Vols o no vols un cavall??

La crisi existencial no existeix, és la societat.

Tu estàs relativament bé amb la teua vida, res et preocupa i de sobte arriba algú i comença a preguntar... i no trobes a faltar tindre un cavall?? jo crec que seria bo per a tu tindre un cavall... i a tu t'agraden els animals i vas tindre dos gats i un gos, i després de que faltara cadascún d'ells et vas dir a tu mateix que mai més tindries un animal a casa, que donen molta faena i després ho passes malament. Però un cavall?? Mai t'havies plantejat tindre un cavall, no el necessites i ni tansols et fa comboi.

Continues fent la teua vida, i de sobte veus que al teu voltant tot el món va a cavall. Què està passan?? és una broma??

I et trobes amb una amiga que va a classe d'equitació i es queda super asombrada de que tu ni tansols et planteges tindre un cavall. Nena, en serio?? Esto es lo mejor que me ha pasado este mes, y tú te lo estás perdiendo porque quieres. Qué fuerte me parece.

Aleshores comences a plantejar-te-ho. Potser sí necessite un cavall i no me n'he adonat... però què faré amb ell?? no tinc quadra on deixar-lo. Caldrà traure'l a passejar, no?? No tinc massa temps ultimament. I mengen molt?? Què mengen?? serà car de mantindre?? hauré de posar-li ferradures a les potes?? o te'l venen ja arreglat?? ai, com faça pudor... #drama

Una cosa així li va passar a l'home de la Olvido Hormigos. Te'n recordes d'esta dona?? Era una regidora en Los Yébenes, un poblet de Toledo. Ella estava casada, però tenia un amant jovenet a qui li va enviar un video seu masturbant-se. El video va eixir a la llum i tota Espanya es va enterar de que l'home era un cornut. Fia't tu dels jovenets.

El cas és que l'home la va perdonar i van continuar junts. Ella va començar a anar a tots els platós de TV a explicar la seua hostòria i així es va fer famosa. Fins i tot va participar a l'ultima edició del GH Vip, com a màxima rival de Belén Esteban (Arriba la Esteban!!). Abans de que ella entrara al GH van eixir unes imatges en les que se la veia enrotllant-se amb un tio, a la porta d'una discoteca, com si s'acabara el món. I finalment ella i l'home es van separar.

Després de la separació l'ex de la Hormigos va anar al Salvame a fer un polideluxe (tipo màquina de la veritat, per als que no teniu cultura xoni). Allí li van preguntar si ell sabia que era un cornut i va dir que sí, però el que més em va impresionar va ser una altra pregunta que deia "Si les banyes de la teua dona no s'hagueren fet públiques, continuaries amb ella??" i va dir que sí!!

Per alguna raó, a este home li compensava estar amb ella, a pesar de saber que ella tenia amants. El problema va vindre quan la resta de la gent també ho va saber i ell podia acceptar les infidelitats de la seua dona, però no el ser conegut com "el cornudo de España".
Este home tenia un cavall, però la societat va decidir que no l'hauria de tindre.

Si decideixes tindre o no un cavall, que siga realment una decissió teua.
I recorda: Per un clau es perd una ferradura, per una ferradura un cavall i per un cavall un cavaller.

La prova de l'armari

Estic realment preocupada per la poca quantitat d'homes heterosexuals i sense parella que conec. La majoria són gais!! Isc de festa rodejada de mariques males que acaben fent-me dubtar de tots els heteros.

Ui, nena... eixe és super marica, no ho sembla però és super conegut a l'ambient.
Teta, eixe que et pareix "super matxo", me'l vaig follar fa un any...
Oblida't, no és hipster, és gai.
I així no es pot, eh... no-es-pot!!

A més, he escoltat mil històries de "heteros" que tenen sexe amb homes. I es donen diferents casos:

a) La típica història del gai amb prejudicis que no ho accepta i està amb una dona per guardar les apariències, però d'amagats queda amb homes.

b) El que s'enamora de les persones, independentment del seu sexe. El bisexual, de tota la vida, que sol tindre més de gai que de hetero.

c) El hetero que prova, per curiositat, però sempre fent d'home. Sense morrejar, ni llepar. Només es deixa fel·lar i després en tot cas penetra ell, que per a això és el mascle... 

d) Heteros als que els agrada fer fel·lacions a altres homes. I m'ha sorprès que aquest grup és molt més nombrós del que em passava. Fan la seua vida heterosexual, tenen parella o fins i tot estan casats, però de quan en quan els ve ganes de polla. Són coses que passen...

Al final, ja dubte de tots!! He pensat que quan tinga un novio faré que els meus amics gais intenten follar-se'l, clavar-li ma, fer-li una fel·lació... junts i/o per separat. Per a mi, sou tots gais fins que es demostre el contrari amb la prova de l'armari.

Ecologisme sexual

Hola, el meu nom és Lucre i sóc militant activa de l'ecologisme sexual.

Ara tots hauríeu de contestar "hoooooola, Luuuucreeee, benvinguda al gruuup".

I quan dic "ecologisme sexual" no estic referint-me a que recicle els condons, no sigues porquet, que el terme és molt més profund i psicodèlic.

Primer, és important conèixer els diferents tipus d'organismes, segons la seua manera d'alimentar-se, per poder entendre el que vull explicar.

Autòtrof és aquell que produeix el seu propi aliment. Com les plantes, els bacteris, i la gent emparellada (no dels de relacions obertes).

Quimioautòtrof (no és el que te càncer i rep quimio) és el que s'alimenta de les deixalles d'altres. Com alguns bacteris i la majoria de gent sense parella. 

I els fotoautòtrofs són els que s'alimenten només de la llum de sol. Com les algues verdes i els frikis asexuals. 

Si busques a la viquipèdia, eixa font tan poc fiable i que tant ens agrada, diu que "L'ecologia és la part de la biologia que estudia les interrelacions dels éssers vius entre ells i amb llur medi; és la biologia dels ecosistemes". 

Els ecosistemes mantenen un equilibri, però si introduïm un nou element a l'ecosistema, tot canvia. Es produeix un efecte papallona i pot donar lloc a un ecosistema completament diferent. Això és bo o dolent?? doncs... depèn. 

Imagina que tenim un camp de cebes infectades per uns bitxets. Si afegim a eixe ecosistema un 2on bitxet que es menge al 1er i no s'alimente de les cebes... haurem canviat l'ecosistema per a bé per a nosaltres perquè volem menjar-nos les cebes, però per a mal per al bitxet1. S'entén, no?? 

Vist així pareix fàcil distingir el que està bé i el que no, però i si no es tracta de bitxets sinó de personetes?? A qui beneficia cada cosa?? Això va segons el criteri de cadascú.

Ja saps que fa temps vaig decidir que no m'embolicava amb tios que tingueren parella. Per què?? per pur ecologisme sexual.

Potser tinc idealitzat el concepte de "parella" i per això no en tinc, perquè ningú no s'adequa a eixe estatus ideal que m'he creat. Això també passa amb molts ecologistes, que tenen el seu món mental ideal i intenten canviar-lo al seu gust. I d'ahí el lema: Pensa globalment, actua localment. 

El cas és que veig moltes parelles que tenen relacions que jo considere deficients. Deficients perquè, sempre des del meu punt de vista, els caldria més confiança, més compenetració, més passió... o més el que siga. Amb alguns dels meus amants he tingut millors relacions que les que tenen moltes parelles que conec. I no parle només de la part sexual... que jo amb els meus sempre tinc molta complicitat.

Siga com siga, tinc el meu manual de pràctiques ecològiques sexuals per no trencar aquells ecosistemes que considere que han d'evolucionar sols, sense manipulació. Com, per exemple, els homes emparellats. Podria embolicar-me amb un tio que tinga novia, aleshores modificaria el seu ecosistema, col·laborant a que eixa parella tinga una relació de no-confiança, just el tipus de parelles que em pareixen deficients. 

D'acord, hi ha parelles que s'ho han parlat i es donen "permís". Eixes no entren a l'ecosistema autòtrof perquè no s'alimenten només d'ells mateixa. Punt. Són excepcions amb ecosistemes oberts i per tant no hi ha cap problema en modificar-los perquè això forma part del seu tarannà. 

I ara sempre hi ha algú que em diu... però si tu no tens parella, què més dóna?? estàs lliure, fes el que vulgues...

Hi ha parelles que només continuen juntes per deixadesa, per costum... però són relacions insostenibles a llarg termini. Moltes d'eixes parelles es sostenen perquè un dels 2 (de vegades els 2) tenen altres al·licients (digues-li al·licients, digues-li amants...) fora de la parella, que complementen el que no tenen amb l'altre. Però, en cas de no tindre eixe al·licient extra, eixa relació seria insostenible. 

I com que sóc lliure i puc fer el que vulga, decidisc no ser l'al·licient extra de ningú, per no fomentar el tipus de relacions que no m'agraden i que no vull per a mi, ni per a ningú. 

Vols modificar el teu ecosistema?? Ok, però no serà amb mi.

Sóc ecologista sexual.

què és l'infidelitat??

Què és la fidelitat en la parella?? És fidel qui soles té sexe amb la seua parella?? o qui no l'enganya i li és sincer?? 

La meua amiga C. va estar quedant durant un any amb un tio que tenia parella. No feien res més que agafar-se de la mà, passejar i anar de birres. Sense sexe. Ell cada dia li enviava algun sms explicant-li que l'estimava molt i les ganes que tenia de vore-la. Quan es trobaven era tot molt cast i pur, que ell tenia parella... però curiosament a la parella li amagava aquestes trobades. Si eren tant castes i pures, perquè les amagava??

A mi em sembla això molta més infidelitat que si el tio es folla a C. sense tanta parafernàlia de missatgets i carinyets i després cadascú a sa casa i Internet a la de tots.
I no dic que el segon cas no siga infidelitat, però els graus influeixen. Per a mi la quantitat de sentiments són directament proporcionals (quan augmenta un, augmenta l'altre, per als de l'ESO) a la gravetat de l'infidelitat. I en aquest cas hi havia sentiments.

Què és per a tu la fidelitat?? perdonaries una infidelitat de la parella?? És infidelitat el cibersexe?? I si no hi ha contacte sexual, però sí paraules tendres-cursis-amoroses, aleshores és infidelitat?? On hi és el límit??

Com que mai he tingut he tingut parella, mai he tingut ocasió de ser infidel i és un concepte que no acabe d'entendre del tot. Si estàs bé amb una persona, per a què estar amb altres?? i quan veus que vols estar amb altres, no és el moment de deixar a la teua parella??

Triar a l'home adeqüat... o ser una pardala

Triar la parella adequada és fonamental. Ja saps que les que triem som les dones, però aquesta no és una tasca fàcil.
Una cosa és triar parella sexual, açò sí és prou fàcil, i només solem tindre en compte el físic, però per a tindre un cert compromís... el físic passa a un segon pla.

Parle de la dificultat per trobar una parella duradora i estable. La majoria dels homes no tenen capacitat, energia i recursos suficients per tindre dos famílies a la vegada, així que ahí ja eliminem als homes emparellats. Un cop feta la primera tria, hem de tindre en compte que siga un tio solvent (no parle de que ens mantinga, però tampoc es tracta de que el mantinguem nosaltres), que siga afectuós (carinyós, atent, que estiga per nosaltres... cadascuna sabrà on està el seu llistó de necessitat), que li agraden les dones (no és cap broma, assegura't primer) i que siga estable psíquicament (res de psicòpates assassins i similars). Sembla fàcil?? Doncs no ho és.

Una vegada feta aquesta segona triada, falta el més important: que ell vulga el mateix que tú. Els homes solen resistir-se a ser caçats, però com són dèbils per natura... més prompte o més tard... ahí acaben, com tots.

És molt dur haver de ser les responsables de triar un bon company estable amb els millors gens possibles!! Els pardals, o les pardales en aquest cas, ho saben molt bé. I què fan?? Trien 2 mascles. Així de fàcil!! Un per a la fecundació i altre per a que ajude amb la criança de la prole (els fills, per als de l'ESO). De manera, que sols 1/3 part dels fills de les pardales és del pardal que està amb elles.

De ahí ve la denominació "pardala" en referència a algunes dones, però aquesta conducta és molt natural!! Fins i tot els animals ho fan!! De no ser així, molts homes-companys-de-criança no hagueren tingut cap possibilitat de reproduïr-se. O en cas d'haver triat a aquestos com a reproductors, seriem una espècie amb pocs homes-objecte. Una crueltat...

Com t'agradaria que fora la teua parella ideal?? Què opines de l'actitut de les pardales??

SI T'AGRADA EL BLOG,
VOTA'L CADA DIA!!

El meu novio és gai

La meua amiga L portava 2 anys festejant amb la seua parella, un tio del poble del costat. Un dia em diu "el meu novio és gai". L va descobrir, i no per ell, que el que ella considerava el seu novio feia 4 anys, vivia amb la seua veritable parella, amagada baix una falsa aparença de company de pis.

Pot semblar una anècdota graciosa, però és més freqüent del que sembla. A ningú que li passe...

Alguna vegada, tractant aquest tema amb uns amics, els homes coincidien en que si trobaren a la seua parella (dona) amb una altra dona al llit s'excitarien molt i demanarien poder participar o quedar-se mirant l'escena, però les dones opinaven que seria una traïció horrible trobar-se al seu novio amb un altre tio.

Si descobreixes que el que fins ara era l'home de la teua vida és gai, pots passar per diferents etapes. La primera és la Negació. És difícil pensar que el que anava a ser el pare dels teus fills ja no ho serà, ni tansols serà el pare dels fills d'altra, sinó d'altre... Després, pot vindre la fase 2 de culpabilitat. He fet alguna cosa mal?? Com lluite contra això?? Puc fer alguna cosa?? Et sents enganyada, menyspreada, traïda... i ahí és quan arriba la fase 3: ràbia, ràbia contra ell i contra tots els gais del món!!, per acabar amb la fase 4 d'acceptació.

Si et trobes en aquesta situació no caigues a l'error d'esperar una explicació per la seua part. Es gai, ja ho saps, no tens res a fer amb ell sentimentalment. Ho has d'assumir. Sempre podeu ser amics... podria arribar a convertir-se en eixe millor amic gai que totes hem de tindre.
El millor és anar-se'n de compres. Ves al supermercat i comprat un palet de pastilles de xocolata amb ametlles, una bossa de dacsa per a fer rosses (crispetes per als valencians del nord), 2 litres del teu gelat favorit i molta aigua. Posa't a vore unes quantes pel·lícules, telefona a les teues amigues i feu una festa del pijama, critiqueu un poc als homes, en general, i després et sentiràs millor. Quan se t'haja passat la plorera inicial ja pots anar a per les veritables compres. Ves a la teua drogueria-perfumeria (on venen drogues i perfums) i proveeix-te de noves cremes i locions, ves a la perruqueria, i compra't un vestit i sabates noves. Et sentiràs millor...

Il·lustració: Shirtcity

SI T'AGRADA EL BLOG,
VOTA'L CADA DIA!!

Amistat home-dona

He titulat aquest escrit "amistat" i no "follamistat" entre home i dona.
Els psicòlegs no acaben de posar-se d'acord sobre si es possible o no aquesta amistat i SOLS amistat, sense res més. I la veritat és que en el fons a tots ens costa de creure... i si no, pensa en el teu voltant, de segur que tens alguns amics d'eixos que esteu tots diguent-li "va, enrotlleu-vos ja...", o no?

Per què?? No poden ser amics?? On es troba la línia entre l'amistat i la follamistat o entre l'amistat i l'amor?? Passar de ser amics a ser alguna cosa més és un canvi arriscat que s'ha de pensar bé perquè després mai no serà igual que era...

Hi ha qui considera que ser amic d'una dona és convertir-se en un home-tampó, és a dir, amb ell pots anar a la platja, al cinema, a sopar, passejar... qualsevol cosa, exceptuant el sexe. I hi ha dones que pensen que l'unica amistat possible entre home-dona pot donar-se si ell és gai perquè sols així pots estar tranquil·la de que el tio no està pensant en follar-te i si te algun detall amb tu és perquè vol i no perquè espera alguna cosa a canvi. Teniu totes el vostre millor-amic-gai??

Jo no sóc psicòloga ni sociòloga, encara que de vegades ho semble, però m'agrada molt observar el comportament de les persones i crec que una amistat home-dona sí és possible sempre que no hi haja atracció sexual. Si una de les dues parts sent alguna cosa per l'altre... hi ha 2 opcions: 1) Intentar-ho i arriscar-se (quasi segur) a desbaratar la relació d'amistat o bé 2) Assumir-ho i continuar així per sempre més.

Parlant d'aquest tema amb un bon amic em va dir "mentre més infidels són les persones menys permissives són amb aquest tema (per allò de qui mal fa, mal pensa) i, pel contrari, mentre més lleials i fidels són amb la parella també són més oberts a entendre l'amistat pura entre l'home i la dona. Al final es tracta de les persones, independentment del seu sexe".



Il·lustració: Arthur de Pins

SI T'AGRADA EL BLOG,
VOTA'L CADA DIA!!

Tios amb parella? no, gràcies

Una de les meues últimes normes (sí, tinc les meues normes i de tant en tant les amplie) és no embolicar-me amb cap tio que tinga parella. Abans sí ho feia. Durant molt de temps he sigut "l'altra" d'algú.

Pareix que sóc la dona ideal per a tindre d'amant: No he tingut parella mai perquè tinc por al compromís, de manera que no els demanaré mai una relació estable. Sóc molt independent i m'agrada anar a la meua, tindre el meu espai... I sembla que tenia un cartell a sobre que deia "tens parella? vine a mi!". Però això s'ha acabat!!

Ja sé que el problema el tenen ells. Ells són els infidels jo estic lliure i puc fer el que vulga... sí, és el raonament que donen tots per a eixir-se amb la seua (això els que són sincers i diuen que estan amb algú), però no pense tornar a fer-ho. Nunca mais. Si ella ho sap i hi està d'acord... seria una altra cosa, però si és d'amagats i amb enganys... fora!!

L'home del penis perfecte, un dels meus ex-amants, te novia, una bona xica que cuina, neteja casa, és un poc tonteta ( i així ell pot fer el que vulga sense que ella ho sàpiga) i al llit si per ella fora no farien res, però ho fa de tant en tant per por a perdre'l. Parla de ella fatal: que si és tonta, que si no s'entera, que no sap fer bé una fel·lació, que no es deixa que li faça un cunnilingus, que no te una conversa intel·ligent...

Lucre: aleshores, per què estàs amb ella?
home del penis perfecte: perquè està molt bona
Lucre: soles per això? si està bona pots tindre-la de follamiga, però de parella hauria de ser algú amb qui pogueres compartir més coses, no?
home del penis perfecte: què dius, nena? què he de compartir amb ella? per a compartir coses i tindre converses intel·ligents ja et tinc a tu.

Si estàs amb una persona és perquè vols, ningú no t'obliga. Si sols vull sexe, el tinc i sense lligar-me a ningú, i així puc estar amb qui vulga, amb tots i amb ningú. Però el dia que decidisca estar amb algú serà perquè me l'estime de veritat, sense condicions, perquè vull compartir la meua vida amb ell, i no sols uns trossos de vida.

Per mi la parella perfecta és un amic que m'entén, amb qui puc confiar plenament, que està orgullós de mi i jo d'ell, que ens admirem mútuament, a pesar de conèixer els seus punts febles i ell els meus. I si arriba un moment en que, pel que siga, s'acaba l'amor... doncs ens direm adéu. Però mentre dure... res d'enganys. I com que no estic d'acord amb aquestes infidelitats no consentides, no vull ser partícip ni còmplice. La conseqüència secundària a la meua norma és la solidaritat amb les dones que porten les banyes ben posades i no en tenen ni idea (i si la tenen no son capaços de desenganxar-se del xulo de torn).



Il·lustració: Shirtcity

SI T'AGRADA EL BLOG,
VOTA'L CADA DIA!!

Cibersexe

Milions de persones han provat ja el cibersexe. Quan una conversa es torna picant i es comença a parlar de sexe, més propmte o més tard, algú diu la frase que donarà començament al joc: "Què em faries?". Al protocol no escrit del cibersexe diu que a aquesta pregunta cal respondre amb tot luxe de detalls.

El ciber-sexe es sol buscar al xat, i amb les noves tecnologies (micro, cam... ) es fa més dificil l'engany, però sempre hi ha nicks (noms d'usuari) de dona que amaguen homes, i al reves. Hi ha nicks encoberts de portals pornogràfics o prostitutes que inicien xarrades per oferir els seus serveis. Casats que es diuen solters, madurets que juren ser adolescents inexperts... i la majoria menteix amb el seu nom, és clar.

"Digues o no la veritat, estàs construïnt un personatge literari perquè ets el que expliques en paraules. Què succeix si aquest personatge se'n va del guió? Res. A internet puc ser qui vulga i interrompre la conversa quan vulga sense conseqüències afectives perquè qualsevol relació s'apaga amb un botó" diu Diego Levis, docent de Noves Tecnologies i autor d'Amors en xarxa.

I tindre sexe virtual tenint parella és infidelitat? o no? què opines?

(A la propera promet que ja explique allò del meu ciber-amant)

SI T'AGRADA EL BLOG,
VOTA'L CADA DIA!!

La teoria del egoisme

Fa uns anys em vaig llegir Ja en tinc trenta!, del Jordi Silva. Aquest llibre tracta de la vida de l'Andreu, que n'acaba de fer trenta. Això no li supossaria cap problema si tots els que l'envolten no li recordassen a tothora que amb aquesta edat hauria de començar a "plantejar-se coses seriosament".

Te'l recomane. Vaig reiure molt amb aquest llibre. A un dels capítols, l'Andreu explica la teoria de del egoisme, referent a les infidelitats:

La teoria de l'egoisme és clara i rotunda. Aquell que, en un cas d'infidelitat aventurera i puntual, sentint-se culpable pel que ha fet, en un súper-atac de súper-sinceritat de súper-enamorat, va i confessa la seua falta com si en Perry Mason l'hagués interrogat, és un o una egoista. Sí: e-go-is-ta. Va de persona íntegra que reconeix un error, però en el fons és un egoista. Per què? Molt fàcil. Perquè en comptes de superar, com bonament puga, el sentiment de culpa per haver-la cagat, prefereix fer mal a la persona que estima. Egoista! Perquè tot i que l'error ha estat seu prefereix que sigui l'altre qui es veja obligat a assumir-lo, i a perdonar-lo. Egoista! Perquè per sentir-se més bé amb si mateix, tria carregar-se sense contemplacions la confiança de l'altre, qui, a partir d'aleshores, patirà per si la infidelitat es torna a repetir. I encara més: jo crec, modestament, que el que vol l'infidel egoista que parla massa és que la seua sinceritat provoque que la relació s'acabe. Encara no ho sap, però en el fons és el que vol.

SI T'AGRADA EL BLOG,
VOTA'L CADA DIA!!