dimarts, 20 de maig de 2008

La teoria del egoisme

Fa uns anys em vaig llegir Ja en tinc trenta!, del Jordi Silva. Aquest llibre tracta de la vida de l'Andreu, que n'acaba de fer trenta. Això no li supossaria cap problema si tots els que l'envolten no li recordassen a tothora que amb aquesta edat hauria de començar a "plantejar-se coses seriosament".
Te'l recomane. Vaig reiure molt amb aquest llibre. A un dels capítols, l'Andreu explica la teoria de del egoisme, referent a les infidelitats:

La teoria de l'egoisme és clara i rotunda. Aquell que, en un cas d'infidelitat aventurera i puntual, sentint-se culpable pel que ha fet, en un súper-atac de súper-sinceritat de súper-enamorat, va i confessa la seua falta com si en Perry Mason l'hagués interrogat, és un o una egoista. Sí: e-go-is-ta. Va de persona íntegra que reconeix un error, però en el fons és un egoista. Per què? Molt fàcil. Perquè en comptes de superar, com bonament puga, el sentiment de culpa per haver-la cagat, prefereix fer mal a la persona que estima. Egoista! Perquè tot i que l'error ha estat seu prefereix que sigui l'altre qui es veja obligat a assumir-lo, i a perdonar-lo. Egoista! Perquè per sentir-se més bé amb si mateix, tria carregar-se sense contemplacions la confiança de l'altre, qui, a partir d'aleshores, patirà per si la infidelitat es torna a repetir. I encara més: jo crec, modestament, que el que vol l'infidel egoista que parla massa és que la seua sinceritat provoque que la relació s'acabe. Encara no ho sap, però en el fons és el que vol.


SI T'AGRADA EL BLOG,
VOTA'L CADA DIA!!

Vota'm al TOP CATALÀ!

8 comentaris:

VICENT ha dit...

Acabe de fer un nou blog i llençar-lo al ciber espai. Aquest és per a majors d'edat i el seu títol: ELS SOMNIS D'ONANSi vols visitar i difondre: somnisonan.blogspot.com.
jejeje

estripanits ha dit...

Doncs jo no hi acabo d'estar del tot d'acord...

skorbuto ha dit...

Doncs, sí, tens tota la raó. si més no aquell al que no han enxampat, o no se li ha complicat la cosa (la nostra secretària està prenyada d'un fill nostre, diu l'acudit).

Buscaré el llibre, ara que he acabat amb un de Pedrolo.

Striper ha dit...

Vist d'aquesta manera potser tens rao.

Anònim ha dit...

Jo crec que tens raó, al final l'unica que acaba sofrint la infidelitat es la persona que no l'ha fet.
Consell: Quan te'ls fiquin, fes-li tú lo mateix a ell/ella, perque vegi el mal que t'ha fet, i així veura que aquestes coses fan sofrir la part que menys te la culpa de tot.
La multiorgásmica que visitó VIC

Senador Lombrith ha dit...

Té sentit, però compta amb un error de base. Per ser infidel calen dues coses:
a) formar parella amb una xica.
b) compatibilitzar la primera relació amb una segona. Això és, estar amb dues xiques.

És una situació que clarament pertany a la ciència ficció.

AINA ha dit...

mm sembla interesant el llibre aquest. si més no, no estic d´acord en una única teoria de la infidelitat segons tu exposes, o el del llibre exposa.

res, salutacions

INJUSTÍCIES. PERÒ AMB ESPERANÇA ha dit...

crec que tens tota la raó. és de poca vergonyes.

et deixo el meu link: http://tractambe.blogspot.com/

Related Posts with Thumbnails