Primitivament els homes eren caçadors i la seua aportació per a la supervivència de l'espècie (a banda del semen) era la seua habilitat per apuntar amb èxit un blanc en moviment per poder donar de menjar a la família apuntar amb precisió qualsevol animal comestible o qualsevol enemic que amenaçara als seus, així que el seu cervell ha evolucionat més en aquest aspecte d'anar al gra i resoldre problemes. Tot això explica el perquè als homes els costa tant demanar consell i explicar els seus problemes, perquè ELL és qui hi ho ha de resoldre i demanar-ho a un altre és signe de debilitat. Només demanarà consell (a un especialista) quan considere que és extremadament necessari. I l'home a qui se li demane consell es sentirà molt afalagat per la part que li toca.
Però què passa quan una dona aconsella a un home sense que ell li ho haja demanat?? l'home ho veu com que ella el considera incompetent per resoldre els seus propis problemes, per això no solen exterioritzar les coses que els passen... en canvi a nosaltres ens encanta xarrar i no és amb cap finalitat, simplement per explicar-nos les coses, sense buscar respostes ni demanar solucions!! Aleshores és quan arriba el problema.
Ella arriba a casa, li explica el seu dia a ell. Ell li dona solucions que ella no busca. Ella es molesta perquè ell no l'escolta i ell es molesta perquè ella li explica els problemes però no accepta les seues solucions. Nosaltres només demanem empatia!! Volem que ens escolten, no que ens arreglen la vida.
Ese vacío de tu interior sólo puede llenarlo un abrazo, o en su defecto, una polla como la manga de un plumas.
— Puercoespanda (@Puercoespanda) May 1, 2012
Solució: home, fes com que l'escoltes. Sí, carinyo... què fort... quin mal dia hauràs tingut... ooooh... vine ací que necessites una abraçada... i a follar!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada