dijous, 12 de desembre del 2013

Al·ludits

La majoria d'històries que explique al blog són llegides pels seus protagonistes. Moltes vegades fins i tot han deixat comentaris al mateix escrit on parle d'ells. Fins i tot al post "El meu regal de Nadal", ell es va crear un compte que es deia "el regal" només per deixar el comentari. I a mi aquestes coses m'encanten!!

Com que mai no pose noms, poden donar-se per al·ludits pel context de la història perquè es reconeixen a eixa escena, perquè els ho dic jo... o perquè tenen un ego tan gran que pensen que tot el que escric va sobre ells.

Sembla que m'agraden els homes un poc egocèntrics i no m'havia fixat fins a fa poc quan algun ex m'ha preguntat si tal frase anava per ell o simplement ha donat per fet que així era. El més curiós és que més d'un ex s'ha sentit identificat amb el mateix personatge. Això només té una explicació: m'agraden els homes alts, peluts, intel·ligents, segurs de si mateix i egocèntrics.


Per això si dic "m'encanta jugar amb els pèls del seu pit, estirant-los suaument entre els meus dits" més d'un pensarà (i em dirà)... sóc jo, parla de mi... i sí parle de tu i de quasi tots en general... perquè la majoria tenen el pit pelut, que és així com m'agraden. I això encara té sentit perquè entren dins del cànon, però i si dic allò de... el millor sexe que he tingut mai... i també es donen tots per al·ludits.

Després, quan em pregunten "anava per mi??" jo sempre dic... clar, per qui si no??