dimecres, 30 de juliol del 2014

Converses incòmodes

-Mira, és Lucre, ha vingut!!
-Hola, tia Paqui, clar que he vingut, com perdre-me-ho??

No era cap pregunta retòrica. Realment volia saber com perdre'm una cosa així, quina excusa podria haver posat?? de vegades no hi ha escapatòria possible. Hi ha coses que s'han d'assumir. I punt.


-Xica, Lucrecieta, te'n recordes de mi?? sóc la tia Pepi, la de Xàtiva. Ai, quant de temps sense vore't... ja festeges?? 
-Hola, tia Pepi, sí, clar que m'enrecorde de vosté...
-Però ja festeges?? O no??
-No, tia, encara sóc jove...

La tia Pepi va posar cara de "ni de conya, nena, tu vas a quedar-te per a vestir sants, com jo" i el tio Albert va intentar arreglar-ho dient:
-El que passa és que la Lucre és molt exigent i se'ls tria amb lupa. Molt bé, així has de fer, que si no després pilles a qualsevol borinot i en 4 dies acabes separada i amb 2 xiquets, com la teua amiga, la filla de la perruquera. Vine, conta-li-ho al tio, com vas de novios??

Tan difícil és entendre que açò és una conversa molt incòmoda?? De veres volen saber com em va?? 

Doncs mira, tio Albert, tinc un amant amb qui només quede els caps de setmana, que està boníssim i folla com un Déu, però és tonto com ell a soles. I no m'importa!! De veritat que no m'importa, perquè no vull res més amb ell del que tinc. M'agrada que em done massatges, que em faça el sopar i que no em pregunte massa coses... no parlem mai de política, ni de la crisi, ni la familia, només de programes cutres de la tele, de menjar i de sexe. I entre setmana quede amb altre, que aquest no és tan guapo, però m'agrada més. I dec ser jo per a ell com el dels caps de setmana per a mi. O una cosa així. 

Això és el que li hauria d'haver dit per a ser sincera amb ell, però enlloc d'això vaig dir:
-Bé, bé, tio, no em queixe...
-Això és que no tens res a la vista, no?? Com pot ser que una xica com tu continue fadrina?? ai, si jo tinguera 30 anys menys... tu no te m'escapaves.

I és per això que no m'agraden les reunions familiars. 

2 comentaris:

Ada ha dit...

Jejejje, jo crec que et va massa bé!!! El que passa és que, segons els ulls de la societat, si a certa edat no estàs emparellada i amb fills en plural no tens èxit... Jo vaig en contra i sóc rara també, així que en tinc moltes d'aquestes converses. Darrere de moltes s'amaga l'enveja, crec, perquè et fan comentaris desagradables del tipus "ale, ara a viure la vida, no?!"... "i tu què sabràs...!!"

Anònim ha dit...

si no et torturessin amb preguntes incomodes no seria la teva família ;)

La propera vegada els hi expliques la veritat i potser a la següent ja no et pregunten res :P