dissabte, 9 de febrer del 2013

Ells són més promiscus que elles??

Un home sembla sempre més predisposat a tindre sexe i pareix que no li calen massa preàmbuls, que els romanços els fan perquè els necessitem nosaltres. Per què??

Les dones tenim uns 400 òvuls, que anem amollant, un a un, una vegada al mes aproximadament, des dels 12 anys fins als 45, més o menys. I no estem disposades a regalar-li'l a qualsevol. Aquests òvuls es reserven només per a aquells mascles amb millor genètica i major compromís emocional. Sí, senyora, compromís e-mo-cio-nal!! Perquè és l'única manera d'assegurar que la criatura sobreviurà gràcies als cuidats dels pares. I a esta especulació emocional li diem amor.

Ells, en canvi, amb cada ejaculació tiren milers d'espermatozous, i com que en tenen de sobra i no se'ls acaben mai, ja no saben com desfer-se'n d'ells i necessiten anar buidant els ous per a que no se'ls acumule, no siga que se'ls puge al cap, explote, i acabe esguitant. Estaria lleig. I faria pudor. I com tot allò que ens sobra... no te massa valor, i a la mínima que els fas un somriure ja te'l volen regalar tot. Però no només a tu... a totes!! A quantes més femelles millor, per així assegurar-se que alguna de totes es quedarà prenyada d'ell i tindrà descendència.

Però quedar-se prenyada no és qualsevol cosa. Les conseqüències són moltes i molt grans per a les dones (molt més que per als homes) i això ens fa anar més amb compte i ser més selectives que ells. 

7 comentaris:

Lluís El Verd ha dit...

Cada mascle heterosexual necessita una femella heterosexual per tenir una relació sexual (massa obvi potser?), ergo nosaltres no podem ser ni més ni menys promiscus. Ara, si la pregunta és sobre fantasmes i bocasses...

Anònim ha dit...

Estimada Lucrecia:

Dona'm permis per dir alguna cosa al teu comentarista Lluis el Verd.

Lucre esta parlant de l'instint heredat per l'home i per la dona desde fa milers d'anys... des que erem cavernícoles. I aquest instint encara te influencia a la vida dels homes i de les dones actuals.

Salutacions.

Anònim ha dit...

Estimada Lucrecia:

Segueix amb Lluis:

N'hi ha un llibre divertidísim que parla d'aquest tema (es divertit pero esta basat en estudis cientifics que pots consultar a la bibliografia) i que es diu: Por qué los hombres no escuchan y las mujeres no entienden los mapas. Es de la editorial Amat y los autores son PEASE (el marido y la mujer). Te lo recomiendo.

Salutacions.

Lluís El Verd ha dit...

Estimats Anònim i Lucrecia, a qui no tinc el gust però m'encantaria, sobre tot en el segon supòsit i subjecte;

Podríem discutir sobre l'argumentari de l'article, amb afirmacions "evolutives" sobre les què discrepo en gran mesura, però em temo què m'allargaria massa. El meu comentari anterior es refereix exclusivament al títol; Em reitero. Matemàticament es força complicat defensar una promiscuïtat percentualment diferent segons genere en qualsevol relació heterosexual.

Que aquesta obvietat encara s'hagi de defensar públicament respon més a la -aquí si- poca evolució en la societat masclista i falocràtica en la què ens movem, on encara el senyor promiscu és un heroi i la senyora una puta, amb les conseqüents dissonàncies a l'hora de les lloances i reconeixements, o dels silencis i les discrecions, segons s'escaigui.

Una idea per a un proper article; Lucrecia, pots fer una petita enquesta entre amigues preguntant quantes és masturben i en quina periodicitat. Em sembla que quasi tots els mascles -i per desgracia- força femelles, cauran de cul tot constatant què lliures de prejudicis i en llibertat, a tots, mascles i femelles ens encanta (i si podem, practiquem) el sexe.

Lucrècia de Borja ha dit...

xè, no vos puc deixar a soles... com me la lieu xDD

Lluís, si vas cara a 10 desconegudes i els preguntes si volen sexe, què diran?? i si és una dona qui li ho pregunta a 10 tios?? només volia explicar el per què són més promiscus o estan més predisposats al sexe, dis-li com vulgues. Sempre hi ha excepcions, òbviament.

Josep ha dit...

Totalment cert en el cas dels mamífers, especialment en els que tenen una estratègia reproductiva en K.

Entre els ovípars, en canvi, la cosa és molt diferent. Però supose que ací l'ecologia i la demografia són interessos col·laterals.

Josep ha dit...

I per aclarir coses.

1) Actualment, als països europeus tenim un 52 o 53% de femelles i un 47 o 48% de mascles. Situació poc habitual: mai havíem tingut tants homes. El mal anomenat sexe dèbil viu més anys, i amb més qualitat, per açò sempre hi ha hagut més femelles que mascles 60-40, o fins i tot 70-30. I entre els mascles, el percentatge de no aptes reproductius (malalts i discapacitats) sempre ha estat més alt.
Adaptació evolutiva de la reproducció dels mamífers: un mascle i quatre femelles són quatre embarassos, una femella i quatre mascles és només un embaràs. Aritmètica simple, demografia elemental, evolució òbiva.
Si, a sobre, tenim l'estratègia K i no pas la r, més curosa ha de ser la femella. Més info: http://en.wikipedia.org/wiki/R/K_selection_theory.

2) Fins fa només tres segles, l'ésser humà no era cap plaga. És més, durant els darrers 30.000 anys hem estat a punt d'estingir-nos en unes quantes ocasions