dilluns, 17 d’agost de 2009

L'enamorament ens fa patètics

Està científicament comprovat que les persones que estan enamorades perden la capacitat de criticar a les seues parelles, son incapaços de vore'ls els defectes, cosa que confirma que l'amor és cec.
Hi ha qui s'oblida dels amics i només té temps per a la parella, altres es parlen l'un a l'altre com si foren xiquets d'escoleta fent veuetes estranyes, alguns fins i tot escriuen poemes o fan declaracions d'amor mega-cursis, i la majoria semblen oblidar que tenen gent al voltant...

I a mi, que sóc una romàntica... , aquestes coses em pugen el sucre.

8 comentaris:

Effy Stonem ha dit...

Certament sí que n'hi ha gent que comenta i critica aquest comportament. A mi mai m'ha passat, tot i tenir parella sí que li veig els defectes i aquestos sí em pugen el sucre (com dius tu). Continue sortint amb els amics, de fet aquest cap de setmana fins les set del matí. I jo em sent orgullosa no sé per què!

Bé, el cas és que em pensava que això que l'amor ens torna idiotes era una exageració fins que una amiga meua es va fer parella; viu enfront de mi però fa més d'una setmana que no la veig. Al mòbil té per a d'ell el número apuntat com: "El meu xic". Als dos mesos d'estar junts, ja s'ajuntaren les dues famílies per dinar el dia de Nadal. No ixen amb els amics, i si ho fan... Compte! Que en moment se'n vaja ell, ella se n'ha d'anar també. I sempre havia sigut molt coqueta i últimament va sense pentinar. Ni un any junts, amb 21 i 22 anys i ja parlen de boda, senyors! Em pregunte si açò no és excessiu. O malaltís, en tot cas.

Un bes, Lucrècia!

Juan ha dit...

No tinc massa experiència en relacions llargues però una vegada vaig llegir que cap persona es perfecta fins que t'enamores d'ella... El teu article m'ha recordat la frase. T'ha descobert fa poquet i he de dir-te que el teu blog em sembla una meravella. Enhorabona!

podi ha dit...

Sí... Patètic!

Per a mi és la confirmació que tot obeeix a un pla hormonal que anul·la la posibilitat de raonament amb la única finalitat d'aconseguir passar els nostres gens a una altra generació a costa d'idiotitzar-nos...

Patètic!

podi-.

garbi24 ha dit...

Una mica cecs si que ens torna , apart d'altres coses que millor no anomenar

Núr ha dit...

Totalment d'acord amb tu. I per molt que em faci semblar una bleda, aquestes coses m'encanten! Visca l'enamorament i l'estat d'eufòria i felicitat i flotació a què ens porta!

Jesús Párraga ha dit...

Quan veig al blogerio tanta gent d'acord amb tanta gent sempre me'n recorde de la seqüència de Pulp Fiction quan el senyor Lobo (Harvey Keitel) diu a Travolta i Samuel L. Jackson: "está bien señores: no empecemos todavía a chuparnos las pollas."
Tot parlant de l'amor convé llegir "El banquet" i "Fedro" i la penúltima encíclica del Papa ("Deus Caritas est"), collons, personetes, que pareix que acabeu de llegir les noveles de Martín Vigil. (algú ni se'n recordarà de Martín Vigil) Merda de temps.

Hèctor ha dit...

Home, Jesús, tampoc no sigues així :D jo tinc ben present l'escena de què parles però no em faig l'hara-kiri si algú em pilla enamorat com una bleda pansida.

Si total la vida ja té moments fotuts que vius sí o sí, m'he de fer el digne quan visc moments d'eufòria?

Ni de conya...

Cris ha dit...

Ostres, el video és fantàstic, de debó.... a mi, m'agrdaria sempre estar així, però és un conte, i un conte dels dolents, amb finals abns d'hora i que serà que l'sprite s'ha recalentat, o s'ha acabat i s'han de buscar més bombolles, en fi.... jo-què-sé.... Petons frescos, Lucre :)

Related Posts with Thumbnails