dimecres, 20 de novembre de 2013

La meua llengua materna és el castellà

Segons la Wikipèdia, la llengua materna és el primer idioma que s'adquireix, a la primera etapa de socialització. El nom ve donat perquè sol ser la llengua que es parla a la família i que és transmesa de manera natural a l'infant, per contacte. Al meu cas no va ser així. El primer idioma que vaig adquirir va estar diferent al que es parlava en la família. La meua llengua materna és el castellà.

Els meus pares són valencianoparlants, els dos, i entre ells sempre han parlat valencià, però van decidir educar-me en castellà. Van pensar que el valencià l'aprendria igualment al poble o l'escola.
Per què se li pot acudir a algú ensenyar als fills una altra llengua que no siga la seua??

Ma mare va estudiar al poble fins que va haver d'anar a Gandia (la capital de la comarca) a fer el batxiller. Fins a eixe moment les classes sempre havien estat en valencià encara que els llibres eren en castellà, però en anar a Gandia... les classes sí eren en castellà. Ma mare tenia un accent valencianot de caure de tos i les xiquetes (només hi havia xiques) es burlaven d'ella per l'accent i perquè hi havia paraules que no sabia dir en castellà, només en valencià. Espardenyaes...

El cas és que sembla que la dona es va quedar un poc traumatitzada per tot allò i van decidir educar-me en castellà per a que jo no hagués de patir les burles com ella i, de pas, ella practicava l'idioma. No recorde massa de quan vaig començar a parlar, però sembla que mesclava moltes coses d'una llengua i l'altra perquè a mi em parlaven en castellà però entre ells parlaven valencià. I jo sempre he sigut molt observadora, des de nana, fins al punt que als meus pares no els deia papa i mama, sinó pel seu nom.

Jo era la típica que anava al poble i deia això de "tú háblame en valenciano que yo lo entiendo aunque no lo hable". (I com algú em diga ara allò de "mira, com el meu gos" li envie una maledicció gitana que no s'alçarà del vàter en 4 dies). Però clar, tots em parlaven en castellà. I a mi em sabia mal, eh... però em feia vergonya parlar en valencià perquè sabia que no el parlava bé. I continuava amb el castellà.

Però amb el temps les coses tornen al seu lloc i ma mare primer em parlava en valencià quan s'enfadava, després ja sempre. I al final a casa era tot una mescla bilingüe estranya i jo vaig decidir canviar de llengua a poc a poc. I així fins ara.

El canvi el vaig començar als 14 o 15 anys i al principi em va costar molt. Ara a casa parlem tots valencià de fa molts anys, però el meu germà encara m'amolla alguna en castellà de tant en tant.

I tot açò a què ve?? doncs ve a que moltes vegades escric al Tuiter en castellà i sempre hi ha algú que em diu alguna cosa tipus: calia fer-ho en castellà??... no t'entenc... per què escrius ara en castellà??...

Escric en castellà pel mateix motiu que escric en català: perquè em rota. I, a més, perquè és la meua llengua materna.
Related Posts with Thumbnails