dilluns, 7 de gener de 2013

#FatherShore

"Vas a flipar com tingues al Padre Costa" era la frase que més es repetia l'estiu d'abans de començar 1er de BUP. Havia escoltat mil històries sobre este home, a cadascuna més surrealista que l'anterior. Em feia una mescla de risa i por al mateix temps.

Vaig estudiar a l'institut nou de Gandia, el Maria Enríquez (cunyada de Lucrezia Borgia), que es diu 'el nou' perquè l'altre era més vell, però no perquè estiguera nou precisament...

El primer dia que vam tindre classe amb el 'Padre Costa' (rector, professor de religió) estàvem tots nerviosos. Tanta història boja no podia ser certa, segur que la gent exagerava. Va entrar a la classe i sense dir ni 'bon dia' va començar a escriure en la pissarra. En grec. Quan tenia tota la pissarra plena es va girar i va dir "Lección número uno. Copien". I va seure a la seua taula. Ens va mirar amb cara de satisfet i va començar el seu discurs...

Yo sé que ustedes ahora estarán pensando... "pero qué Padre más culto", verdad?? Es muy culto el Padre (Sí, parla d'ell en 3a persona, com Aída Nízar). Venga repitan conmigo: culto (assenyalant-se), necios (senyalant-nos), necios, culto... Venga, ahora ustedes... culto, necios, necios, culto... ens va fer corejar-ho tots junts. I eixa va ser la presentació. Després vam comprovar que eren frases que repetia varies vegades cada dia.

Històries d'este home hi ha per donar i vendre. Em va vindre al cap ahir, al llegir un tuit d'Emili Morant que deia que podria escriure un opuscle sobre els seus alumnes al més pur estil #GandiaShore, i no vaig poder evitar recordar que 'el Padre' (així li dèiem, molt humil ell, com nostresinyor) també en va escriure un, el opúsculo del Padre, que si li'l compraves (per 300 pessetes) te'l dedicava i tenies 2 punts més en la nota final, que no és que feren falta... però amb ell mai se sabia.

Els exàmens eren amb els llibres fora, es podia copiar, però això feia igual perquè no se'ls llegia. Hi havia qui no escrivia res (o el que li passava pel cap) i al final signava amb un "Viva Dios, Viva el Barça y Viva el Padre Costa" i ja tenia un excel·lent. 
A un dels examens que vaig fer amb ell, vaig copiar totes les preguntes del llibre, literalment i em va posar un 6. Al següent, era per Nadal, i en cada pregunta del examen li vaig escriure la lletra d'una nadala diferent. Em va posar un 9. Ho jure. 

Un altre dia es va tirar per terra simulant un pardalet al que va arrencat-li les ales i les potes, fins degollar-lo i convulsar al terra. Era la seua manera de dir-nos que ens anava a suspendre a tots. Es va emprenyar perquè a la seua classe estàvem tots jugant a cartes. Però una de les més bones que recorde és la que li va fer a Amparo Castelló, professora de química. (Sí, sóc de ciències. Pures). El Padre li tenia molta mania a esta dona... No sé què va fer el Padre Costa, que va trencar la cadira i va caure. Ens va preguntar quin professor venia després i en saber que era la seua arxi-enemiga... va deixar la cadira col·locada de tal manera que semblava intacta, enmig de la tarima. El bac que es va pegar l'Amparo va ser bo...

Serà família del nostre estimat Ricardo Costa??

3 comentaris:

Carlos V ha dit...

El padre Costa era (creo que ya no está) uno de los porfesores más "peculiares" del instituto, y mira que los de religión que habían (Baboso y Amable Amielgo) eran también buenos elementos. Recuerdo de él que cuando llegaba navidades iba pidiendo a la gente que le trajesen naranjas, bombones y lo que se le antojase. Era un jeta de cuidado, en una boda de un familiar, él, cura de Almiserat, vino al convite (no a la Iglesia, se casaron en Beniarjó) porque decía que él era "el responsable espiritual" de uno de los contrayentes. Y se plantó por todo su morro en el Brisas del Mar y hubo que hacerle hueco...

Carles Ribera ha dit...

Ara per sort ací (al Maria Enríquez) la religió no és obligatòria, i de fet crec que només van 5 o 6 alumnes de mitjana per curs. Pero recorde que a primària també vaig tindre un professor de religió prou fillde... millor deixem-ho en excèntric. I de fet als meus dinars de família, on tots vam estudiar al nou, sol sortir molt com a tema de conversa les anècdotes amb els professors de religió, tots nosaltres som convençuts i ferms ateus, i segur que alguna se n'ha contat sobre el Padre Costa, tu creus que serà només cosa de la nostra bonica ciutat? Perque jo encara ni he conegut ni he sentit parlar de cap professor de religió pixaví que no estigués boig...

Natxo ha dit...

Òstic amb el Pare Costa, no?
D'aquestos en pots trobar a tot arreu. Jo en tenia similar.

Segur que si li preguntaves, et responia que "ha d'haver de tot en la vinya del Senyor".

Un plaer (tornar a) llegir-te, Lucrècia.

Salut

Related Posts with Thumbnails