diumenge, 27 d’abril de 2008

Per la poleinització dels valencians

Les dones natives de Mangaya, una illa meridional de les illes Cook, a la Polinèsia Central, gaudeixen de l'envejable fama de ser les més avançades orgàsmicament de totes les societats humanes estudiades. Aquestes dones arriben a no menys de 2 o 3 orgasmes per coit!! (carambitas, que sortudes que són!!)

Són les mangayes superwomen? No. Estan anatòmicament millor dotades per a l'orgasme que la resta? Tampoc. Els estudis científics moderns confirmen que la capacitat per arribar al clímax sexual és un potencial genètic que, si es desenvolupa, pot portar a qualsevol dona a plaers més complexos i més intensos que els dels homes.

Què podem aprendre dels mangayos?

En arribar a la pubertat, als 12 o 13 anys, els barons mangayos han de passar per una serie de ritus d'iniciació que els permet inaugurar la seua vida adulta. Part d'aquesta iniciació consisteix (oh, enveja!) en aprendre mètodes per estimular a les dones, de manera que aquestes aconseguisquen el màxim plaer sexual!! (oh, my god!!!) Tant és així que, de les dones mangayes, s'espera que arriben almenys a un orgasme en cada relació sexual. En cas contrari —no em digues que no és bona idea— el baró que no ha aconseguit complaure la dona perd el seu estatus social. (Sóc fan de les mangayes!!)

Així, durant un parell de setmanes, els joves són ensinistrats en l'art de donar satisfacció sexual a les dones.

Per què?

Doncs perquè els mangayos —les deesses els beneïsquen— no consideren el plaer sexual femení com una gratificació, sinó com una necessitat. Aquesta "primitiva" expectativa cultural sobre la funció de l'orgasme femení ha obtingut alts índex d'orgasmes i de dones satisfetes, cosa que confirma que el plaer de la dona està en funció no sols de la biologia, sinó de l'aprenentatge eròtic i les expectatives culturals de la societat.

Solucions?


No sé tu, però jo, quan em trobe amb un mono- Sapiens que em pregunta "T'ha agradat, nena? He estat bé?", trec el meu mapa del Pacífic, assenyale el cercle en roig que prèviament he preparat i comence: "Mira, hi ha unes illes a la Polinèsia Central..."



























SI T'AGRADA EL BLOG,

VOTA'L CADA DIA!!

Vota'm al TOP CATALÀ!

5 comentaris:

José Vicente ha dit...

Estimada Lucrècia.

Supose que no cal anar a la Polinèsia per cercar homes que estiguen disposats a aprendre a donar-te plaer. N'estic segur que si en cerques bé, podràs encontrar algún valenciá disposat a fer-ho.

Salutacions.

estrip ha dit...

jo animo a totes les dones que enviïn a totes les seves parelles a fer unes practiques a aquesta illa.
Pel bé dels dos. Estem d'acord, no?

Busca qui t'ha pegat ha dit...

jo no li mostraria cap mapa del pacífic si un polvo no ha estat bé: si tens un mal polvo és culpa d'ell; però si en tens dos serà culpa teua.

samantha jones dixit

José Vicente ha dit...

Estimada Lucrècia.

Jo preferiria anar de viatge a aquestes illes que fer càs a Samantha Jones.

El problema dels orgasms de les dones no és un problema de les dones ni dels homes, sinò de les parelles, i en consequència ha de resoldre's en parella, mitjançant la cooperació i l'esforç de tots dos.

Supose que a les parelles sorgixen problemes i és la voluntat d'aprendre i l'esforç diari per superar aquestos problemes el que fa de les relacions amoroses la cosa més bonica que el ésser humà pot experimentar.

Dir "no" a una relació sòlament perquè has tingut un mal dia o perquè t'han deixat a mitges en la cama em parèix absurd.

Salutacions.

Casa Nova de la Vall ha dit...

Querida Lucrècia,
Justo lo que necesita, llevo 35 años haciendo el patán con mi pareja. Ahora miro por el google como puedo acceder a esas islas. ¿Sabes si existe formación a "distancia"?, temas de presupuesto.

Related Posts with Thumbnails