El cicle menstrual a cadascuna ens afecta de manera diferent. Les hormones juguen amb nosaltres d'una manera un poc sàdica. Per als homes pot resultar dificil d'entendre el nostre comportament, però és que nosaltres tampoc l'acabem d'entendre!!
Normalment tinc l'autoestima prou alta, sóc calculadora, observadora i no m'altere facilment, però de sobte les hormones es revolucionen i perd la confiança en mi mateixa, dubte de totes les meues capacitats, em torne més torpe, i tot em pareix molt més del que és, o un drama insalvable o una emoció incalculable. Fins al punt de plorar veient "Cambiame" perquè ixen unes històries terribles.
No m'agrada eixa sensació, sé que no sóc així, però no puc controlar-ho, em sent vulnerable i desprotegida. També prou catxonda. Però la sang em fa molt de fàstic, em sent incòmoda tenint sexe amb la regla, i no hi ha res pitjor que follar sentin-te incòmoda. Així que ho evitava... fins que vaig descobrir els tampons d'esponja. Una meravella. Te'l poses i t'oblides.
Aquestos tampons són el millor invent menstrual després de la copa. Van empaquetats i esterilitzats en bosses individuals. És una espècie d'esponja que t'introdueixes a la vagina, com ho faries amb un tampó sense aplicador. I sense fil. Això és un problema i un avantatge. Un problema perquè costa un poc de llevar, però no et preocupes, que ix. La primera vegada vaig tardar 3 minuts en traure'l. Després li vaig pillar el truc... si et poses a la gatxoneta ("de cuclillas") en eixa posició la vagina es plega com un acordió i és més fàcil arribar fins al fons. Et claves 2 dits i fas pinza per traure el tampó.
L'avantatge és que al no tindre fil i la esponja no és rígida com un tampó comú, el pots tindre posat mentre folles com si fora qualsevol altre dia sense regla. Ni ho notes ni ho nota. És fantàstic. De veres, prova-ho.
Hi ha de diferents marques i formes, els més comuns són rodonets o amb forma de cor i solen tindre una mena de tall o buit a un costat que això se suposa que és per a que pugues posar ahi el dit i estirar per traure'l de la vagina, però ja et dic jo que en eixe moment no ho trobes ni de conya. No t'espantes i tingues un poc de paciència a l'hora de llevar-te'l, que pot costar un poc, però val la pena.
Alguns tampons d'esponja venen amb lubricant perquè siga més fàcil la seua col·locació. Això et pot ajudar a introduir-lo, però és possible que després s'esvare més a l'hora de traure'l i et coste d'enganxar. Jo compre els normals i els mulle un poc amb aigua (i aprete perquè no es quede aigua dins l'esponja abans de posar-lo) i bé un poc de lubrificant acuòs.
Els pots trobar físicament a farmàcies i sexshops o bé comprar-los online. El preu ronda entre 1-2€ per unitat. Els últims que he comprat ha sigut d'ací.
Els has provat?? què et semblen?? has tingut dificultats per llevar-te'l??
2 comentaris:
Si que han trigat a inventar-ho!
Fuck i follar ataquen el nostre cardar o fotre. El baiser gal es manté, però nosaltres hem de tenir cura del sistema català del sexe, com l'Andreu Mas-Colell n'ha tingut del català de recerca, o l'Anna Cabré atèn el sistema català demogràfic.
Poc podem dir de sexe a una valenciana festera, però si creus que follar és terme espuri com em confirmà fa anys en Jordi Carbonell, tot i que fa poc l'IEC l'acceptà en significat castellà, demano d'arraconar el follar i donar vida al cardar i fotre un clau.
El que un convidat va dir a Còmics-TV3 em fa fer la nota adjunta sobre tema que en públic no es tracta, tot i que íntimament entusiasma, i que el puritanisme poruc fa de mal publicar, però sense transgressió no hi ha escàndol, sense el qual no hi ha polèmica, i sense aquesta no hi ha millora del coneixement i avenç social.
Tot agraint la teva atenció, et saludo atentament
Jordi Guardiola
GAUDIM CARDANT I FOTENT UN CLAU,
I TRAGUEM AMB EL DRAP DE LA POLS EL "FOLLAR I ECHAR UN POLVO”
Un còmic que fa plorar, de nom Moog a saber només per fugir-ne, de parlar xava i contingut xaró, deia fa poc a Còmics-TV3 que en català no es pot follar.
I tenia raó. La primera accepció i fins fa poc única de follar, era trepitjar raïm, en línia etimològica que en castellà donà hollar. El follar castellà, el nostre cardar o fotre un clau, ve de folgar, i és tot una altra cosa, tot i que l’IEC ara ha obert la mà
Però anant a l’ús lingüístic en cas de sexe -en ús secundari, puix el primari és ben palès-, la literatura, reflex de la llengua, ens dóna des d’El Mirall del Fotre del XIV o Col·loqui de Dames del XV als Quaderns d’en Marc o 10 Pometes té el Pomer, de fa poc, en llibres que cal llegir amb una sola mà o acompanyats.
I ben clar és que podem fer-ho força bé en idioma creador d'un ampli vocabulari d’un sexe festiu, lúdic i alegre, com el meravellós fotre, el rítmic cardar, els descriptius fer un clau, fumar un puro, o l’humit i íntim xumar.
I per a la dona la llarga llista de xona, musclet, figa, entrecuix, cony, conill, gruta, pany, parrús, vulva, cau, patata, foradet, petxina, cova, trau, fregallet, tabella, potarro, carxofa, xomino i per a l’home, l’eufemisme del cavall bernat per carall armat, amb els penis, piu, pardal, trompa, pixa, verga, cigala, cua, melindro, cuca, fava, nap, rave, minga, vit, titola, tranca, tita, xorra, ous, collonada, pebrots, pilotes, collons.
I proveïts d'aquesta ferramenta i ben enravenats, trempats i escalfeïts, es pot procedir tant a cardar o fotre un clau, com a endinyar-la, encigalar, xingar, grapejar, acaronar, magrejar, enforquillar, jeure, o trincar, tot panteixant i gemegant ben enfigats i amb tots els derivats lactis posteriors.
També el sexe enriqueix la llengua amb un grapat de dites populars, com:
· Dels pecats del piu, el Senyor se’n riu, i els pecats de la xona, la Mare de Déu perdona
· A l'estiu la figa cerca el piu
· Pardal cansat, canvia’l de forat
· Amb l'olor de la tonyina, s'escarota l’albergínia
· Estira més un pèl de dona que una maroma de cànem
· Menjar i beure, cardar i jeure, ficar i treure...
· Cardar un cop al mes, poca cosa és; cada dia, porqueria, un cop a la setmana, de bona gana
Amb una figura burgesa, la “querida”, tan institucional com la mâitresse francesa, i que batejà el tramvia 23 de l’Eixample a Sant Gervasi, com el de les querides, i donà lloc a la dita:
· El matrimoni és una creu i la querida n’és el cirineu
I en àmbit professional, mots potents i aclaparadors com marcolfa, marfanta, putot, putassa, barjaula. meuca i bagassa.
Aquesta resposta a un còmic arnat, vull que em permeti d’enaltir i retrobar la rica sexualitat catalana, i afegir un gra de sorra tant a la seva pràctica real de creació com a la oral, també idiomàtica, i que un puritanisme tronat fa difícil de defensar en públic, quan en la intimitat és garantia de gaudi i de vida present i futura, tot recordant que ja en el 78 en Joan Fusté cridava en el montserratí Serra d’Or a salvar el ric patrimoni eròtic català.
Publica un comentari a l'entrada