dilluns, 25 d’abril del 2016

Diari d'una Mala Pata (I)

Estic fotuda. M'he trencat la cama. Concretament el turmell, tota l'articulació i una part de la tibia i el peroné (muevo la cadera, muevo el esternón, muevo la cabeza siempre que tengo ocasión).
I a més ha sigut de la manera més tonta possible.

Coneixes Gandia?? Doncs allà al port, per on està el barco pirata a coste zero hi ha una estàtua d'una sirena. Jo anava passejant per alli fent de guia turística a uns amics que havien vingut de visita i en arribar allí ens vam fer un selfie amb la sirena, perquè som un poquito gilipollas molt del postureo. Doncs resulta que la pedra que hi ha just baix de l'estatua està massa pulida i s'esvara més que agafar una pastilla de sabó amb les mans mullades.
El cas és que baix de la sirena hi ha 3 escalons grans fins arribar al passeig i eixos 3 escalons els vaig baixar fent volteretes d'esquenes amb triple salt mortal. Em vaig pegar al cap, al muscle, a l'esquena... així que si a partir d'ara comence a desvariar més del compte ja saps per què és. Almenys jo tinc excusa.

Mentres anava caiguent pensava que anava a desnucar-me i morir allà mateix i em venia al cap la cançò de Def Con Dos "Pànico a una muerte ridícula" perquè la veritat és que hauria sigut molt poc glamuròs morir d'eixa manera. Això mateix ho vaig pensar un dia que també quasi em desnuque fornicant quan vam pegar una volta de campana al llit i vaig acabar estampant-me contra l'armari, però això és una altra història.

Una ambulància em va portar fins al nou hospital de Gandia, l'hospital Sant Francesc de Borja, propietat de la meua família, així que estic com a casa. I em va atendre un traumatòleg bonorro, què més es pot demanar??

Anit va ser el principi de la nova era Borgiana i hui Dia 1 d.Ct (*d.Ct = després de #CamaTrencada) m'han operat d'urgència i sembla que m'han posat una placa de ferro i 4 claus a la cama. Ara pitaré als aeroports.
Porte guix a la part de baix de la cama i tot molt embenat. I vaig drogada. Molt drogada.

Dia 2 d.Ct: El traumatòleg bonorro ha passat a vore'm. Els meus informadors m'han dit que és de l'Opus. Tenim tant en comú...

Dia 3 d.Ct: El guapo m'ha donat l'alta hospitalària. Me'n vaig a casa dels pares.
 Dia 4 d.Ct: No suporte més viure amb els pares!! SOS!! Tragueu-me d'ací!! Vull anar a ma casa!! Trobe a faltar el meu llit, el meu sofà, la meua TV... 
Em passe tot el dia mirant series online i entrant a Aliexpress.


Dia 10 d.Ct: Definitivament sóc adicta a Aliexpress. M'he comprat una funda de coixí super cuqui d'un os panda fent un cor amb les mans, un rellotge molt estiuenc en blau claret, un collar vintage que porta un coret penjant i 12 llàpis d'ulls i llavis de diferents colors. Deu ser pels colps del cap.



Dia 21 d.Ct: Em sent molt 'Conexión Samanta'.
21 días con la pierna rota
21 días escayolada
21 días sin apoyar el puto pie en el suelo
21 días pinchándome heparina en la barriga
21 días sin follar
21 días en casa de mis padres
21 días volviéndome crazy del pussy.

Dia 22 d.Ct: He adquirit super poders per mantindre'm en equilibri perfecte a la pata coixa. Crec que estic mutant cap a una nova espècie.
‪#‎CamaTrencada‬ ‪#‎señorllevamepronto‬ ‪#‎LaDelicaDeGandia‬ ‪#‎DameVenenoQueQuieroMorir‬

Dia 24 d.Ct: M'havia fet a la idea de que hui em llevarien el guix, podria posar ja el peu a terra i anar-me'n a ma casa. I sí, m'han llevat el guix i he de començar a moure el turmell, però encara tardaré unes 3 setmanes en poder posar el peu a terra. TRES SETMANES!! En serio?? He d'estar 3 setmanes més a casa dels pares?? Què he fet jo per merèixer açò??

També he descobert que això de que porte "4 claus" era un dir. M'han mostrat la radiografia de després de l'operació i porte 10 claus!! Oficialment sóc ironwoman.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

No es casualitat que Espanya sigui un dels països amb el ratio mort per selfie més alts en relació la seva població. Espero que ara vigilaràs on poses els peus :P

Claudi ha dit...

Ànims

Marta ha dit...

Ànims Lucre! A la nostra edat ja hem de començar a anar en compte amb fer animalades, és una putada. Jo vaig traure una conclusió de l'última volta que em vaig trencar alguna cosa (un braç, mentre estava de baixa per maternitat, és a dir, com lo teu i lo del teu amic, però junts): havia de fer activitat física. De manera que m'he apuntat a ballet. Prova-ho, millora la tonificació muscular, el sentit de l'equilibri i el sexe ;)