dimecres, 23 d’abril de 2008

Feliç diada de Sant Jordi

Conta la llegenda que assolava els voltants de la vila de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven.

Els habitants van pensar en donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria l'estrall a tort i a dret. Tot el veïnat va decidir doncs, fer cada dia un sorteig entre tots els habitants de la vila i que aquell que destinés la sort seria lliurat a la fera.

Així es va fer durant molt de temps, però... un dia, la sort va voler que la filla del rei fos la destinada. Ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seua filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s’avingué que fos sacrificada. La donzella va eixir de la ciutat i s'encaminà cap al llac on hi residia la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i afligit, mirava des de la muralla com se n’anava al sacrifici.

Però quan va ésser un poc més enllà de la muralla, se li presentà un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc. La fera, va eixir de cop i volta amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller. Aquest, amb un bon cop de llança el va malferir. Amb un altre cop de llança, rematà el drac, que en morir es va fer fonedís dins la terra davant dels ulls admirats de la princesa.

On el drac va desaparèixer va néixer un roser de roses roges com la sang.


I d'on ve la tradició de la rosa i el llibre?

Antigament, les classes aristocràtiques, en aquests dies celebraven festes cavalleresques com torneigs, de les que eren excloses les classes populars i que es celebraven al Born on les dames eren obsequiades amb roses i flors.

Segles després, el costum d'obsequiar l'estimada amb una rosa es va anar estenent fins arribar a ésser, com ho és en l'actualitat, una festa típica celebrada arreu de Catalunya per tothom i don.

No podem oblidar el caire nacionalista que sempre ha pres la festa, més gran encara quan la nacionalitat catalana era negada, i el seu símbol ha estat la senyera penjada de la casa de la vila de cada localitat i de cada llar.

La mateixa data, coincideix amb el dia del llibre que conmemora la mort de Miguel de Cervantes i que pretén potenciar i donar difusió a una de les eines més importants del desenvolupament educatiu.

Felicitats a tots els Jordi's.

5 comentaris:

Gatot ha dit...

gràcies per visitar-me lucrècia... em sorprèn, però, la manca massa previsible de crítica social.... esperaves que algú t'ho digués?

petons i llepades encuriu-sidores!

Lucrècia de Borja i Bairén ha dit...

Crítica social a aquest post? o al blog, en general?

yourpersonalshopper ha dit...

M'agrada tant la història de Sant Jordi!! Avui estan els carrers de la ciutat plens de nens venen roses. Em sembla que em compraré aquesta tarda una rosa i un llibre...

Gatot ha dit...

bàsicament em referia al post...

al blog... em caldrà rellegir-me'l altre cop amb més calma, però sembles tenir els mobles molt ben posats (les neurones, vull dir)

petons i llepades encalmades!

p.s. per cert... no t'he vist encara per la Cuca al Cau!

José Vicente ha dit...

Estimada Lucrècia.

Aquesta costum de regalar roses i llibres em parèix molt bonica i romàntica. Jo li he portat una rosa i un llibre (La historia de Lisey) a ma mare.

Related Posts with Thumbnails