dijous, 8 de setembre de 2022

Preparada

Ma mare està morint-se. Li queden dies. I açò és el més dur que m'ha passat en la vida. He tingut una vida prou bona, la veritat és que no puc queixar-me, i entenc que és llei de vida, que els pares han de faltar abans que nosaltres i si no és així aleshores sí és un veritable drama, dels drames grans pels que jo no he hagut de passar. 

Fa quasi 2 anys li van detectar un càncer de pulmó amb metàstasi als òssos. El dia que li ho van diagnosticar, en entrar a la consulta de l'oncòleg, el metge li va preguntar com estava i ella va dir "esperant el millor i preparada per al pitjor". M'he repetit eixa frase mil vegades des d'eixe dia. Sóc prou positiva i espere sempre el millor de la vida, però estic preparada per acceptar el pitjor?? No, no ho estic. Però ella sí ho estava, de veritat. 

Una vegada obtinguda la sentència, això ens va caure com una jarra d'aigua gelada i no sabíem com anava a evolucionar. Li quedaven 2 setmanes?? 2 mesos?? 2 anys?? Era prompte per saber-ho, però al poc d'això ens va reunir als de casa i ens va fer un discurs de comiat confirmant que estava preparada per a tot. Ens va dir que havia tingut una vida bona, que no havia conegut la mort de cap fill, que els fills èrem persones sensates i sanes, que no tenia odi cap a ningú i que, en general, es trobava en pau, que arribara quan arribara el momemnt, estava preparada per a tot.  

Després d'això la vida va seguir més o menys bé, li van posar un tractament en pastilles que funcionava prou bé. El tumor principal es va reduïr a la meitat i la metàstasi estava continguda. Això va dir l'oncòleg. El que ella va entendre va ser que ja no tenia metàstasi i que a penes li quedava tumor. Miracle. Com és una dona creient, estava convençuda que Déu estava fent una gran obra en ella i que en 2 o 3 visites més a l'oncòleg, éste per fi li diria que estava curada. Realment el primer dia ja li van dir que tenia una malaltia incurable i ella ho va escoltar, però no ho va sentir. O el seu cap va fer com si no ho sentira. 

Fa uns mesos, abans de la cita mèdica, ella esperava que li llevaren tot el tractament perquè estava curada i així li ho va dir al metge, aleshores li van repetir el que ja li van dir el primer dia... que no té cura. Esta vegada sí ho va sentir bé. I li va agafar un baixó de por. Estava depre. Des d'ahi va anar a pitjor. I els 2 últims mesos han estat un malson. Un dia vam anar a urgències perquè feia dies que tenia agonia i marejos. Pensavem que sería vertígen, per estrés, perquè sempre ha estat una dona molt activa fent mil coses al mateix temps, però el que pensavem que era simple cansament va resultar ser que la metàstasi s'havia escampat més arribant a tocar una vértebra de la columna i amb una hidrocefalia (líquid al cervell) que la deteriorava cognitivament. Així que en un mes va passar d'anar tots els dies a la piscina a quedar-se postrada en un llit, sense moure's i sense a penes parlar. 

I ara està hospitalitzada, esperant la mort. I ens demanen que triem coses que no sé triar. Que té un poc d'anèmia. Normal perquè no menja... i la metgessa em pregunta si li posem una bossa de sang o no. El primer prompte és pensar "evidentmet que sí, posem-li el que calga!!" però per a què?? per allargar-li la vida quant?? un dia més?? potser 2?? paga la pena?? El cervell el té mig desconnectat, no sé realment quan "està" o "no està". De vegades em mira com volent-me dir tantes coses... que no pot dir. I d'altres és com si no em mirara a mi, sinó a l'infnit, amb la mirada perduda de no saber qui és ni on està. I hi ha més moments dels segons que dels primers. 

I mentrestant tinc com un puny pressionant-me entre el pit i l'estòmac. Sent impotència, dolor i molta pena. I feia molt que no plorava tant... només desitge que no patisca. I ara encara sent el puny, però què passarà quan només hi haja un buit?? 

Ningú no ens ensenya com tractar amb éstes coses, però no ens queda una altra que preparar-nos per al pitjor.  


dissabte, 20 de juny de 2020

Lo del Tinder

Fer-se un bon perfil de Tinder sembla que és més dificil del que jo pensava perquè si fora fàcil la gent els faría, però enlloc d'això et trobes molts perfils de merda.

PERFIL 1: Posa foto d'algun paissatge o d'un tros del seu cos amb una descripció del tipus "no pongo foto por mi trabajo". Mira, la privacitat està molt bé i a tots ens agrada, però si no poses foto no puc fer like perquè no sé com eres.

PERFIL 2: Una foto vestit de corredor fluosforescent, altra foto tirant-se en paracaigudes, altra foto de ciclista, altra més fent barranquisme, altra fent escalada. La descripció és: "disfruto más el dia que la noche, me encanta el deporte al aire libre y si es contigo mejor". Ufff, jo ja estic cansada només de mirar tanta activitat. Necessite tombar-me al sofà.

PERFIL 3: Viceverso amb musculets i fotos sobreactuades fent poses de famosillo de telecinco vingut a menys i descripció amb "Que todo fluya y nada influya. Abstenerse locas". Jo sí que m'abstindré d'opinar...

La majoria directament no posen res a la descripció. Així només et pots guiar per una foto de fa... quant de temps?? perquè eixa és una altra, la gent actualitza les fotos del perfil?? segur que molts seran diferents abans i després del confinament.

Altres posen frases tipus "No sé como describirme, mejor hazlo tú", "No se que poner preguntame lo que sea" o "soy una persona normal" que és el mateix que no dir res.

I resulta que molt poques vegades em trobe algú que em resulte atractiu a 1a vista.I no parle només del Tinder, sinó en general. Això de trobar l'atractiu és tan subjectiu...  I alguns que m'han atret a 1a vista, a la 3a frase se'm passa. En canvi sóc més de que tios que en principi ni fu ni fa, si els admire per alguna raó i em sent còmoda al seu costat, m'acaben agradant i els veig cada vegada més atractius. Em posa molt més una conversa fluida i unes rises compartides que no uns abdominals durs.

Però tornem a #LoDelTinder. Mirant només unes fotos i llegint (o no) 4 frases, no tinc prou per admirar ni per interessar-me i segurament li dic que no a molts tios amb els que en altres condicions igual podrien agradar-me. Que jo crec en l'altracció a 1a vista, però no en l'amor a 1a vista.

Total, que ara que sóc una senyora madura (i que les meues TinderCites són dramàtiques), he decidit que el Tinder no és per a mi, que passe.

Desinstal·lant #LoDelTinder.

divendres, 19 de juny de 2020

1980-2020



Acabe d'entrar en la maduresa. Hui faig 40 anys. Teóricament jo havia de nàixer un 22 de maig, però... vaig nàixer de 10 mesos, com Einstein. Casualitat?? No ho crec. 

Una no fa 40 anys cada dia, així que m'he agafat lliure a la feina. Este matí vaig a fer-me un tractament de mans i peus que inclou exfoliació, hidratació, manicura i pedicura. També vaig a fer-me un lifting de pestanyes, que és com portar-les arrissades i pintades i aporta vitamines i força al pèl. Qué què?? Després tinc dinar amb les amigues... y lo que surja. Si açò no és començar bé l'etapa madura jo ja no sé. 

Que haja coincidit el meu canvi de dècada amb la pandèmia i el confinament m'ha fet plantejar-me moltes coses i deixar de plantejar-me'n moltes més. Em pilles en un moment de la meua vida que estic entre el "me la pela" i el "i per què no?". 

I ara que s'ha acabat la quarentena, comença la quarentona. 

Porte 3 anys preparant-me mentalment per a este dia. Que la pre-crisi dels 40 es va inventar per ajudar en el procés. I al final, ni m'he fet el tatuatge, ni m'he tintat els cabells de cap color cridaner, ni m'he comprat una moto, ni m'he buscat un amant jovenet. Todo mal. Sóc un fraude complint fites per gestionar crisis existencials. Però ho porte bé... estic com en una segona adolescència. I m'he fet TikTok, com a bona teenager. I no puc parar de fer vídeos xorres fent la sucnor. I em crec súper guai. No sóc millenial, sóc vellenial. I estic encantada de la vida. No patiu per mi, que jo no patisc per vosaltres. 

dissabte, 16 de maig de 2020

dia 64 dC (de Confinament): 2na setmana de la fase 1

 

Dilluns vam començar la fase 1 i encara no m'he fet ni una puta cervesa a una terrassa. Per què?? Perquè la gent no està bé.

Últimament eixa frase serveix per respondre a qualsevol pregunta. Prova:

Per què es manifesten els Cayetanos?? perquè la gent no està bé
Per què els valencians no tenim un finançament just?? perquè la gent no està bé
Per què et vas fer un compte de tuiter?? perquè la gent no està bé
Per què t'ha pegat per beure en el confinament?? perquè la gent no està bé
Com és que no folles?? perquè la gent no està bé...

I sí, tinc ganes de fer-me'n una amb amics, xarrant a l'aire lliure, però també amb les mesures higièniques i sanitàries adeqüades. I això no s'està complint. No s'està respectant la distància social i jo així no (me la) jugue. 
En la Gala roda de premsa d'anit van dir quins són els equips les zones que passen a la fase 1, dels que s'havien quedat a la fase 0 setmana passada. Entre ells han passat la resta de districtes sanitaris del País Valencià.
Ara, què passarà setmana vinent?? els que ja portarem 15 dies a la fase 1 podrem passar a la fase 2?? I els que passaran dilluns a la fase 1 s'hauran de quedar 15 dies més per vore com avança la cosa, no?? per tant, a les comarques centrals anirem una setmana per davant de la resta per fer de conillets d'indies?? o ens fotrem una setmana més per igualar-nos a la resta?? 

Vos heu parat a pensar com va a afectar-nos açò?? em referisc als que no tenim parella, com afectarà la manera de relacionar-nos??  Per si no teníem prou amb les malalties de transmissió sexual, ara també tenim el puto bitxo. 
Sempre ha hagut gent que ha passat de tot i que han patit 32 malalties sexuals i 4 més que encara no s'han descobert, segur que eixa gent seguirà quedant amb persones desconegudes i tindran sexe sense pensar si l'altre té coronavirus o no, ni a qui li ho poden trasmetre. 
Però què passa amb la gent normal i responsable?? i els hipocondíacs?? és que ningú pensa en els hipocondríacs?? ho estem passant fatal. I el que ens queda...

Com ho farem ara per lligar?? Si fem cas a les normes en la fase 1 podem quedar amb gent, però guardant distàncies de seguretat. En quin moment podrem abraçar-nos, besar-nos i follar-nos?? 
Siga quan siga que arribe el moment en que ja ens estiga permès el contacte. Qui s'arriscarà a fer-ho i poder-li-ho passar als seus familiars?? Val la pena besar algú nou amb el risc que això pot suposar fins que no aparega la vacuna?? 

Ara és el millor moment per tindre una parella monogàmica, però no per buscar-la perquè la gent no està bé.

diumenge, 10 de maig de 2020

Demà comença la fase 1


Dia 58 dC (de Confinament)

El dia 50 dC va ser el 1er dia que es va permetre eixir a fer esport de manera individual o a passejar amb els compis de confinament, que en el meu cas sóc jo sola també. Vaig anar a la platja, fins entrar a l'arena i tocar aigua. Quasi dos mesos sense vore la mar. Estàva tot el món igual, un riu de gent des de Gandia tots direcció a la platja, com zombis buscant cervells. Tots necessitàvem tocar mar(e).

I només 2 dies després, el dia 52 dC, va començar la fase 0, una fase de preparació per a les següents fases prèvies a la nova normalitat. Això vol dir que comença la desescalada per deixar d'estar confinats, a poc a poc.

La fase 0 la vam iniciar totes les comunitats autonòmiques el mateix dia i Fernando Simón, el nou ídol de l'època pandèmica, ens va explicar que la desescalada sería asimètrica. Això qué vol dir?? Que no anirem tots al mateix temps i que no totes les zones eixiràn del desconfinament igual, sinó depenent d'uns requisits que s'han de complir. Compleixes?? Passes a la següent fase. No compleixes?? et toca repetir en la fase que estaves fins el proper examen. Està clar, no??

Després de 2 mesos tancats... vulgues que no un poc d'il·lussions et fas de poder començar a fer alguna cosa que no feies abans. Tots pensàvem que la nostra província passaría a la següent fase. Tots excepte els madrilenys de trellat, que teníen clar que ells no. De fet, va ser la 1a notícia: Madrid es queda a la fase 0. 

Divendres a la nit va ser el moment de saber quins territoris passaven a la següent fase i quins no. Millor que eurovissió. I així serà cada 15 dies. Una festa.

Total, que finalment han dividit el País Valencià per departaments de salut. De manera que no coincideix amb les demarcacions comarcals. Les comarques centrals passem a la fase 1, però de les riberes cap amunt ja no passa ningú fins a Vinaròs.

A l'anterior post, on explicava les fases de la desescalada, deia que com que les platges s'obriran a la fase 3, però la mobilitat entre províncies no es donarà fins la fase 4, anant tots bé i passant de fase cada 15 dies, tindriem la platja lliure de madrilenys durant els 15 dies de la fase 3. Què ha passat?? Que Madrid es queda a la fase 0 durant altres 15 dies, i és probable que li'n toque repetir de nou més endavant... i això com ens afecta a nosaltres?? tenim 15 dies extra sense ells perquè si el dia 8 de juny comencem la fase 3, a Madrid encara estaran començant la fase 2 i com a prompte vindràn a principis de juliol. Ohyeah!

dimarts, 28 d’abril de 2020

La desescalada per fases


Pdr el guapo ha fet una roda de premsa per explicar com serà #LoDelDesConfinament. Diu que ho farem per fases, cada 15 dies nova fase, si tot va bé.

A partir de dissabte dia 2 de maig, ja es pot eixir a passejar per poder vore com està el pati. La puti-vuelta.

FASE 0: Comença el dilluns 4 de maig.
En esta fase podem (i debem) anar a la perruqueria amb cita prèvia i sempre guardant les mesures de seguretat. També podem demanar menjar a domicili.

FASE 1: de l'11 al 24 de maig.
Ací ja obren les botigues. I després de tant de temps sense poder anar de compres... ja va sent hora de comprar nou modelet per a lluir. Més que res perquè ens hem passat menjant i no ens cap la roba que tenim a l'armari.
A més, s'obren les terrasses i voldrem estar ideals per fer-nos la primera cervesa en públic, no? Podrem quedar amb amics per anar a fer birres. També podrem quedar amb la TinderCita, però només quedar en públic, eh... res d'anar junts a una casa, que això encara no!!
Els hotels ja estaran oberts, però només podrem anar amb els compis de confinament. Al meu cas podria anar jo sola. Planazo.
També ens podrem moure dins de la provincia, però no podrem anar a vore als de la província del costat. Si vius a Oliva, pots anar a Sagunt o Requena, però no a Pego. Está clar, no??

FASE 2: del 25 de maig al 8 de juny.
Ací ja podrem tindre un poc més d'intimitat perquè obriran els bars i restaurants per poder estar dins. També podrem anar al cine i al teatre. I podrem quedar en casa d'algun amic. I ara sí, podrem anar a casa de l'amant!! Sempre que estiga a la nostra mateixa província, clar.
També podrem anar a visitar als nostres pares i presentar-los a la TinderCita.
En esta fase ja es poden fer actes culturals fins a 50 persones en interiors i fins a 400 en exteriors, assegudes. Ara és quan dones gràcies d'haver-te fet associació amb la colla d'amics. *guiño, guiño, codazo, codazo*

FASE 3: del 9 de juny al 24 de juny.
S'obren les platges. I encara no podem eixir de la província. Què vol dir això?? que fins la propera fase encara tenim 15 dies de platja sense madrilenys!! Siiiiiii!!

FASE 4: a partir del 25 de juny.
Nova normalitat.
Ningú no sap què és això de la nova normalitat però sembla ser que no tindrem la mateixa vida d'abans. I si no serà com abans... igual encara follem!!

dissabte, 25 d’abril de 2020

dia 42 dC

L'altre dia em sona el fonoporta de casa. Em va sobtar perquè qui hòsties pot tocar al timbre?? que estem tots confinats!! Bé, jo conteste:

-Sí??
-Hola, sóc jo...
-Què fas ací?? Estem en confinament!!
-No vas a obrir-me??
-No... no hauríes de pujar.
-M'estic pixant.

I clar, li vaig obrir. Com vaig a deixar a ma mare al carrer i pixant-se??

Fa poc vaig llegir un article que deia que les persones majors estan fent super bé #LoDelConfinament, que molt pocs ixen de casa i els que ho fan és només per anar a comprar i prou, i que el més probable és que quan estiga permés eixir, tampoc ixquen massa, per por i precaució.

Està clar que qui va escriure això no coneix a ma mare.

Va pujar a casa. Vaig anar amb compte de que no tocara res, que es llavara bé les mans, vam estar a 2m... i es va posar a contar-me que havia anat a 2 supermercats i 2 verduleries diferents i havia fet una mega compra per portar-la a un centre que sol viure de caritat. Això ho fa totes les setmanes, però fotre, que estem en quarentena!! que només es pot eixir per a les coses urgents!!
Després havia anat a vore al seu germà i la seua cunyada perquè tants dies sense vore's i ells allà tancats a un pis... pobres, necessiten vore gent. I després m'havia tocat el torn a mi.

-Mama, tu entens que ja tens una edat i formes part del grup de risc?? I que només podem eixir de casa per fer les coses imprescindibles??
-Això he fet...
-No, mama, fer caritat està molt bé, però no és imprescindible. I visitar a algú tampoc.
-A algú diu... com si fora un estrany. És el meu germà i s'ha alegrat molt de vore'm.
-I si tens el virus??
-Jo em trobe bé
-I si el tens i eres assimptomàtica i has estat repartint-lo per ahi?? I si li l'acabes de pegar al teu germà??
-Mira, si t'has de posar així ja no et conte res més.
-Res més?? on més has anat??
-No, no t'ho conte...

Total, que després de soltar-li un discurs sobre salut i higiene pensava que ja li havia quedat clar, però acabe de telefonar al fixe de sa casa i mon pare m'ha dit que ma mare no està, que ha anat a prendre cafè a casa de la veïna.

#TodoMAL
Related Posts with Thumbnails