dissabte, 13 d’agost de 2011

JMJ 2011

Vinc de família catòlica. Molt catòlica. Em conec la bíblia perfectament. He resat rosaris. Molts rosaris. I he anat a una trobada mundial de la joventut amb el Papa. Va ser amb l'anterior, el Juampa, un bon tio. 

Per a mi no existia un altre món ni una altra manera de vida que no fora la que jo coneixia, la que m'havien mostrat els meus pares: la autèntica, la cristiana. I sí, sabia que hi havia gent que no hi estava d'acord o que no portaven una vida "com tocava", però és que eren pobres ignorants que no sabien el que feien... no se'ls podia culpar per això, ells vivien feliços en la seua ignorància. Igual que jo en la meua, sense saber-ho.

Als 18 anys, vaig deixar de viure amb els pares per anar-me'n a estudiar a València i ahi vaig començar a vore que hi havia gent "diferent" que no eren catòlics i no per això tenien mals comportaments. I fins i tot hi havia de bones persones i moltes més disposades que les personetes catòliques a les que jo coneixia. Com podia ser això?? Ahi va començar la meua crisi existencial.

No podia ser que tota la meua vida haguera viscut enganyada. Hi havia alguna cosa més?? per què ningú no m'ho havia dit?? i açò és correcte?? segur?? no és pecat?? ai, que tinc remordiments... resaré un parenostre perquè em lleve aquestos pensaments... com puc estar dubtant ara de les meues creences??

No sé si t'ha passat mai alguna cosa pareguda, però és molt xungo sentir com se t'esmorrona el món, el vore que deixa de tindre sentit la base de les teues creences i que tot allò que creies "veritat" deixa de tindre sentit. Primer em va costar molt anar veient-ho, després assumir que estava passant realment, i després decidir què anava a fer...

Sóc prou positiva, així en general, i procure sempre quedar-me amb les coses bones de la vida. El que més li podria reprotxar a l'església catòlica és que prediquen coses que no fan i només les apliquen quan els interessa. Però com que no sóc rancorosa, em quede amb una de les coses que em van ensenyar i que a molts pocs els vaig veure practicar "no jutges a ningú". Vaig aprendre que qualsevol de nosaltres en la situació concreta d'una persona, amb la història que ha tingut i les seues circumstàncies, segurament hauríem fet el mateix, hauríem actuat igual, així que no tinc cap dret a jutjar si ha fet bé o malament.

I aquesta setmana el Papa estarà a Madrid amb milers de joves, víctimes de les seues circumstàncies.

7 comentaris:

Mercè ha dit...

El pitjor que els podria passar és que tot allò que prediquen fóra veritat. Veuríem quants d'ells anaven al cel.

Una abraçada, guapa.

Cinderella ha dit...

M'encanta el teu bloc, i fa mesos que et llegeix en secret, però ja no ho ull fer més. T'agregue als meus blocs llegits i aprofte per a dir-te que en aquest post a més se sorprendre'm (com quasi sempre)m'he sentt molt identificada amb tu... Jo sempre vaig anar a missa amb renegons, aig tenir eixa crisi que comentes entorn als 20/20 i pico i ara que ja he passat els 25 encara dubte de tot... però almenys no m'angoixaaaaaaaaa

un bes pecaminós!

Lucrècia de Borja i Bairén ha dit...

Mercè: però ells es confessen i amb això pensen que ja està tot fet.

Cinderella: a mi la crisi em va durar prou, eh... als 18 vaig començar a veure coses diferents, però d'ahi a adonar-me realment del que passava, decidir què feia i fer-ho... ufff, van passar anys!! Anys de no trobar-me en mi mateixa. Però tot passa... i al final som la suma de tot el que hem viscut. M'alegre d'haver passat per allò perquè si no... ara no seria com sóc. I me mole prou :P ciber-besets i ànim!!

Júlia ha dit...

Costa de creure que hages sigut catòlica, tot i que qui més i qui menys ha tingut relació amb el catolicisme!
Sóc fan teua i et seguesc des de fa molt de temps. Continua així amb un dels millors blogs d'internet!
Ciberpetons!

Cesar de Borja y Bairén ha dit...

Naixem catòlics i lliures de pecat, però lo segon no dura massa temps, eh? Crec que va ser Ghandi qui va dir que "seria cristià si no fos pels cristians", i és que sense voler generalitzar, les (persones) catòliques que he conegut no em recordaven massa al Crist, més be en Judas...
Jo, d'ara en avant, pastafarista.

Lucrècia de Borja i Bairén ha dit...

Gràcies, Júlia!! :)

Cèsar, jo de gran vull ser líder d'una secta, que sembla que no viuen malament. Els adoradors de la deessa clitoriana :P

c.e.t.i.n.a. ha dit...

Jo com que ja vaig néixer mig punky sempre he fugit del cures i dels policíes. Per si de cas!

Related Posts with Thumbnails