dissabte, 1 d’agost del 2015

Parelles que no follen

"Fa 5 mesos que no folle", em diu un amic que viu des de fa anys amb la seua parella. Sí, no poses cara d'estranyat que segur que a tu també t'està passant una cosa pareguda o tens algú ben a prop que li passa.

A mi em preocupa molt que la gent no folle prou. Jo patisc. I no només jo, també ho passen malament els americans, que són molt patidors i han vist que aquest problema és més greu del que pensaven i afecta a un percentatge molt alt de parelles. Ells que són molt amics de l'estadística diuen que entre el 15 i el 20% de les parelles follen menys de 10 vegades a l'any. MENYS!! Hosti, que jo no tinc parella i folle més...

Estem parlant de parelles que dormen juntes normalment. Vaja, que dormint, dormint... fas la cullereta i quasi sense voler es clava a soles, no?? Doncs pareix que no, que no follen ni per equivocació.

Però quina és la freqüència sexual "normal"?? Això depèn de cadascú, però s'han fet enquestes i estudis que diuen que el més normal es troba entre l'interval de fer-ho varies vegades al dia i un a la setmana. Així que si tens parella amb qui dorms normalment i folleu menys d'una vegada a la setmana sense ser octogenaris (a partir de certa edat follen un poc menys, segons les enquestes) i sense tindre cap malaltia extrema que vos impedisca fer-ho, teniu un problema.

I per què passen aquestes coses?? Quins motius pot tindre algú per a no follar?? Que si no tens amb qui... ho entenc, però tenint-ho fàcil, què passa?? què falla?? Doncs els fills que reclamen tota l'atenció, la pressió a la feina, l'estrès, el malestar general que provoca la crisi i no tindre pasta, la falta de temps a soles amb la parella... i tot això fa que quan es troben amb un moment de descans, realment volen que siga de descans i no de sexe. És molt normal, però s'ha de fer un esforç i buscar el moment per follar.

Una parella que no té sexe deixa de ser una parella, es converteixen en amics, companys d'habitació i poc més, i això porta a la frustració, a no sentir-te desitjat, a la soledat i al divorci. Una cosa porta a l'altra.

El sexe uneix molt a les parelles. Quantes vegades t'has enamorat (o enganxat, més bé) d'algú pel sexe?? El sexe construeix intimitat, fa que connectem emocionalment i quan deixem de tindre sexe, deixem de connectar, es trenca eixe lligam.

I no, l'edat no és condicionant per deixar de follar. També hi ha sexe a la tercera edat.
Mira, un dia estava a casa de la iaia (ella ja tenia més de 70) i quan anava a seure'm al gronxador em va aturar "Nena, no, ahi no que el gronxador està trencat. El vam trencar l'altre dia el iaio i jo fent-ho...". Hi ha coses que no es necessari que m'expliquen, no em cal tindre al cap la imatge dels iaios follant al saló de casa, però m'alegre molt de que continuen tenint una vida sexual activa i que no es limiten només a follar al llit.

Sé que molts ja ni ho trobeu a faltar perquè quan ho deixes de fer a poc a poc t'acostumes a no tindre'n, però quan tornes, recordes quant ho trobaves a faltar.

Et trobes amb aquest problema?? per què creus que heu arribat a eixe punt?? Parleu-ho i intenteu solucionar-ho, per favor, que si no folleu se vos agra el caràcter i després ho paguem tots. El sexe millora la confiança i l'autoestima, a banda de millorar la teua relació de parella, fes-ho per salut, per vosaltres o per gust, però fes-ho.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Fa un casi dos anys que el meu xic i jo vivim junts, a 200 i 600 km de les nostres famílies respectivament. Vam vindre ací pel meu treball i ell està parat, fa un horari al que es pasa el dia dormint i la nit mirant pelis o cara al ordinador, he intentat animar-lo a canviar este hàbit i a que agafe responsabilitats moltes voltes però és imposible. Follem cada 10 o 12 dies i tenim 30 anys. He intentat animar la nostra vida sexual amb llenceria, hotels, viatges, masatges i històries però no hi ha forma. Ell continua quedant-se cara a les pantalles mentres jo vaig al llit i el he vist moltes vegades mirant pornografia de matinada quan m'havia rebutjat tindre sexe hores abans. Això ha ocasionat nombroses discusions i ha fet merda la meua autoestima. Ell defenia que tots els homes ho fan i és cosa del meu cap que em moleste i que si no té son no he de dir-li quan ha d'anar al llit.
Fins que vaig trobar una carpeta al seu portàtil amb videos sexuals d'ex novies i fotos que havia tret de la gent que pasava dies de platja al facebook (de amigues seues, meues i novies dels seus amics) editades digitalment per a que estigueren nues. Amb això es masturba el meu novio mentres em rebutja per a tindre sexe. Ell diu que no te res a veure amb mi, que ho ha fet tota la vida i que sap que està malament pero que no podia deixar-ho pel morbo. Ara ho ha esborrat pero jo estic completament feta merda. No puc relacionar-me amb ninguna de les dones de eixes imatges (gairebé totes les seues i meues conegudes) i estic obsesionada en que no em desitja, que quan tenim sexe no pensa en mi i no disfrute. No tinc ganes de fer-ho però tire avant perquè ho necesite per intimitat i autoestima, però acabe pensant que s'aborreix amb mi i té alcap eixes imatges per excitar-se. Fa 6 mesos que vaig descobrir això i quan discutim diu que no puc estar retrent el tema eternament, que ell no té perqué aguantar això per haver comés un error.

Com agravant, la meua anterior parella ja em va fer una història pareguda i ell ho sabia. Mon pare també. Algún dels meus amics li fa la mateixa història a la novia i elles no ho saben, però jo si. No confie en cap home.

Estic deprimida i patisc d'ansietat.

És molt dur superar això.

Anònim ha dit...

Si mai em trobo amb aquest problema ja li passaré a la parella l'enllaç d'aquesta entrada, però esperem que no faci falta...

Anònim ha dit...

Vaig estar sis mesos amb el que ara és el meu ex i ho feiem, com a molt i si jo em posava pesada, un cop per setmana. Dormiem tots els caps de setmana junts però ja des del primer cap de setmana que vam passar junts l'havia de buscar. Ell deia que no en tenia ganes, que estava apàtic per problemes de feina, diners, familia... Però després es dedicava a mirar porno (pornocornudos i pàgines d'intercanvis de parella) i buscava prostitutes i amigues/conegudes/ex amb les que xatejar per mail o whatsapp tenint converses pujades de to i enviant-se fotos. Quan li vaig dir que ho sabia tot i que era un porc em va dir que ho feia per desconectar dels problemes i que només xatejava, que no s'havia tirat mai a ningú i que no m'havia estat infidel. Mai sabré si és cert o no.

La meva autoestima i la meva confiança amb els homes ha quedat encara més baixa del que ja tenia. I a sobre, encara li vaig al darrera. Sóc un desastre i ell un putero.

kira permanyer ha dit...

Jo no se si el sexe ha de ser mesurat... es a dir, per mi hi ha com una pressió social per veure qui folla més a la setmana. No parlen de qualitat ni de ganes, si no qui fot més claus en una setmana. Jo estic d'acord amb tu que una parella sense sexe es una parella crispada, sense complicitat... però la frecuencia ha de ser una cosa flexible. I no ha de suposar un problema sempre i quan no passin casos massa "descompensats". No hi ha formula màgica.

Anònim ha dit...

Ei! Tin en compte que hi ha gent que per orientació sexual no està interessada en el sexe.
Això no ens fa que a les nostres parelles sigam "menys parella". No som sols amics en parella per no tindre sexe.
Hi ha més coses, hi ha una complicitat, una confiança, projectes... Que amb un amic no tens.

Anònim ha dit...

Quasi em pegue un tir llegint açò