dimecres, 29 d’agost de 2012

Qui es gita amb xiquets, s'alça pixat

No m'agrada deixar massa coses a l'atzar pel que fa a liar-me amb algú. Ho planifique sempre. Mai em lie amb algú amb qui no ho tingués meditat prèviament. I això de follar amb desconeguts... mai. Tampoc em lie amb tios amb les mans més menudes que les meues, o que siguen més joves. Només en que hagen nascut un mes abans que jo ja compten com a "més joves".

El dia que vaig conèixer al jovenet em va parèixer un xiquet boniquet, però un xiquet i, per tant, fora de la meua llista de "possibles", així que no el mirava amb ulls luxuriosos, sinó tendres.

La següent vegada que ens vam veure era a un concert. Jo havia begut molta cassalla, molta cervesa i uns quants cubates. El que no sé és com em mantenia en peu. Eixa nit ens vam liar. No recorde com. Tinc molts buits. Com va poder passar?? No ho havia planejat!! Estar borratxa no era excusa. M'he emborratxat moltes vegades i MAI m'havia passat una cosa així, però bé... alguna vegada havia de passar... una excepció. I resulta que és més jove que jo. No un mes, ni dos... ni un any... sinó ANYS!! En serio?? m'havia liat amb un tio que té uns quants anys menys que jo?? per què?? en quin moment ho vaig decidir?? perquè ho vaig decidir jo, no?? no ho recorde... el que sí recorde és que eixa nit vam follar MOLT. I la següent. I m'ho vaig passar molt bé.

El cap de setmana següent també el vaig passar sencer amb ell i diumenge ens vam acomiadar com si se n'anara a la guerra i no anara a tornar mai més. Vinga la besà... com si no hi haguera ningú més a l'estació que nosaltres dos. Vam estar en pla apegalosos. Això que ho mires des de fora i dius... xicaaaaa, això és precís?? però vist des de dins estava prou bé.

Després, un wasap per aci, un tuit per allà... fins que per fi trobem un cap de setmana en que podem tornar a coincidir. Jo pensava que passaríem el cap de setmana junts, però finalment és només una nit perquè ell ja té altres plans. Ok, se'n ve amb els meus amics i s'apunten també uns amics seus. Quan arriben els seus amics ja quasi hem acabat de sopar. Seuen a taula però no ens els presenta. Simplement estan allí. Cerveses, copes, més copes... i anem de festa. I a la que em descuide... PEIM!! morrá que es pega el tio amb l'amiga.

Lo qualo?? O_O Açò va en serio?? Li està menjant el morro a altra en la meua cara?? 
De pasta de moniato em quede, Mari.  

I així van seguir tota la nit. I vam dormir tots baix el mateix sostre, però en despertar-nos... ell estava mort. S'havia ofegat amb el seu propi vòmit.

5 comentaris:

fra miquel ha dit...

Osti!
Va de veres?
Quina angoixa despertar-se al costat d'un company mort!
No m'hi voldria trobar mai de la vida!
B7s

Lucrècia de Borja i Bairén ha dit...

Són coses que passen...

Maria ha dit...

Anonadada m'has deixat.

Anònim ha dit...

Clar, tu no vas tindre res a veure, no? Jejeje, enhorabona pel blog!

Lucrècia de Borja i Bairén ha dit...

Maria: doncs imagina't com em vaig quedar jo... a quadres!!

Anònim: sí, clar que vaig tindre a veure... vaig estar tota la nit diguent-li "mira quina xica més guapa, per què no passes de mi i et lies amb ella?? però davant de mi, per favor"

Related Posts with Thumbnails