Necrofilia

Una de les coses que he aprés de @MRElectrique és que els novios moren o els hem de matar i que de vegades aquestos ex tornen a la vida, però són zombis i tornar a tindre sexe amb ells seria necrofília. Això està lleig perquè els morts fan pudor. Però jo tampoc he sigut mai de seguir les normes...

Ahir m'arriba un missatge d'un tio amb qui vaig estar liada fa molts anys i de qui no havia tornat a saber res. M'explica que acaba d'eixir d'una relació llarga i sembla que vaig ser l'última tia amb qui va estar abans de la seua novia i clar, ara que ho han deixat li pica la xorra i se'n recorda de mi. Tot això no m'ho va dir així de clar, però s'ha de saber llegir entre línies.

Jo havia quedat amb una amiga de vesprada així que vaig quedar amb ell més tard per a fer unes birres i posar-nos al dia, entenent "posar-nos al dia" com a eufemisme de "follar". Vaig comptar bé els anys que feia que no ens haviem vist: 8 anys. El recordava amb un cos perfecte, guapíssim, esquena ampla, ulls verds... i bomber, què més es pot demanar?? Un xic molt tendre i romàntic, que em portava a la platja a veure les tempestes mentre ens clavàvem mà al seu cotxe. Tenia un tatuatge molt mal fet al braç i em follava fent flexions. Ideal.

Després d'unes birres li explique a l'amiga que no em puc quedar més perquè he quedat amb un zombi per a fer un poc de necrofília. Li mostre la foto de perfil de wasap del zombi per justificar-me, que encara que el tio està mort, està molt bo. "Ai, que crec que jo a este tio el conec. Este tio... a veure, no estic segura, però... jo diria que sí... és el novio d'una amiga meua". Entra al Facebook de l'amiga, obre les fotos... i sí, allí estava. Era ell sense cap dubte.

Vaig quedar amb ell i vam anar a fer unes birres.

-Yo tengo muy buenos recuerdos tuyos, y tú?? tienes buenos recuerdos míos??
-Algunos buenos y otros no tan buenos...
-Como qué??
-Como cuando decidiste que sería muy guay regalarme hacer un trío con otro tío y lo hablaste con tu amigo sin haberme preguntado si me parecía buena idea y al llegar a casa me encontré en una situación un poco incómoda. 
-Ah, bueno... igual debería haberlo hablado contigo primero, sí... es que yo era muy inmaduro en esa época, pero he cambiado mucho, sabes?? Ahora uso un poco más la cabeza. Y no te acuerdas de lo bien que nos entendíamos en la cama?? Porque saltaban chispas, eh...
-Sí, de eso también me acuerdo...

Eixe va ser el principal motiu pel que vaig decidir quedar amb un mort, per eixe record de que hi havia molta química entre nosaltres. I amb els anys eixa química continua ahi però amb molts més anys d'experiència per les dues parts. Només he de dir que feia molt que no em quedava sense alè. I que de vegades la necrofília és bien.