dijous, 16 d’octubre de 2008

Polvos pendents

Tots tenim algun polvo pendent i possiblement som el polvo pendent d'algú... m'agrada pensar-ho. Ah, que no saps què és un polvo pendent... doncs t'ho explique.

Els polvos pendents són aquelles persones amb les que vas tindre (o tens) una forta tensió sexual, però, per la raó que siga, no heu arribat a res. Són aquells polvos que una vegada vas pensar que faries i després... res de res. I s'han quedat com una assignatura pendent, una espineta clavada... això sí, ha de ser sols un polvo (o uns quants), però mai quedar una segona vegada, no aneu a ser amants, ni follamics, ni molt menys parella!!

Els candidats a aquestos polvos poden ser:

1.
Veïns de toda la vida: el típic veí que de menut és horrible però amb els anys pega l'estirada, es canvia les ulleres de cul de got per lents de contacte, comença a fer esport i li descobreixes una esquena impressionant...

2. Companys de classe: guapo, intel·ligent, graciós, cult, alt, simpàtic, perfecte...inaccesible...

3. Amics: és de les pitjors coses que et poden passar, que et pose un amic. I penses "no vaig a fotre una amistad per una nit salvatge...”, i si després l'amistat ja no és igual?? el que seria perfecte és poder fotre el polvo i que tot continuara com si res... o millor!! què fer??

4.
Germans grans de les amigues: inaccesibles fa uns anys, ells estaven a un altre nivell, escoltaven altra música, es fixaven en xiques més grans que tu i et miraven amb cara de "ai, criatura... ja et faràs gran...".

5.
Novios de les enemigues: Hi ha pocs plaers millors que revolcar-se amb el novio de la tia a la que odies. Es més, millor encara és anar després a la cornuda i explicar-li el que has fet...
Bé, això és el que diria la vella (i bella) Lucre, però la nova Lucre ja no fa eixes coses amb homes ocupats...

6.
Novios de les amigues: Hi ha una espècie de pacte secret que diu que els novios de les amigues no es toquen. Aquestos són impossibles del tot. I si alguna s'atreveix a trencar el pacte... que li tallen un mugró amb un ganivet rovellat!!

7.
El cap: Li tens unes ganes... eixa autoritat que té sobre tu li dona un morbo inexplicable, però ja coneixem la dita: On tingues la feina no poses l'eina...

8. Etcètera…

I així hi ha mil, de segur que ja en tens uns quants al cap.
El cas es que de vegades arriba eixe moment que t'has imaginat tantes vegades mentre et masturbaves, quan, per fí, et retrobes amb eixe veí que ja no té novia i ell també et recorda com un polvo pendent (quan encara era lleig), aquell company de classe, l'amic de tota la vida al que ara ja no veus tant com abans, el germà de la teua amiga que ara va darrere de les de la teua edat, l'ex-novio d'una amiga o aquell que en un moment de la teua vida va ser el teu cap... per fí te'l pots follar!! i quan ho fas... mai és com t'ho havies imaginat. Resulta que no besa bé, o te un micro-pene, o no et sap tocar com a tu t'agrada, o és un poc extraterrestre, o està tot depilat... i plof!! mite a terra...

Així que el meu consell és: el que no es cou per a tu, deixa-ho cremar. O com diria Emili Morant (pare): coseno que no has de beber, déjalo correr...

Com vas d'espinetes clavades?? Te n'has tret alguna?? Va ser com esperaves??


Il·lustració:
Alberto Montt


SI T'AGRADA EL BLOG,

VOTA'L CADA DIA!!

Vota'm al TOP CATALÀ!

30 comentaris:

Monyofiné ha dit...

De vegades pense que estem en mons tan diferents i aleshores em sorprens amb un post com el de hui... ¿Tens un equip d'assessors i assessores que t'alimenten o tota tú eres així de... bé? Sols trobe que t'ha faltat un candidat a polvo pendent, candidata en el meu cas, però hi a una altra categoria que se n'aproxima prou.M'aconforme. ;-)
I sí, de vegades me n'alegre de no haver arribat per no despagar-la que les persones, sovint, ens possem el llistó massa alt i si somniem molt, doncs idealitzem molt. Així, saber que soc el polvo pendent d'alguna em dona més morbo i li estalvia el despago.
Xica, que m'encanta el que escrius!

El Company de Venus ha dit...

En el fons, bella i nova Lucrècia, aquests polvos pendents han assolit la categoria de mites. I, com tots els mites, exagerats. Si no, no serien mites. N'hi tinguts molts, moltíssims, al llarg de la vida... I hi ha una cosa que sí que et vull puntualitzar: hi ha polvos pendents fruit de tensió sexual que no perceps en el moment (sí, digues-me ingenu i innocent)... i t'adones del que podria haver estat al cap del temps. L'experiència sempre és un grau.

Anònim ha dit...

Com sempre, Lucrècia, superba. Sí que en tinc algun de pendent, guardat a la capsa de la memòria.

_MeiA_ ha dit...

jajaj.. que bona l'entrada.. pk poso la mà el foc, que moltes ens sentim ben identificades! jejejeje

un petonàs

ESCLATA-SANGS ha dit...

Tots tenim espines clavades...de què s’alimentarien si no les nostres fantasies!!!
I tens raó, sovint quan ens les traiem ens decep força...

Laura ha dit...

I un company de feina (que treballa amb tu, però en un altre pais) a qui veus una vegada cada mil, a qui has vist només en dues ocasions, però que hi ha tanta tanta tanta tensió sexual que fins i tot el teu "boss" s'ha adonat? Ixe conta com a polvo pendent?

M'encanta el teu blog, i justament hui, que acave de tindre massa tensió en este xicon, vaig i llisc aquest post...

Què em dius?

LAURA ha dit...

ala! hi ha una altra laura que t'escriu.. jo soc més veterana eh? ens haurem de posar d'acord amb la identificació doncs...

jo sí que tinc UN de polvo pendent.. eixe es " mi espinita clavada" el que passa es que ara jo estic amb el meu projecte de.. i una companya meua se l'ha lligat i passarà a ser novio de amiga... te massa paperetes com a polvo pendent, però te pinta de quedar-se en aixó, pendent.

ara bé, com tu bé dius...a mi la tensió sexual eixa em treu a ballar, i amb ell no parle.. tontege més bé... i crec que s'em nota un poc...

besets mil lucre ;)

Lucrècia de Borja i Bairén ha dit...

monyofiné: per què penses que estem en mons diferents?? tan estranyes trobes les coses de les que parle??

el company de Venus: sí, cert, però polvos pendents al cap i a la fí...

anònim: podries inventar-te algun nom si no vols signar amb el teu, però això de l'anonimat... és tan gelat...

_meia_: jo diria que tots

esclata-sangs: de segur que tindriem mil coses més amb les que alimentar les fantasies... serà per imaginació...

laura1: és un polvo pendent amb totes les lletres!! els companys de feina entren a la categoria num.7, junt amb els caps. Però com que al teu cas ell viu a un altre país, no es pot dir que sigueu companys de feina del tot, així que en teoria te'l podries follar tranquilament...

laura2: quan he llegit el comentari d'abans pensava que eres tu :P signa com a "laura la veterana" hehehe. Millor que es quede en pendent, almenys així continuaras sentint les pessigolles quan el veus. En canvi si ho fas... s'acaba tot.

Striper ha dit...

Jo en tinc algun i ara casualment he trobat una persona que feia 15 anys que no veia i continuant saltant espurnes si haura foc o no qui sap... Jo tenia preparada una entrada amb aquest tema, t'enrecordes de la pelicula asignatura pendiente.

LluneTa ha dit...

Ei Lucre, gràcies per ser la primera comentarista del meu blog..

Totalment d'acord, jo fa uns mesos vaig acomplir uno polvo pendent.,, després de vàries ocasions en que la timidesa ens dificultava un encontre sexual, un dia tancant varadero me'l vaig trobar.. i ja veus.. vaig acabar a sa casa..
Ara bé, decepcionant del tot! tendim a idealitzar molt a aquests tipets i dsp t'endus un xof!...

B7s

Lunetaventurera.blogspot.com

El veí de dalt ha dit...

Els veïns de dalt són els de tota la vida? ;-)

Jo tinc una altra frase: "Superfluo: parte del pecho que no cabe en la boca". Era un espina clavada...

Tim ha dit...

Ni ha alguna cosa millor que el morbo de la veineta?
Si que es veritat que tendim a idealitzar els polvos pendents... Encara que despres no son com ens haviem pensat.
Però la vida es aixi... no la inventat jo...
"Yo no he impuesto las reglas pero me gusta jugar"

rosseta ha dit...

Jo també m'he sentit identificada en el teu blog, ja que amb el temps tinc dos polvos pendents, encara que suposo que no arribaran a ser mai polvos reals, ja que un ja viu amb la nòvia i l'altre ha desaparegut del mapa, però amb persones així, per molt temps que passi, te'ls trobes i segueix havent aquesta tensió que dius..follem ja! Però és el que dieu, tendim a idealitzar els polvos amb aquestes persones i després segurament són un fiasco, jo per això com no ha resultat mai doncs millor a la meva imaginació jeje. Per cert, molt divertida la foto i molt adequada pel tema. Petons.

Lucrècia de Borja i Bairén ha dit...

striper: doncs ja ens explicaràs si finalment salten o no :P

lluneta: Ets una Varaderista!! De segur que ens hem vist mil vegades per allí... fins i tot pot ser que conega al teu ex-polvo pendent...
Almenys t'has tret l'espineta.

el veí de dalt: si, veí, els de tota la vida :P
Aleshores la majoria del meu pit és superflu?? perquè no cap tot a la boca ni molt menys...

Jo tinc un amic que diu "pecho que mano no cubre, no es pecho que es ubre"...

tim: tinc un veí que sempre m'ha posat malalta i crec que la cosa és mutua. I quan ens trobem a l'ascensor... eixe morbo no té preu.

rosseta: soles 2?? pensa bé, de segur que algun més...
Sí, per molt temps que passe, la tensió segueix ahí. Una de les meues amigues, ara ja casada, està convençuda que quan es quede vidua s'ho farà amb el seu major polvo pendent que aleshores estarà vidu també... xDD

Tim ha dit...

LUCRE: "Jo tinc un amic que diu "pecho que mano no cubre, no es pecho que es ubre"..."

Afegeix un:

Teta que cubre mano, no es teta, sino grano.

LluneTa ha dit...

Lucre, jo no se qui ets tu, així que es probable que ens hajam creuat per varadero més d'un cop. El que si que se segurissim, es que coneixes perfectament el meu polvo (ja no ) pendent.. jajaja..

Com mola açò de l'anonimat..
:P

Lucrècia de Borja i Bairén ha dit...

tim: t'agraden amb bon pit, eh...

lluneta: dis-me-ho a l'orelleta, ara que no ens sent ningú :P

José Vicente ha dit...

Estimada Lucrècia:

Jo he tingut ocasions de fer, però no he tingut ganes de fer.

Salutacions.

Joana ha dit...

Si hi ha morbo i la tensió sexual hi és , tard o d'hora hi haurà la oportunitat. Tot i el pas dels anys el desig no decreix...tot el contrari...
Com deia l'aguineu al no poder abastar el raïm. És verd! Però madurarà ;)
Un post genial!

José Vicente ha dit...

Estimada Lucrècia:

No entenc ón està la gràcia de la vinyeta. Podríes explicar-la?

Gràcies.

Hèctor ha dit...

Aaaaai Lucre si tu volgueres i jo em deixara... o si tu et deixares i jo volguera... o com fóra.. hahahaha

Bé, m'encanta el post, però trobe a faltar un clàssic. Eixa mare d'un amic quan encara ets un xiquet però que ja comences a trobar-li un no-sé-què que primer notes que t'apuja els colors quan et mira i després ja no són els colors...

Ai les turgències, eixes corbes de veritat, que no sabies per què però t'estimulaven bona cosa...

En definitiva, les MILF que diuen ara els americans. O els FILF :D per als pares, que per gustos, colors!!

Una besadeta pendent, reina mora ;)

P.D. La imatge m'encanta, hahahaha

Lucrècia de Borja i Bairén ha dit...

josé vicente: Tots hem tingut ocassions de fer-ho i no em tingut ganes en algún moment, però aquest escrit va just del cas contrari, quan hem tingut ganes però no l'ocassió.

La vinyeta, si l'explique, perd part de la gràcia. Es tracta de que la xocolata es diu que és el substitut del sexe, pel plaer que produeix, així que tindre sexe amb una tableta de xocolata... deu ser la bomba. Com un polvo pendent, que te l'imagines bó, però després... no és com esperaves...

joana: Sí, sempre està ahí el desig. I jo m'estime més que quede on és.

hèctor: saps que seria la bomba hahaha
Sí, les mares/pares als que et follaries entren al punt 8. De segur que hi ha mil casos més, però si els he de nomenar tots... no acabaria mai!! Quan vingues a València, avisa, perla.

Ricard ha dit...

Genial el post... com ja has vist tocar el punt o tema perfecte és fonamental en molts aspectes de la vida. I en aquest post l'has tocat... i el lector ha contestat amb plaer.

El tema del "polvos" pendent (que com has vist tots tenim en el mapa mental) està molt lligat al tema dels amors platònics. Sobre aquest tema fa alguns mesos vaig penjar un fragment d'un llibre de Llucia Ramis que em semblar molt encertat (per llegir-lo ací: http://parlantdesirenes.blogspot.com/2008/07/amor-platnic-per-llucia-ramis.html)

José Vicente ha dit...

Estimada Lucrècia:

Crec que amb les pel·licules ocorre el mateix. Si les teues expectatives sobre una pel·licula que t'han recomanat són massa elevades, aleshores és més fàcil que et decepcione.

Les expectatives tenen una gran infuència en la percepció que tenim de les coses.

Salutacions.

Mariner ha dit...

I el cas de l'ex amb que has acabat de puta mare i sempre que parleu sorgeix una tensió que nop te la pots aguantar, però què no ho fas per no cagar la vostra amistat?

Biker ha dit...

I tant que tinc uns quants polvos pendents! Estic d'acord amb moltes de les coses que s'han dit aquí.

Però no teniu cap "segon polvo" pendent? Jo sí. És quan he conegut una persona i hem fotut un polvo de seguida, sense conèixer-nos bé (tampoc m'ha passat tantes vegades, eh?, hehehe). A mi aquests polvos no acaben de satisfer-me del tot; potser necessito més complicitat, no ho sé.... Amb un parell d'aquestes persones he arribat a tenir una bona relació, a conèixer-la de veritat (més o menys) i llavors penso sovint: "segur que si ara fotéssim un polvo seria millor que el primer". També penso si pagaria la pena, però la idea del segon polvo hi és present.

Lucrècia de Borja i Bairén ha dit...

ricard: Sí és molt semblant, al final es tracta de que idealitzem a l'altra persona i quan comprovem que no és com pensavem... s'acaba la magia.

josé vicente: sí, això és el tractava de dir. Pensava que s'havia entés des del primer moment.

mariner: no, això no és un polvo pendent. Amb un ex ja has tingut sexe, per tant no ho teniu pendent. Aquest cas seria més bé com el que deia el Ricard. Tendim a recordar els bons moments i oblidar els que no ens agraden i l'atracció sexual hi és... per això et vas fixar amb eixa persona al seu moment i per això mateix ara continua havent atracció.

Biker: Una vegada vaig tindre un polvo fatal, d'eixos dignes d'inscriure al llibre oficial del mal sexe. Vaig pensar que no podia ser tan horrible, que una flor no feia primavera i que tothom es mereix una segona oportunitat... i la va tindre. El segon polvo no va ser tan horrible com el primer... però no el va superar molt. No ha tingut cap oportunitat més.

losojosdeana ha dit...

Lucrecia vaya éxito que tiene tu Blog.
En fin que yo tengo un polvo de esos que me da hasta mal rollo. Era el padre de un ex. Nunca lo conocí, pero me ponía. Nunca lo haría pero bueno, eso sentía en ese momento. Además era un pedazo de cabrón, que ya tenía bastante la madre de mi ex con él.
Pero ahora...Tengo uno pendiente desde Agosto que creo que se conumará próximamente...Ya diré si se consuma o no...
La verdad es que con esta crisis sexual que tengo yo espero que se consume. La mía no es una crisis económica-sexual, es simplemente crisis sexual. Ya no por mí, sino por la salud de mis compañeras de trabajo...
De todas formas es broma, realmente estaba totalmente fuera del mercado, pero bueno, si primero saldo este polvo pendiente ya me volveré a retirar después.
Un beso

llenguaddicta ha dit...

I tant... D'espinetes clavades en tinc un grapat. I alguna m'he tret. Una d'elles va ser un desastre. I curiosament, és l'espineta que més temps vaig trigar a treure'm. ¿Què ho deu fer que tinguis amics amb qui saps que si t'hi fiques al llit la cosa no anirà bé?

El de les mans boniques i la tita grossa :-p ha dit...

Polvos pendents? Jo en tinc molts, perquè la llista sovint s'enxampla :-) Però n'hi ha alguns que son més pendents o fan més gràcia... Fins i tot n'hi ha algun (de la categoria de les amigues aparellades), que te moltes raons en quedar com a pendent: perquè potser afectaria a l'amistat, perquè probablement no li faria cap favor a la seva relació i perquè la tensió sexual que tenim és una de les millors coses de l'amistat (que jo diria que, com a mínim en el meu cas, va neixer més com a polvo desitjat que com a amistat...).

Per cert, pels que tenim canalla, les mares (pares) d'altres nens son una altra categoria :-p

Related Posts with Thumbnails