dijous, 1 de setembre del 2016

Triar de qui NO enamorar-se

Segons la Viquipèdia, "l'enamorament és un terme principalment usat al món occidental per a descriure un procés de passar d'un sentiment de neutralitat cap a una persona a un altre d'amor. Es pot considerar, segons la cultura, com un procés inevitable o incontrolable amb els risc de posar els amants en un estat de vulnerabilitat."

Diuen que no triem de qui ens enamorem, i jo no estic d'acord del tot perquè sí podem triar de qui NO ens volem enamorar. És molt bonic allò de deixar-se portar i viure l'amor com vinga, però també tenim cervell per poder analitzar el que ens convé i així estalviar-nos molts mals de cap. Potser sóc massa gelada, cerebral, calculadora... ho sóc perquè no m'agrada patir.

Al poc de conèixer a algú quasi sempre ja sabem si podríem enamorar-nos d'eixa persona o no, a la llarga. És elecció personal triar si assumim el risc d'estar amb una persona malalta, algú que viu a centenars de Km, una persona amb parella, algú amb antecedents violents o el teu cosí germà.

Algunes relacions són realment insofribles i esgotadores, especialment aquelles en les que et veus en la situació d'haver de negociar amb la parella els teus valors personals. Una relació així no val la pena. MAI. I moltes vegades ens ho podríem haver estalviat des del principi.

L'amor no està lligat al sacrifici perquè aquest suposa fer alguna cosa que no vols. Obvi que hauràs de cedir en molts aspectes, però estimar no és sofrir, i tenim dret a ser feliços...

Tu què tries?? El camí del cor o el camí del cap??

1 comentari:

Anònim ha dit...

Camí del cap sempre, es absurd pensar que quan trobem una persona només pot ser aquella persona i que has de fer el què sigui per superar els obstacles que impedeixen que una relació arribi a terme, sinó es aquella ja en trobaràs una altra que no tingui problemes insuperables.