!... Jo crec que ara torno a ser adolescent i tot!!!
Petons!!! Perdó, Ciber-petons!!!

calcetinrayado ha dit...

¡Felicitats! Desde fa unes setmanes em passo per aquí, però jo encara tinc 22.. així ja em vaig preparant pel que s'aproxima, amb tot el que ens expliques :)

Len0re ha dit...

Moltes felicitats. Te guanye per uns quants anys.
Açi et deixe el meu regal, no es gens original pero es en molt de carinyo.
30 besets.

http://www.youtube.com/watch?v=em1AR7LzNPU&feature=related

El veí de dalt ha dit...

Doncs 30 roses roges per vós!

http://www.promocodigos.com/wp-content/uploads/2009/02/aquarelle-ramo-rosas-oferta-flores-febrero-san-valentin-2009.jpg

rosseta ha dit...

Felicitats Lucre, espero que disfrutis moltíssim de la crisi dels 30, segur que et porta moments molt macos i divertits jejejeje. Facis els anys que facis segueix tan independent, expressiva i emprendedora com fins ara. Perquè no importa el anys que passin, sinó com els has viscut. Petons

Mercè ha dit...

Moltíssimes felicitats, maca.

El meu regal és la recomanació d'un llibre que figura entre els meus favorits i que sé que també t'agradarà. Potser ja el coneixes.
"A foc lent" (Ed. Bromera), de Ramon Guillem, Premi de Literatura Eròtica la Vall d'Albaida, 2004.
Vaig fer un petit comentari al meu blog. Per si et va de gust:

http://mercecliment.blogspot.com/2009/05/foc-lent-de-ramon-guillem.html

Una abraçada i a continuar gaudint!

Ada ha dit...

Felicitats Lucre!!! Jo et deixe una cançó d'aniversari amb molt de glamour: http://www.youtube.com/watch?v=k4SLSlSmW74

(Tu i jo estem ahi ahi eh... encara que jo ja he passat la crisi dels 30!)

Becki ha dit...

Canción de aniversario

Son
extrañamente hermosos todavía,
estos labios de hace ahora tres años
y me parece inédito
el gesto de tu beso,
este llegar aquí cada vez más tranquilo,
con la serenidad
del que tiene por cómplice la vida
y su rutina.

Hoy sabemos que entonces,
cuando tus veinte años y mi primer abrazo,
empezamos por ser
sobre todo indecisos: la tímida torpeza
de la primera noche
y la dificultad
con que dejar las manos
en el hábito infiel de nuestros vicios.

Ahora
extrañamente hermoso estar aquí,
demasiado a menudo y decididos,
incómodo
de no sentir el peso de los años
aprendiendo contigo la premeditación
y escribiendo en tu piel mi alevosía.

Porque suele haber bancos donde se espera siempre,
aceras que prefieres por costumbre
o líneas de autobús al mediodía.

Y sin embargo tú
reapareces inédita en tu gesto
para decirme hoy
que le conteste al tiempo y sus preguntas
el práctico saber que tienes de mi cuerpo.

Luis Garcia Montero

Lucre, com bé dius, estàs en una edat fantàstica! Sé que, sens dubte, sabràs gaudir-la... un petonet i felicitaaaaaaaaaaats!

Anònim ha dit...

30 any, i qui t'agafara!!!

Galderich ha dit...

Tranquil·la amb la crisi! La crisi més forta és la dels quaranta!

Però tranquil·la amb la crisi dels quaranta que la pitjor és la dels cinquanta!

Però tranquil·la amb la crisi dels cinquanta que la pitjor és la dels seixanta!

Però tranquil·la amb la crisi dels seixanta que la pitjor és la dels setanta!

Però tranquil·la amb la crisi dels setanta que la pitjor és la dels vuitanta!

Però tranquil·la amb la crisi dels vuitanta que la pitjor és la dels noranta!

Però tranquil·la amb la crisi dels noranta que la pitjor és la del centenari!

Però tranquil·la amb la crisi del centenari, que llavors ja se t'enfot tot, fins i tot el Record Guiness!

Moltes felicitats i endavant tal com ets!

Un lector fidel... ha dit...

Dona, ja et dic jo, des d'una òptica del 19 anys i mig, que les dones de 30 anyets hui per hui esteu molt rebé!