dijous, 25 de setembre de 2008

Amant de molts i dona de ningú

"Tindràs moltes passions, va dir la meua carta astral. Una cuirassa d'amors intensos i fugaços. Un rosari de noms enllaçats per bessos. Alguns d'ells sobris, alguns d'ells tendres. Més alts o més baixos, amb els cabells castanys o negres, els hi ha de tot tipus. I a tots els defineix una causa comuna: la virilitat que es regira inquieta entre les cames.

Algunes trepitgen fort, són altes, orgulloses. Són fermes i obstinades, ertes com mastelers. Poderoses i astutes, segures de si mateixes, bones raonadores, madures, decidides, van a envair-ho tot. Entren, es fan les ames i per fi, en el seu despatx, ben fermes i encaixades, saben que aquest és el seu lloc, coneixen el seu paper. Entren, ixen, es van emocionant, es van accelerant conscients del seu imperi. Imperis d'una nit, monarquies d'un bes.

Hi ha altres menudetes, inquietes i entremaliades. Revoltoses, curioses, mai els falta espai per poder jugar, indagar i perdre's. Dolces exploradores, de vegades se't escapen, colobres esmunyedisses, tanmateix com el sabó a la banyera. Patinen sorpreses per les cuixes banyades i tornen escalant, ansioses i impacientes, botant, al refugi humit i càlid que els espera. Peixets que salten pel teu corrent intern, feliços i xopats, no els importa molt ni el com ni el per on. Són joves d'esperit. No es prenen seriosament ni a si mateixes.

Podràs voler-les molt i mai posseir-les. Podran voler-te encara més i no et tindran mai. Esquives i rianeres, fugaços, detonants, ni estels ni petjades deixaran al seu pas. Sols el record, incert i enyorat, de les hores felices, les úniques que conten, les realment viscudes."

Text extret del principi del llibre Amor, curiositat, prozac i dubtes, de Lucia Etxebarria.
Aquest llibre va ser la 1a novel·la de l'autora. M'he llegit quasi tots els llibres de la Etxebarria i tots em semblen iguals. Les protagonistes sempre són dones. 4 dones amigues, germanes o veïnes, on una sol ser la responsable, l'altra la modoseta, la guerrilerra o la salvatge i ens explica la vida sexual i/o sentimental de cadascuna. I a pesar de saber que els llibres són sempre iguals no puc deixar de llegir-los...

Il·lustració: Karen Dupré


SI T'AGRADA EL BLOG,

VOTA'L CADA DIA!!

Vota'm al TOP CATALÀ!

12 comentaris:

Tim ha dit...

Lucia Etxebarria i altres feministes radicals... Lo que voldrien es tindre pilila.

Marta ha dit...

Ha, ha! Doncs jo no trobe que Lucía Etxeberria siga precisament feminista, però en fi. Conec a més d'una "feminista radical" que ni té cap "pilila" ni cap "pilili", i ni falta que els fa, Tim.
A la Lucía me la vaig llegir per primera volta als 20, i el primer llibre em va agradar. Després me'n vaig llegir un segon, que vaig trobar senzillament bé. Al tercer me'n vaig adonar que el confonia amb els altres dos. I vaig decidir deixar de llegir-la: però també he de confessar que aquesta sensació l'he tinguda amb altres autors com Kundera o Txèkhov -amb perdó-. Qualsevol empatx de qualsevol autor/a -per bo que siga- acaba tenint efectes segundaris. Millor combinar lectures: mescla-ho amb els premis de la Vall d'Albaida, Lucrècia. I de passada, no estaria de més que algun dia TU MATEIXA n'escrigueres un. T'eixiren lectors -i lectores!- com a xurros. I jo la primera! Pensa-hi.
Besets miraculosament per damunt del nivell freàtic.

Lucrècia de Borja i Bairén ha dit...

tim: vaja comentari més masclista...

Marta: Això és el que em passa a mi, que els trobe tots iguals, però no puc deixar de llegir-la. I si, també passa amb altres autors i em passa el mateix, continue llegint-los...
També n'he llegit algun dels premis eròtics de la La Vall d'Albaida, i no descarte presentar-me algun any ;)

Hèctor ha dit...

Tal i com ho comentes, em recorda a l'estructura de Sex And The City. La modoseta, la responsable, la salvatge...

I és que de vegades els personatges dels guions i/o les trames són una mica simples, però potser és que han de ser-ho.. es tracta de vendre, no?

Estic amb la Marta, millor combinar autors. No hi haurà altres móns, però sí altres ulls.

Del comentari pililicentrista, cap comentari. S'autocomenta. ;)

Lucre, besets d'eixos que fan que arranque a ploure la vesprada que ens moriem de xafogor...

Striper ha dit...

Mira coincidim a mi també m'agraden els llibres de la Lucia Etxebarria.

Núr ha dit...

Jo aquesta senyora no l'he llegida gaire, només aquella mena de llibre que va intentar fer d'autoajuda, que em va semblar que seria divertit i ho va ser. Prò de les seves novel·les encara res.

Pel que fa al que diu el text... Tinc la sensació que en general es tendeix a generalitzar molt, quant a tipus de dona, no? Hi ha uns tòpics socialment molt arrelats i es repeteixen a tot arreu... I allò que totes les dones som diferents, on queda? ;)

Petons, guapa! No puc deixar de dir-te de tant en tant que m'encanta aquest bloc teu! :)

Tim ha dit...

Hector:"comentari pililicentrista" Enorme!!!

Ma fet molta gracia, de debo. No es ironia.

Mai no he entes el feminisme...

Besitos a tots.

Marta ha dit...

Doncs al segle XXI, Tim, no entendre el feminisme és tan imprudent com no entendre el capitalisme. Aixina que si algun dia estàs especialment desficiós, deixa't el pilili una estona i a canvi utilitza les mans per agafar un diari. Obri la pàgina de successos i busca entre els titulars "violència de gènere". Quan ho hages trobat, agafa i llig la notícia.
El feminisme, entre altres coses, serveix per a intentar que aquestes coses no passen. Ho entens un poquet, ara?

Cris ha dit...

Hola, a mi em passa el mateix amb Lucia Etxebarria, els seus llibres no aporten massa: llegit un, llegits tots; però no puc deixar de llegir totes les seues novel·les.
Per cert, enhorabona pel blog, està molt molt bé.

Tim ha dit...

feminisme =/= violencia de genere?
Aixo son matematiques!
Preferix agafarme el "pilili"... es mes divertit!

Besitos...

Monyofiné ha dit...

Xe Tim, pots agafar-te el pilili i ser intel·ligent, a mi em passa.

AINA ha dit...

doncs a mi lucia etxebarria m ´agrada molt com escriu i descriu. m´enganxen les seves novel.les i les llegeixo en un plis plas. em falta pero la del prozac que mai l´he comprat.. no se si es o no feminista i no m´importa massa tampoc. el que m´agrada es com escriu.

Related Posts with Thumbnails