Sí, per fí ha eixit a la llum, ja tenim entre nosaltres Montgòlia, el nou llibre-revista-cedé dels Ovidi Twins!!
Conten que durant la guerra civil, el comitè de treballadors de Jesús Pobre va decidir canviar-li el nom al poble. Com que es troba a les faldes del Montgó, muntanya mítica valenciana, escolliren el de Montgòlia.
El seu primer disc, A Kabotaes, ja va ser un dels àlbums recomanats per la seua indubtable qualitat i aquest, amb més motiu perquè els Twins tenen molta més experiència, la seua música és... és... la seua música és indescriptible, has d'escoltar-la.
El disc ha sigut enregistrat a l'Octubre CCC amb Martí Guillem Ciscar (E.S.O.C.) com a tècnic i productor i allí mateix, a l'OCCC es farà la gran presentació d'aquest libre-revista-cedé el proper dissabte, 2 d'abril a les 20h. Jo no m'ho pense perdre ;-) Ací, l'esdeveniment al Facebook.
Pots escoltar (i descarregar-te) l'àlbum des d'ací.
Les falles es viuen al carrer, anat d'ací cap allà, a les berbenes, veient monuments fallers, llegint les crítiques... caminant... molt de pateig, i de trobar-te amb molta gent, als que vols veure i als que no. Més dels segons que dels primers.
Divendres em vaig trobar mig poble a la cava del negret. Això demostra la poca originalitat que tenim, que anem a parar tots al mateix lloc. Allà estàvem, a un local de 50m2, unes 70 persones i una banda de música. Música del pub i música que tocaven els musics. Tot alhora. Mira, som així els valencians...
Dissabte vaig eixir a sopar amb les amigues. No sé si vos he dit mai que quan eixim de festa juntes semblem una ONG. Ho arrepleguem tot. "Amigos sin fronteras", podriem dir-nos perfectament. La meua amiga Flor va fent la tria. "Ai, mira eixeeee, m'encantaaaa, vull que siga amic nostre. Holaaaaa." I així tota la nit. Impossible avorrir-se. Tot aquell que crida l'atenció, que porta alguna cosa rara damunt o que simplement és "diferent" és susceptible d'acabar sent un dels nostres amics d'eixa nit.
Va haver un moment que vaig veure un tio molt alt amb unes ulleres enormes de plàstic. Em sona. El mire bé... oh, my god, és l'home font!! Flor, per favor, eixe no pot ser amic nostre, no li digues res, a eixe no.
Ella ho va intentar. Els primers 10 minuts li mirava les ulleres enormes i es reia des de lluny, però resulta que l'home font es va acostar a nosaltres. I la tentació ja va ser massa gran, així que vam acabar xarrant amb ell. Jo li vaig fer un *gandierisme i ell a mi també. Això... o que no s'enrecorda de mi...
I ara ja s'han acabat les falles i ha començat oficialment la primavera, que la sang ens altera.
No, fotre, no sigues tiquis-miquis, que quan dic que ens altera la sang, no vull dir que ens la modifique. Òbviament si et fas una anàlisi la composició serà la mateixa. Era en sentit figurat, que tot se t'ha d'explicar, xè...
Com t'altera a tu la primavera?? ja te la notes?? en què??
*gandierisme: acció d'imitar el comportament de l'habitant de Gandia en el seu típic acte d'ignorar a una persona coneguda i/o fer com que no se la coneix.
No havia tornat a fer cap recomanació musical des de fa més d'un any. L'últim àlbum va ser el Bed & Breakfast, de Els amics de les arts. I des d'aleshores ningú vos heu queixat perquè aquest blog deixara de ser musical una vegada al mes.
Amb això no sé si entendre que tinc un gust musical pèssim o que el negat per a la música eres tu. Siga com siga, a mi quan se'm posa una cosa al cap la faig. I punt. I ara m'he trobat amb un grupet que m'agrada. Very Pomelo. Frescos, divertits... i toquen demà a València, al Loco. Entrada gratuïta!! Així que no tens excusa per no anar i conèixer-los en directe.
M'agrada molt la manera tan natural que tens de tractar el sexe per això m'he decidit a escriure't.
Tinc 35 anys i sóc mig verge. Dic "mig" perquè sí ho he fet, però poques vegades i fa anys que no ho he tornat a fer.
No estic mal físicament i em considere un tio simpàtic, però em fa vergonya el intimar amb una xica i que es done compte de la meua inexperiència, o no saber què fer. Fa tant que no tinc sexe que igual ja no es porta el mateix i faig el ridícul.
I si no ho faig bé? i si no trempe? i si m'escorrec en 2 minuts? i si no vol tornar-me a veure? Al final em crea tanta ansietat que acabe anant-me'n a casa sol. I la pobra xica es queda sense saber que ha passat. Què puc fer?
Un beset i gràcies.
Hola mig verge,
Hi ha molta més gent que es troba al mateix cas que tu. Potser no ho diuen per vergonya, però en son molts més dels que sembla. No eres cap bitxo rar.
Les dones també tenim pors (unes més que altres) quan anem a tindre sexe. Li agrada el meu cos?? pensa que estic grossa?? massa prima?? els pits caiguts?? molt plana?? li agrada l'olor del meu sexe?? i el sabor?? si faig això... pensarà que sóc massa llençada?? si no ho faig pensarà que sóc una estreta??
El millor és parlar les coses. Abans de tindre res amb una xica, li pots explicar que fa temps que no tens sexe i quines són les teues preocupacions. De segur que ho entendrà i t'ajudarà a que tot vaja millor. T'has de sentir a gust i has de fer que l'altra persona estiga a gust amb tu. I a partir de ahi... ja va tot rodat.
I segur que t'escorres en 2 minuts la propera vegada. Però no passa res. Al segon intent ho faras millor. O al 3er... Deixa't portar.
No deixes que eixa por mane de tu perquè la bola es farà cada vegada més grossa.
