Religió catòlica neoliberal post modernista

El meu cicle hormonal no és de 28 dies, sinó de 30, 32... o els que li rota, però aquesta vegada se n'ha passat.
M'ha vingut la regla als 50 dies. Com si se n'hagués botat una. I per una banda m'he alegrat... no estic prenyada del esperit sant. Però per altra... un poc decebuda. En el fons em faria il·lusió ser la nova Maria.

He dit mai que m'encantaria ser la lider d'una secta?? Doncs dit queda. M'agradaria molt. Però de rotllo nazi, eh... tots adorant-me i jo ordenant. Vos ordenaria tot coses bones, no patiu.


És que jo ja m'imagine com seria tot... i crec que l'assecador de cabells no quedaria gens malament en les estampetes de santes de la religió catòlica neoliberal (no confondre amb el neoliberanisme econòmic) post modernista, perquè es diria així i seria totalment diferent a la d'ara, clar. Si fora jo la nova Maedeu... doncs imagina't. Ja em veig una estàtua meua allà al costat de la catedral de València, just enfront del Tribunal de les aigües.

I la gent ja no muntaria el Belem, sinó el Benimaclet. Prou ja de rius amb paper de plata... es currarien un Glop amb la seua fonteta, l'esglèsia, unes valenbisis... 

El que no sé jo és com s'ho prendria el pobre ciber-novio, que el paper eixe de tindre que aguantar al fill d'un altre mai fa gràcia. Però cari... que jo amb eixe colom res, eh.... que ha sigut 'in vitro' o algo... i mentre dormia ahi amb al·levosia i nocturnitat, perquè jo no m'he enterat de res!! Quin quadre.

I entre la seua barba i la meua cara angelical... ai, quins nous sants vos acabeu de perdre...