dilluns, 21 de juliol del 2014

Era jove...

La primera vegada que el vaig vore em va parèixer igualet que Tom Cruise, però en alt. Jo li vaig dir que tenia 18 anys. Ell en tenía 28. Cap dels dos parlava la llengua de l'altre, però això no va ser problema per entendre'ns bé. Ell compartia pis amb amics a Amsterdam i jo anava a l'institut i vivia encara a casa dels pares. Li vaig ensenyar a ballar la Macarena. Em va ensenyar a mirar-nos en silenci. Em va presentar per telèfon al seu germà, un jugador de la selecció nacional holandesa de Jockey. Li vaig presentar als meus pares.

I va arribar el moment de que se'n tornara a Holanda. Em va prometre que tornaria. Em va demanar que anara. Vam intercanviar adreces i ens escrivíem cartes. De paper!!
Es va traslladar a viure a un poblet de la costa, ell sol amb el seu gat perquè va trobar un super curro i em va demanar que me n'anara a viure amb ell. Va ser aleshores quan li vaig dir que encara tenia 17 anys. Ens vam escriure unes quantes cartes més... i en alguna de les últimes cartes ens vam donar el mail, però això encara no ho utilitzava ningú. Parle de 1997.

Fa cosa de 5 anys vaig rebre un mail seu, dirigit al meu compte de hotmail, que ni recordava que tenia. Sembla que es va enviar automàticament un spam a tots els meus contactes i va aprofitar per contestar-lo i dir-me que s'alegrava molt de tindre notícies meues encara que fora només publicitat. Qualsevol excusa és bona. Vam reprendre el contacte i parlàvem sovint per l'Skype. Estava fatal, molt envellit, li trobava les mans super menudes, es menja les ungles, té els cabells blancs... i una novia que viu amb ell. De sobte, va deixar d'escriure i de connectar-se a l'Skype.

Pel meu aniversari em va enviar un missatge felicitant-me. He tardat un mes en contestar i ara diu que vol vindre el mes que vé de vacances. ARA?? No. Com diu el refranyer popular (encara que en aquest cas és al revès): On has passat l'estiu, passes l'hivern.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Si ara ja deu tenir 45 anys! Quin vell!

Josep ha dit...

Quan et divorcies el passat reapareix. O el fas reaparéixer. O te n'adones que encara era allà.

Ada ha dit...

Argghhjj quin morro aquest tio... Ara que s'aguante! molt bé!