dimecres, 25 de gener de 2012

Camps i Costa absolts de tot pecat

A les 19.30h han donat el veredicte del #JudiciCamps. Jo, tota nerviosa que estava, he vulgut anar fins a la porta del TSJCV. Que dius... xè, tan moderns que som quan volem i es diu TSJCV?? per què no TSJPV?? doncs mira, per a mi, a partir d'ara serà TSJPV. I punt.

Bé, he arribat al TSJPV, i al cantó hi havia 2 municipals que en teoria estaven allà per no deixar passar a ningú, però aquells estaven allà de xarreta, jo he passat per darrere d'ells com si tota la vida no hagués fet res més que passar per allà davant d'ells, així que no he causat cap sospita i m'he situat entre els periodistes. Concretament al costat de la pija que portava el micro d'Antena 3.

Allà tots expectants... que si arriba Cotino i entra seriot sense dir res a ningú, que si arriba Rus i diu unes parauletes a la premsa... i jo allí, enmig de tots, tuitejant, com si fora una periodista més. He llegit al Tuiter de Victor Maceda (un altre dels guapos, dels de la meua llista de follables, que està feliçment casat, però jo no perd l'esperança...) que havien absolt a Camps i Costa per 4 a 5 vots. Ho he llegit en veu alta. Tots els periodistes indignats. Que fuerte... de verdad... en serio?? No culpable??

M'he esperat un poc, per si passava alguna cosa rara, si s'obria la terra i ens soterrava a tots els valencians o alguna cosa així de rotllo apocalíptic total. Què més podíem esperar??

En veure que no passava res, he decidit pirar-me a casa, que havia quedat per sopar i m'havia de posar guapa (més, si cap). Així que me n'he anat cap als municipals xarradors que ara ja s'ho havien xarrat tot i estaven més callats, i per tant més alerta, i a un xic que intentava accedir on hi era la premsa l'han parat:


-Oiga, que ustéh ahí no se puehe metéh...
El xiquet, prim i alt, amb ulleres i amb els cabells estil Nino Bravo, un poc alterat, li ha dit...
-Es que voy al Téesejota!! Es muy importante.

Els municipals han assenyalat a la vorera d'enfront i l'han convidat a anar. No ho han fet per la seua condició d'homosexual, que ho era, sinó perquè no anava acreditat com a premsa i allà no hi podia estar. La seua contestació ha estat:

-Però es que esos son indignados... lo mio es otra cosa...

Aleshores els municipals li han aconsellat que anara per la porta de darrere, que allí li deixarien passar. No sé si es tractava d'algun doble sentit perquè ahi ja me n'he anat i no sé com ha acabat la història.

El més graciós és que eixe xic és Luís Salom, Asesor  de la delegació de Juventut de l'Ajuntament de València, i molt conegut per alguns de vosaltres...

4 comentaris:

Alyebard ha dit...

La primera expressió que em va venir al cap va ser la famosa cita del Rei Jaume I: Vergonya, cavallers, vergonya!. Però llavors en llegir-te i veure que València no se l'empassava la terra he pensat que sort dels 4 justos que us han salvat com a poble. T'imagines una absolució per unanimitat! Aquests 4 us han salvat la dignitat.

Cinderella ha dit...

País (Valencià) d'hipòcrites... Per cert, fastigós el sormiure del retoret en ser absolt
Un bes, Lucre

Joan Calsapeu-Layret ha dit...

ho fas molt bé això de colar-te, potser portaves un escot Monica Bellucci, i faldilla swinging i s'han fixat cadascú a les seves preferències...
bon reportatge però, en primera línia.

Colometa ha dit...

Luís Salom s'ha convertit en altre personatge que odie saber qui és.
Abans era Belén Esteban qui encapçalava la meua llista.
Ara estic dubtant...

Related Posts with Thumbnails