dimecres, 26 de febrer del 2014

Sóc com Cupido, però amb bona punteria

Hi ha una pel·lícula super roïna en la que totes les ties que ixen amb el protagonista, al poc coneixen a l'home de la seua vida, es mega enamoren i són super feliços per sempre més... així que quan es corre la veu totes volen eixir amb ell per a trobar l'amor. Saps quina et dic?? Si no, fa igual, te l'acabe de contar...

Bé, el cas és que a mi em passa el mateix. Bé, el mateix no, paregut. No és que els tios amb els que isc troben l'amor, sinó les amigues que se'n van de viatge amb mi. Sóc una espècie de talismà de l'amor. M'ha passat ja amb 4 amigues!!

La primera vegada va ser la més forta. Me n'anava de viatge a Mallorca, una setmana, amb les meues amigues F i C. Les tres estàvem solteres i sense cap compromís quan vam comprar els bitllets i reservar l'hotel amb 3 o 4 mesos d'antelació. Un mes abans del viatge F coneix a un tipet que li encanta, comencen a tontejar, es lien... i per a quan anem a Mallorca està ennoviada i en plena efervescència romàntica-pastelona de la que fa potar. A tothora parlant per telèfon... t'estime molt... no, jomés... noooo, jo t'estime més... no, jo molt molt més i fins a l'infinit... penja tu... no, penja tu...  I així va ser com em vaig fer diabètica. Però la cosa no acaba ahi, no... que al poc de tornar del viatge, C es retroba amb el seu amor de joventut, queden un parell de vegades, es lien... i es fan novios!!
F es va casar amb el tipet eixe i tenen un nano. C també es va casar amb el seu amor de joventut i ara tenen 3 fills.

La segona vegada va ser quan me'n vaig anar a la Toscana amb la meua amiga A. Treballàvem juntes i ens vam acomboiar per fer una escapadeta. Ella havia eixit d'una relació amb un fistro pecador feia poc i no tenia ganes d'històries. Una setmana abans d'eixir cap a Itàlia, coneix a l'artista. Va ser amor a primera vista. Es van menjar els morros com si s'acabara el món i no es van separar ni un moment fins que ens va deixar a l'aeroport. La meua amiga A i l'artista continuen junts i tenen un nano preciòs, clavadet a son pare.

La última va ser fa 3 anys i pico, quan allò de la vaga de controladors aeris, te'n recordes?? Doncs jo me n'anava a passar el pont de desembre a Madrid, amb la meua amiga C (diferent a la C de la 1a vegada). Comprem els vols, reservem l'hotel... i C coneix a un tio de sobte i es mega-enamoren. Com que hi ha vaga de controladors aeris ens anul·len el vol a última hora i no anem. Però C continua amb ell, aquestos sense nanos, però vivint junts des del segon mes. I molt feliços!!

Des d'aleshores només he viatjat amb homes i amb ells no fa cap efecte. I ara estic pensant si muntar-me una agència de viatges/matrimonial, del tipus... "vols trobar a l'amor de la teua vida?? vine de viatge amb mi!!" Nos forramos, cuñao!!

Aquest article va ser publicat a InfonoticiasGandia.com el 26/09/13.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Tengo que volver a italia...

Anònim ha dit...

quina llàstima que no funcioni amb homes! ja t'estava a punt de proposar fer un viatget :P

Tim ha dit...

Quan em portes de viatje?