dimecres, 7 de maig de 2008

Senyals sexuals

El festeig i aparellament als animals es realitzen per atraure una parella amb finalitats sexuals.

El festeig és el conjunt de comportaments rituals, únics per a cada espècie, que condueix i possibilita l'aparellament. Està a l'origen d'alguns dels majors espectacles de la natura, talment com el complicat ball de la grua canadiense, l'extraordinari salt mortal en vól de l'àguila calba i el viatge maratonià dels salmons remontant el seu riu nadiu que pot arribar a prop dels 4.000 kilòmetres...

L'aparellament consisteix en situar els espermatozous, les cèl·lules sexuals masculines, en la proximitat dels ovuls, les cèl·lules sexuals femenines. Els animals utilitzen una gran varietat de mètodes de festeig i aparellament com senyals visuals, auditives i químiques.

M'agraden aquestes comparacions amb els animals i certs comportaments primitius, per això m'agrada normalment (sempre hi ha excepcions i dies en que em sent més agressiva sexualment i m'agrada prendre la iniciativa) enviar senyals i que siga el mascle qui responga, però segons un estudi publicat a Psychological Science, els homes no capten els senyals sexuals que emetem les dones!!

A vore... home, obre els ulls i pren nota: Si hi ha contacte visual directe amb ella, et somriu freqüentment, es toca els cabells, els braços o les cuixes (depenent del que més tingues a la vista) delicadament, quan et parla et toca el braç, et passa la mà per l'esquena, continua somrient, baixa el cap i mira cap a munt amb innocència... això són senyals inequivocs!! Llençat i no la faces patir!!

L'altre dia vaig quedar amb el Rateta-de-laboratori (un altre dia parlaré un poc més d'ell). Aquest tio físicament no és el meu tipus ni molt menys, però la seua olor... mmmm... em posa a cent. Ens hem embolicat algún cop i m'agraden molt els seus petons. El cas es que haviem quedat per anar a esmorzar, (si, ja sé que l'esmorzar no és una hora òptima perquè un home pille certes actituts femenines, però era el que hi havia), em va portar a l'albufera, vam anar a un bar del Palmar, molt rústic i acollidor i després vam estar passejant pels voltants. Un fons molt romàntic. Es va crear un poc de tensió sexual. Jo afalagant les seues qualitats, vaig començar a "enviar-li senyals": m'acostava molt a ell... li tocava el braç mentre parlavem... quan podia li passava la mà per l'esquena, com qui no vol la cosa... tot eren riures... Cada cop anava acostant-me més, rozant els meus pits contra ell... que dic jo que ho hauria de notar!!

Jo estava malalta ja i va haver un moment que vaig sentir com l'altra Lucre eixia de mi (tipus Ally Mc Beal quan s'imagina el que fa), espentava el Rateta-de-laboratori contra la paret i mentre li ficava la llengua fins a l'esòfag li grapejava el paquet. Però vaig tornar en mi mateixa i ell continuava allí, parlant-me de no-sé-què, perquè la veritat es que no podia prestar-li atenció, sols estava pendent de què coi més havia de fer perquè aquell tio se'm tirara al damunt!!

Què havia de fer?? posar un cartell lluminós?? o agafar-lo del coll de la camisa i cridar-li "Folla'm, Rateta-de-laboratori!!"??... Doncs no, no ho vaig fer. Em va deixar a casa, em va fer 2 petons a la comissura dels llavis, i mentre m'acariciava la mà em va mirar luxuriosament esperant que el convidara a pujar a ma casa... i jo mirant-lo amb cara de "si!! fes-ho, cony!! llençat!! encara estas a temps!!", però no ho va fer. Es va limitar a mirar com baixava del cotxe... i tot per no entendre els senyals...



SI T'AGRADA EL BLOG,
VOTA'L CADA DIA!!

Vota'm al TOP CATALÀ!

11 comentaris:

José Vicente ha dit...

Estimada Lucrècia.

Estic d'acord amb tu en que molts xics no s'adonen de les senyals de les xiques, però m'agradaria afegir unes coses.

Quasi tots els dies note que alguna xica m'envia senyals de corteig. No vull parèixer presumit, simplement és així i jo m'adone. Com que no vull ferir els sentiments de ninguna, encara que qualsevol es pose amb les cames obertes al meu llit jo no sobrepasse la línia del galanteig. Al joc i al amor, la prudència es el millor.

Lucrècia, si de veritat estas enamorada d'aquest xic i ell no s'adona de les teues senyals o no respón a elles, crec que hauries d'acceptar-lo com és i dir-li a la cara verbalment els teus sentiments sense que ell se senta massa pressionat. Amar es donar sense reserves ni condició. No pots dir: "si no em besses ja no et vull". Si el vols hauràs de voldre'l sempre i si necessites un bes, dis-li-ho.

D'aquesta manera els dos tindreu la oportunitat d'apropar-vos i conéixer-vos més. De vegades les hormones ens fan dessitgar sexe, però les circumstàncies no sempre ens deixen. Conèixer les circumstàncies de la teua parella és important per entendre el seu comportament.

Salutacions.

Lolo y Laura ha dit...

Aveure dona, ¿y quién te dice que no se ha dado cuenta?, verás los hombres a veces tambié nos damos cuenta de las "Senyals sexuals", simplemente que preferimos hacernos los sordos a ver hasta en donde son cápaces de llegar...y tú o tú orgullo te dejo corta, más te habría válido, agafarle del coll y haberle dao un morreo y preguntarle, ¿estás sordo?

Lucrècia de Borja i Bairén ha dit...

José Vicente: no, no estic enamorada, sols m'atreu i vull que em penetre. Res més.

Lolo y Laura: Si, pot ser...

José Vicente ha dit...

Estimada Lucrècia.

Em costa creure que sols vullgues que et penetren, perquè si aixó fora cert, no veig el problema on està. De segur que un gigolò amb experiència et podria penetrar prou bé. A tots ens agrada sentir-nos volguts i supose que en el fons, a tu també. De fet, a la teua presentació posa: "tots volem el mateix... que ens vulguen, encara que de vegades ho disfressem de sexe..."

A mi no em dona vergonya reconèixer que he plorat per més d'una xica, que m'han donat carabasses alguna vegada, i que necessite sentir-me estimat, a banda del sexe i tot això. Si creus que aquest xic merèix una oportunitat teua, obri-li el teu cor i dis-li el que sents i el que necessites. Potser els dos necessiteu el mateix.

Salutacions.

Striper ha dit...

A veure el nostre comportament en aquest aspecte es similar al dels animals, i amb trets comuns a las diferentsculturas el llenguatge corporal es semblant, i per cert igual aque al mon animal a la seduccio entren tres factors, menja,misica, fetiche.
Sopar, ball, flors o un altre regal.
Et recomano.
Anatomía del amor (Historia natural de la monogamia, el adulterio y el divorcio)
Fisher, Helen E.
I tambe hi han homes cecs.

Mikelee ha dit...

Bones Lucrècia,

Les dones no sou tant complicades, però els homes tenim certa més complexitat que quelcom entre cames que s'omple de sang en veure un pit.

M'explico, aquests senyals dels que parles, segur que son detectats. Però no un pot assegurar al 100% que sigui un rictus d'aparellament.

I és la figura coneguda com "calenta-polles" ha fet molt mal aquest llenguatge no verbal de l'aparellament, ho ilustro amb un exemple:
Fa pocs dies em trobava en una discoteca i una noia que desconeixia es va posar a ballar molt sensualment a pocs centímetres de mi, mirada lasciva, posteriorment refregament del seu cul envers la meva cigala... semblaven signes bastant concluents. Així que posteriorment l'abraço, vaig pujant amb les meves mans cap als seus pits, ella segueix contornejant els seus malucs apretant cada cop més cap a mi, llavors es gira em dirigeixo a menjar-li llengua, paladar i gola. I ella gira la cara, ballem una mica més... segon intent i es torna girar, i em diu: "Que tinc novio!", i jo "I?", la tia es gira se'n va i al cap de menys d'un minut estava escalfant un altre.

Amb això vull dir que tot el que dius del llenguatge de l'aparallement és quelcom de què no et pots refiar, perquè no totes son/sou transparents.

Només afegir que m'ha agradat trobar un bloc on es parla de sexe sense embuts.

Salut!

skorbuto ha dit...

Hola Lucrècia, D'alguna manera m'he sentit identificat amb el noi del que parles. No sóc jo, evidentment, però va haver-hi un temps que vaig ser així, "craso error", hauries fet bé de deixar sortir a l'altra Lucre, ell està convençut que sols li agardes com "amic". (t'ho assegura un que va deixar escapar moltes.)

Respecte al que et diu el Jose Vicente ... em sembla molt trist pensar que el sexe pel sexe ha de ser amb cèntims pel mig.

Lo dit, si no s'et tira, tira-te'l tu. ;)

Gatot_X ha dit...

pel que jo conec, lucrècia, tens tota la raó del món mundial: la majoria d'homes que es queixen de la seva poca activitat sexual i em pregunten com fer-ho... es sorprenen quan els dic, "simplement, observa i estigues receptiu als senyals".

una altra cosa és que els homes haguem d'estar sempre disposats o disposats per a totes... has pensat que potser la teva rateta també selecciona?

petons i llepades seductores!

estrip ha dit...

es que ens teniu tant despistats, que quan les senyals son de veritat, costa de creure!
Es com el conte del llop. Que ve el llop! que ve el llop! i al final ja no t'ho creus però resulta que ve de veritat.

Senador Lombrith ha dit...

Jo trobe que vaig nàixer amb l'emissor-receptor de senyals espatllat.

M'ocorre que no és fins mesos o anys després quan pense: "tu creus que esta xica voldria fer-me entrendre alguna cosa?".

Tim ha dit...

Senyals de les dones... JA JA y JA!

No las pillo.

Nunca.

O em tire a la piscina o no.

Pero no ha segut mai per senyals.

Y si me piran.. Ay! que problema! A una atra cosa butterfly!

Related Posts with Thumbnails