dimecres, 6 de març de 2013

Tinc un àlien

Intente dissimular-ho i crec que ho faig prou bé, però últimament no estic massa bé. Tinc un mioma en el úter. Un tumor. És benigne, diuen... però vaja, que jo sent la paraula "tumor" i em venen al cap moltes coses i "benigne" no és cap d'elles. 

No entraré en detalls, però l'àlien s'ha fet massa gran i està a molt mal lloc, així que el ginecòleg m'ha enviat a valoracions clíniques, on tinc cita divendres al matí (just el dia de la dona...), perquè m'examinen i em diguen quines possibilitats tinc. Sembla que hi ha una possibilitat bastant gran de que m'hagen de traure la matriu. Això vol dir que no podré tindre fills i no tindré mai més la regla.

Ara mateix no vull un fill, i no se m'ha despertat encara el rellotge biològic, però què passarà en un any?? o en 2?? No sé si vull tindre fills o no... però vull tindre la possibilitat de triar-ho. I açò m'està afectant més del que em podia imaginar.

Les coses frívoles i superficials, les que no tenen importància les exagere fins a fer-les ridícules. Així em pareix tot més divertit. Però amb allò que em resulta difícil de veritat, intente no donar-li tanta importància, reduïr-me les procupacions. Al cap i a la fi, què és el pitjor que pot passar?? En el pitjor dels casos podré follar sense preocupar-me d'anticonceptius i no tornaré a tindre la regla. No podré tindre fills... ok, naturals no... però si m'agafa la bogeria de ser mare, sempre els puc adoptar.

Vull dir, al final tampoc és tan greu, no?? aleshores per què estic tan nerviosa??

Ara no vull que comenceu a lamentar-me, no vull cap comentari de "Ànims, tot anirà bé... ho sent molt..." ni res d'això. He escrit açò com a teràpia personal, igual que la resta del blog. Només per estalviar-me el psicòleg. I perquè crec que potser algú està passant (ha passat o passarà) per una situació similar, i conèixer l'experiència d'altre sempre ajuda.

12 comentaris:

fra miquel ha dit...

Sort
B7s

Marta Insa ha dit...

A mi em van operar d'una cosa pareguda un mes després de casar-me, i em van dir que ja voríem si tindria fills. En tinc dos. I com que sóc de les que es piquen, si em passa pel cap me'n faig un altre.

podi -. ha dit...

Doncs la teràpia personal ha estat sentida, amb unes orelles diferents a altres cops, més atentes, potser, perquè el comunicat semblava, i així era, important.
Ja veuràs, més endavant, què fer amb els fills aquests que podrien venir i que potser ho facin però per altres mitjans. I ja veuràs no vol dir que ja ho pensaràs, que ara no hi donis voltes, vol dir que al seu moment, quan vingui el moment "matern", efectivament sabràs com abordar el tema i ressoldre'l. Les veritables solucions no sempre apareixen imaginant el possible futur sinò en presència del mateix.

Àpali.
podi-. (vagi bé, sí, oi? podem dir que vagi bé, no?)

Anònim ha dit...

y porqué no gastar dinero en una psicóloga? a mi me parece una buena inversión. esto que te está pasando lo merece. en mi opinión.
con afecto: una lectora.

Lucrècia de Borja i Bairén ha dit...

Gràcies Fra Miquel.

Marta, i ben bonicos que els tens!! Sé que potser m'estic preocupant abans d'hora. Hauria d'esperar-me a que em diguen alguna cosa divendres, però el cap em va a mil :)

Sí, podi-, segur que anirà bé...

Anònima, no dic que no siga una bona inversió, simplement em funciona bé açò d'explicar les coses ací. M'alleugera :)

Salvador Macip ha dit...

És una situació fotuda, però la superaràs. Tu mateixa ja estàs intentant veure el costat menys dolent, això és important. No et dono ànims perquè no ens deixes... El blog és un bon psicòleg, però com diu l'anònim, no és l'única opció.

Josep Melero ha dit...

Ni planyiments, ni frivolitats. C'est la vie i l'entomes tal com et ve. I ja es veu que sigui, el teu psicòleg particular ho durà el millor que sabràs.

Jaume ha dit...

Hola Lucrècia,
No ens coneixem de res però com que per desgràcia tinc certa experiència en el tema només volia dir-te que crec que el millor que pots fer ara mateix és mirar de no capficar-te abans d'hora. Sé que sona a imbecilitat suprema (perquè no hi ha res més humà) però pensa sempre que anirà tot bé (que de fet és com ha d'anar, oi?), a treure aquest alien quan abans i després ja tindràs temps de plantejar-te altres coses (que potser ni caldrà).
Crec que ets molt valenta per compartir aquests moments amb nosaltres, i encara més de fer-ho amb un somriure que intueixo.
Una abraçada i molts somriures!

Tim ha dit...

Lucre. Eres grande. Puedes con eso y mas. Un beso fuerte.

Anònim ha dit...

Fes un clau per a celebrar-ho!

toptan bot ha dit...

Toptan mont; kaliteli kumaşlarla kaliteli işçiliği bir araya getirerek
en ucuz Toptan mont üretimi yapar.

Un Ciutadà Qualsevol ha dit...

Hola Lucre,

La meua dona va passar per una situació pareguda i tot va eixir bé.
Ella també va tindre uns pensaments molt pareguts als teus.


Una ciber-abraçada ben forta!

Related Posts with Thumbnails