Bromes en públic vs Bromes en la intimitat

El meu amic P és un tipet prou estrany, és un poc antisocial i té molts prejudicis. De vegades fa comentaris masclistes i homòfobs i estic convençuda que és gai i tot és causa de la seua auto-repressió. És com el militar de American Beauty, que sembla molt homòfob i després resulta que és gai i es negava a reconèixer-ho.

Abans de seguir amb la història he de dir que pot ser jo estiga un poc molt del tot obsessionada en que tots els homes del món sou gais, i crec que és pels meus amics que sí són gais, que ja pense com ells. I ho dic perquè últimament m'ha passat dos vegades el estar super convençuda que un tio era gai i resulta que no, que segur que no. SEGURÍSSIM.

Continue. El cas és que la resta dels meus amics per saludar-se, de vegades es fan picos o es claven mà al paquet (Vos sembla normal?? o és comprensible la meua mania PsicoEveryoneIsGay??), en plan risa. Clar, com que P és gai-homòfob açò li molesta molt i no consenteix que ningú li faça un bes a la boca ni que li claven mà al paquet i aquesta actitud seua fa que els altres encara li ho facen més, per punxar. I tot açò fa més gràcia quanta més gent hi haja davant per vore l'espectacle.

Una nit, després d'una festa a casa de A (un altre amic comú) ens vam quedar tots allà a dormir i P, el gai-homòfob, compartia habitació amb S, un hetero convençut. Quan de sobte, P es tira damunt de S tocant-li la polla i intentant besar-lo. Aleshores S es va fer arrere, flipant i P es va sorprendre de que ho fera... tant que volies i ara t'apartes??. I S li va respondre: Què fas?? Estem a soles, ara no té cap gràcia.

Quan passes al privat, deixa de ser una broma.

Una cosa semblant em va passar amb uno a qui li deia moltes animalades a les xarxes socials i ell va passar a dir-me-les també als missatges privats o en persona, a soles. El xic és molt templat i a mi no em va importar seguir, fins al punt de fer-nos 4 besades o apostar-nos postures d'un polvo, quan de sobte em diu: Crec que t'has confòs, no sé en quin moment has pogut pensar que jo volia alguna cosa amb tu.

Hola?? Perdona?? Que loquer per pensar que tu també volies alguna cosa!! Sí, deu ser que estic molt creguda... o que tenim límits molt diferents, però no escalfes allò que no et vages a menjar, que sino després es fa roïn. De res.