Fa 2 anys aproximadament que parlem quasi a diari (encara que ciber-sexe sols en fem des de fa uns mesos) i vivim a 400Km de distància l'un de l'altre. Ja sé que no és una distància insalvable i que podríem quedar perfectament, però cap dels 2 pensa moure ni un dit per fer-ho. Una cosa és que pel motiu que siga haguérem d'anar a la ciutat de l'altre... quedaríem segur, però anar a propòsit? no. Una de les meues ratllades mentals és que a tots els "possibles" els trec defectes i pegues de seguida, de manera que mentre el ciber-amant siga sols això (algú del ciber-espai a qui no coneixeré mai) està tot bé i no hi ha cap problema, però si ens arribarem a conèixer... pot ser canviaria tot. I de moment està bé així.El meu ciber-amant és un tio alt, molt masculí, amb cara de bèstia i somriure de xiquet, i una piga molt graciosa al penis. Mai hem parlat per telèfon però la seua veu me la imagine molt greu, molt masculina... eròtica. Tot un über-sexual. M'agrada parlar amb ell, ens expliquem les nostres paranoies, els rotllets, els rotlles-frustrats, les pors, les il·lusions, les fantasies... perquè de vegades és més fàcil parlar amb un desconegut i obrir-te del tot que amb un amic de tota la vida. A més, està pendent de les coses. Si li explique que hui o la propera setmana he de fer tal cosa, quan arriba el moment em pregunta "com ha anat?", s'enrecorda. Aquestos detalls m'agraden molt, és una funció que els homes solen portar desactivada de fàbrica.
Ell es connecta des de la feina, jo des de casa. M'encanta posar la cam quan acabe d'eixir de la dutxa. Ell també posa la seua i em mira com em pose la crema hidratant pel cos. M'agrada vore com s'excita i ha de dissimular a l'hora. Això em posa molt.
I sí, estic encantada amb ell i no és per a menys... i si no... jutja tu per les coses que em diu a les nostres sessions de ciber-sexe:
"Primer et deixaria nua... inspeccionaria tot el teu cos, per comprovar el tacte dels teus pits, el dels teus mugrons... baixaria per la teua panxa... i amb la boca et trauria les braguetes... baixaria amb la llengua per les teues cuixes... passant els meus llavis per damunt dels teus... sentint la teua calor... em dedicaria sense presa a assaborir-te i vore com reacciones amb cada gest... i sentir com et penetre poc a poc... i com vaig obrint camí entre les teues carns... i pegar amb les meues envestides contra la teua pell... sentir-me dins de tu... "
SI T'AGRADA EL BLOG,
VOTA'L CADA DIA!!
14 comentaris:
lucrecia, el problema co bé tu has dit, jo també crec que seria que eixa relació en un dia a dia normal..no seria així, ja que per una estona que estas amb ell sols compartir bons moments.
jo també tinc una especie de msn-amic (de ciber sexe encara res..encara..) i es a qui li conte les meues penes i les meues alegries, perque ell està ahi sempre disposat a escoltarme...pero crec que també ho facilita no tenirlo davant...
per aixó que crec que si quedarem....canviaria un poc la situació
esperem saber més coses d'aquest exemplar masculí teu!
molts besets!
No conèixer personalment a la persona facilita moltes coses. La primera i principal és que no es pot crear prejudicis del que dius perquè és un començament des de cero.
A principi de curs tenia una amic que ens escriviem grans parrafades de correus sobre tot en general. M'agradava rebre els seus correus i explicar-li com m'havia anat el dia. Em feia sentir especial.
Què bonico no? Vull dir, que el vostre ciber-sexe ha començat després d'un temps parlant... això ho deu fer encara més morbós.
Una relació de ciber sexe sense mes vull dir sense obligacions compromisos pot ser molt gratificant i el fet de la distancia pot afegir-li morbo.
Després d'algun temps passejant-me per aquest blog teu supose que amb el tema de les relacions per internet toca el moment de comentar. Perquè amb internet hem donat un altre pas cap al món que estem construint, tan ben comunicat com poc informat. Una realitat paral·lela on no cal ni mentir per donar una idea equívoca de nosaltres mateixos.
Abans era partidari de xarrar prou amb una persona abans de conéixer-la personalment. Ara ja no n'estic tan segur. La imaginació cusa estralls.
Salutacions.
Estic d'acord amb tots vosaltres. Les relacions d'internet amb o sense cibersexe son especials, diferents. Jo mai no tindria un encontre personal amb un qui hagera conegut a la xarxa. Es trencaria l'encís. Començar des de cero es molt ingteresant i com deia Dona, sense prejudicis.
Interesant!
Aquestes pràctiques es produeixen per un còctel de diferents motivacions com són la por al sexe real, creure's que ets tan divina, especial i fantàstica que cap home del món real es prou satisfactori per tenir-hi sexe, per tant cal inventar-ne un d'ideal.
Un altre postulat del feminazisme és culpabilitzar i criminalitzar l'home per voler tenir sexe, i s'utilitza el cibersexe com una via alternativa al sexe real que és semblant als somnis eròtics.
Folleu maques, folleu. No perdeu el temps teclejant coses que no existeixen, el sexe és imperfecte.
Laura: solem idealitzar a l'altra persona i si el coneixes de veritat veus q realment no és com pensaves. Millor deixar-ho com està i així no en trenca la màgia.
dona rebel·lada: parles d'ell en passat, ara ja no? escriu-li, aquestes coses són boniques :P
striper: ho és.
josep aparicio: benvingut! quan més t'esperes per conèixer a l'altra persona més gran és el bac.
joan: de vegades si val la pena...
doctor cabró: tindre ciber sexe no exclou tindre sexe real. Tinc amants reals i un ciber-amant al que (de moment) li sóc ciber-fidel.
Et sembla que culpabilitze a l'home per voler sexe? creus q és eixe el motiu pel que tinc ciber-sexe?
Tens per a tots Lucrècia?
Crec que és una manera de alegrar-se el dia... i clar, la distància ajuda a cear la magia :-)
Mireia
jo he tingut ciber-sexe (amb cam i sense) amb nois i noies. Amb alguns ens hem conegut i amb altres no.
Amb qui ens hem conegut, mai s'ha trencat l'encant si han estat prou sincers/eres en les converses virtuals... i la relació física ha estat molt plaent.
Torna a ser igual? depèn, cada persona és un món. I es solen barrejar diversitat de sentiments.
Amb tot, crec que el ciber-sexe és una variant més de la sexualitat (com la masturbació) que no té perquè ser ni exclusiva, ni complementària, ni cap cosa estranya... sols una més.
petons i llepades ciber-amistoses!
Mireia: sí, per tots ;)
gatot_x: normalment ens imaginem a l'altra persona amb qualitats que ens agradaria que tingués, encara que no tenen perquè ser reals, i al conèixer en persona és quan cau un poc el mite. Sempre hi ha excepcions, clar.
I estic molt d'acord en que el ciber-sexe és una variant més de la sexualitat.
ciber-besets
El cibersexe em sembla una pràctica absurda, dit sigui sense ànim d'ofendre, sé que no sóc posseïdor de la veritat absoluta però masturbar-te mentalment amb algú que no coneixes és irreal i a mi com a mínim no em produïria cap plaer.
De totes maneres et volia felicitar pel blog, li he donat una ullada i sembla molt bo. M'hi passejaré sovint.
Doctor Cabró.
doctor cabró: prova-ho i després en parlem. Gràcies, m'ho passe bé escrivint.
Estimada Lucrècia.
Aquesta setmana passada he estat a Catalunya. No he tingut temps de vore moltes coses, pero les poques que he vist m'han agradat molt.
Porte la negra amb els meus ordinadors ja que el meu portàtil y el de sobremesa s'han averiat alhora i he tingut uns dies terribles.
Nomès volia dir respecte al teu post on ens parles del teu cyber-amant, que ell deu ser molt afortunat de ser tindre una relació tan bonica amb tu.
Salutacions.
M'agrada perquè, cinc anys després, algunes coses segueixen vigents.
Publica un comentari a l'entrada