dimecres, 10 de juliol del 2013

Comiat de soltera

A sant de què venen els comiats de soltera?? T'ho has preguntat mai?? A mi és una cosa que em pertorba... així que m'he posat a buscar i he trobat que a l'edat mitjana, quan una parella decidia casar-se (quan no era matrimoni pactat sinó suposadament per amor), els amics del novio se l'emportaven de festorra i contractaven a una dona que el seduïa, i així comprovaven si estava realment enamorat.

Diuen que l'any de la picor (després de l'edat mitjana i abans de l'edat moderna) a Alemanya hi havia una parella que volia casar-se i el pare d'ella no acceptava la relació perquè ella era d'alta cuna i ell un pobre xic sense terres. El pare de la novia els va amenaçar dient que no li faria la dot si es casava amb ell, però van decidir casar-se igualment perquè eren uns inconscients estaven molt enamorats. Els amics, en assabentar-se, van pensar organitzar una festa per a la novia per fer-li una dot entre tots i regalar-li-la en solidaritat pel rebuig de son pare.

Des d'ahí, els comiats de solter han canviat molt. Durant un temps va continuar la tradició començada pels alemanys de servir com una ajuda dels amics per a que la parella formara una nova llar, però la cosa ha anat degenerant fins a convertir-se en uns espectacles de coentor extrema. I parle més que res per els comiats de soltera. Els d'elles, que són els que més conec.

Ara se suposa que el comiat de soltera és una espècie d'última festa amb els amics perquè al casar-te se t'acaba la vida. Cony, doncs si és un patiment tan gran, no et cases!! Que el patiment més gran és per als convidats que hem d'amollar diners per al regal, mudar-nos eixe dia... A més, la majoria dels que es casen ja porten molt de temps vivint junts i fa molt que els ha canviat la vida.

Al típic comiat de soltera, van totes les amigues amb alguna samarreta o barret identificatiu i una polla en el cap. Així com dient... eh, que tenim ganes de marxa de la bona, tios, anem borratxes i amb ganes de que ens entren tots els tios del local, encara que després et donarem carabasses, què t'has pensat?? que per anar borratxa, amb una polla al cap, una samarreta que diu "amor per a una, sexe per a totes" i dir-te "ven y dame lo mío y lo de mi prima, macizorro!!" vull alguna cosa amb tu?? masclista de merda... 

La festaca màxima és anar a sopar a algun lloc cutre on beus més que menges i a les postres et trauen un pastís amb forma fàl·lica i la novia es fa la típica foto pegant-li mos a la cabota. Abans o després de les postres apareix l'stripper amb un cos intoxicat per anabolitzants i més depilat que qualsevol de les ties allí presents. El tipet comença a fer uns moviments epilèptics estranys fins que es despulla i es refrega el penis amb les que pot i es deixen. Totes fan cara de "ai, quina vergonya..." però estiren la mà per tocar carn.

Després s'agafa un bus per anar a la disco de moda (mentre vas bevent al bus, repetint les ganes de festa que tens i recordant festes varies passades). A la disco se li han de dir animalades a tots els tios que passen, a mode de obrers de la construcció en plena primavera després d'haver estat 7 anys sense tocar pèl. Però si algun tio respon al comentari o intenta acostar-se... aleshores se li ha d'ignorar. Què s'ha cregut?? Tots els tios són iguals...

Recorde el comiat d'una amiga en la que estàvem sopant a una sala privada d'un restaurant. Només va entrar el cambrer (un xiquillo jovenet i ben plantat) una va cridar... este es el stipper?? joder, que bueno que está!! quítatelo tooooodooooo!! I el pobre xic va estar afrontat per a tot el sopar. Quan van traure el pastís amb forma de penis gegant de xocolata, la novia, enlloc de fer-se la foto de menjar-li la cabota, es va posar de peu damunt de la taula, ballant com si anara a seure damunt del pastís, així com si se'l follara...
El cambrer feia com que no mirava. I no va haver stripper, però va vindre una colla de tunos!! Ho jure. Els veterans van fer que el novençà ens fera un striptease a ritme tunero, i el pobre xiquet ho va fer. Allà es va quedar, despullat, amb una vergonya que es moria... i un penis com un cacauet. Fins que una va dir, assenyalant "Ostia, que polla más pequeña!! Es un micropene!!" Aleshores es va tornar a vestir ràpidament. La tuna va seguir cantant i vam ballar amb tots els tunos, menys amb el del micropenis, que ninguna va voler ballar amb ell.

2 comentaris:

kira permanyer ha dit...

sempre que puc no hi vaig... no se a que coi be això de ridiculitzar-se tant... Bona entrada!

Unknown ha dit...

la condició de masclista no és exclusiva dels homes... s'ha enramat a dojo...