divendres, 22 de març del 2013

Dubtes sentimentals

Les relacions sentimentals són un puto embolic. Quan només hi ha sexe, no hi ha cap problema. Està clar el que hi ha. Però quan hi ha alguna cosa més... és tot un empastre. 

Mira, vaig a posar-te un exemple en que segur que et sents identificada amb alguna de les personetes:

Sents predilecció per la personeta A, però penses que no tens cap oportunitat, aleshores la mires des de lluny i sospires. Res més
A banda, hi ha per ahí la personeta B, que no t'emociona massa, però saps que no possaria cap ressistència a estar amb tu. 

Si les coses realment són així, tens 2 opcions: 1) Conformar-te i anar-te'n amb la personeta B, o 2) Buscar una personeta C que t'agrade més que la personeta B i amb qui tingues més possibilitats que amb la personeta A.

Quan tens una calentura del moment, el millor és anar directament a per l'opció 1. Ràpid i eficaç. I tots contents. 

Però què passa si realment sí li agrades a la personeta A?? Potser simplement no pilles les senyals... I si vos trobeu tots (tu, personeta A i B) al mateix lloc?? què fas ahí?? A qui li fas més cas?? Vas a per l'opció segura?? Jugues a 2 bandes, per si de cas?? I si la personeta A et veu amb la personeta B i ara es la personeta A qui pensa que no té res a fer amb tu?? Vaja dilema moral... 

Perquè clar, si sapigueres que li agrades a la personeta A, ni de conya te n'aniries amb la personeta B!! Com ho arreglem això?? Aquestes coses sempre són una putada i ho poden complicar tot.

T'has vist en algun merder així?? Què has fet??

9 comentaris:

llenguaddicta ha dit...

Hola, Lucre,

Ara feia temps que no passava per aquí. Doncs sí, m'he trobat en una situació similar recentment: la personeta A era del tot impossible (casat, per començar), i la personeta B és algú amb qui ja he tingut alguna revolcada ocasional, però sé que li agrado més del que aquesta personeta B m'agrada a mi, per tant, l'opció "fàcil" es converteix en difícil quan tens la calentura del moment: agafant la personeta B t'arrisques a fer-li mal, perquè en el fons el que estàs esperant és que aparegui una personeta C que t'agradi més que la personeta B, tot i que saps que no t'agradarà com la personeta A, que de fet t'agrada perquè és inaccessible...

Un dia, de sobte, la màgia entra en acció: la personeta A, amb qui només he intercanviat 4 frases des que ens vam conèixer (i una de les 4 frases va servir per confirmar que és casat), em diu que la dona l'ha deixat, que se sent molt confús i que vol veure'm.

I vet aquí que començo una mena de no-relació amb la personeta A, que encara no m'acabo de creure del tot que s'hagi fixat en mi, i a poc a poc ens anem sentint més i més còmodes l'un amb l'altre, tot i que jo vaig amb el fre de mà posat per si de cas... que ja m'han fet massa mal a la vida...

I conte contat, tot just ha començat.

Anònim ha dit...

Sempre, SEMPRE, jugar a dos bandes... Besets

Llir entre cards ha dit...

Jo he arribat a debatir-me entre 4 opions:
A, B, C, i un D. Per a mi, aquell individu que dubta, el que t'enganxa, ho sap, se'n va i torna... és molt addictiu i destructiu. Voldries que fóra C però no ho és, assumir-ho cota. I així, tornaR al punt incial A. EMPASTRE DELS GRANS!

Anònim ha dit...

Entre tanta opció, finalment t'acabes quedant sola. Almenys en el meu cas. A inaccessible, B de per si decàs, i per no fer-li mal al B, i no poder conseguir al A, asoles amb el meu gat... Per experiència, no és bo jugar ni a dos ni a tres bandes, perquè potser ells acaben passant de tu, per no saber el que vols..

Anònim ha dit...

Ara mateix sóc a Berlín per feina i no puc dormir, així que per casualitat m'he trobat amb el teu blog. Crec que les relacions entre les persones sempre han de ser sinceres. Sóc un home i tinc dues idees clares: a) mai ficar-me al llit amb una dóna que no m'agradi com a dona i com a persona i b) mai allitar-me amb qui fa del sexe una activitat més o menys comercial o esportiva. El sexe és com un llac d'aigua clara i cristalina. El riu que alimenta aquest llac pot ser més o menys ric en relacions, però com menys brossa dugui millor. El llac continuarà essent net i transparent, i les persones que estiguin al teu costat ho notaran.

Josep

Jaume ha dit...

Pués AB que vamo a C!

xikitin ha dit...

I no heu pensat en parlar les coses? Vas a A i li dius que t'agrada, el "no" ja el tens, pero... i si diu que si?, "PREMIO". A més parlant les coses queden clares i no estas donant voltes el cap amb i si m'estima i si no m'estima etc.

Després si tens un "no" de A, ten vas a B i li dius lo que vols d'ell, si acepta be, i si no pos mira, mala sort, pero te quedes tranquil (o tranquila) per haber fet les coses be.

Quí es ralla amb aquestes coses podent parlarles es perque vol.

Anònim ha dit...

Una solució tecnològica per si pot ser d'ajuda. :-) http://www.bangwithfriends.com/

RiB

Anònim ha dit...

Et quedes amb aquell/a que ets més feliç/a. Si A et posa, però no aporta: FORA. Si B et posa, t'aporta, però no et convé: FORA. Si C t'aporta i et posa: CAP A DINTRE! És qüestió de veremar què grau t'aporta, què grau et posa i què grau et convé. Fas una mitjana i el que tregui la nota més alta, serà el que cal triar.