divendres, 8 d’agost de 2008

Amistat home-dona

He titulat aquest escrit "amistat" i no "follamistat" entre home i dona.
Els psicòlegs no acaben de posar-se d'acord sobre si es possible o no aquesta amistat i SOLS amistat, sense res més. I la veritat és que en el fons a tots ens costa de creure... i si no, pensa en el teu voltant, de segur que tens alguns amics d'eixos que esteu tots diguent-li "va, enrotlleu-vos ja...", o no?

Per què?? No poden ser amics?? On es troba la línia entre l'amistat i la follamistat o entre l'amistat i l'amor?? Passar de ser amics a ser alguna cosa més és un canvi arriscat que s'ha de pensar bé perquè després mai no serà igual que era...

Hi ha qui considera que ser amic d'una dona és convertir-se en un home-tampó, és a dir, amb ell pots anar a la platja, al cinema, a sopar, passejar... qualsevol cosa, exceptuant el sexe. I hi ha dones que pensen que l'unica amistat possible entre home-dona pot donar-se si ell és gai perquè sols així pots estar tranquil·la de que el tio no està pensant en follar-te i si te algun detall amb tu és perquè vol i no perquè espera alguna cosa a canvi. Teniu totes el vostre millor-amic-gai??

Jo no sóc psicòloga ni sociòloga, encara que de vegades ho semble, però m'agrada molt observar el comportament de les persones i crec que una amistat home-dona sí és possible sempre que no hi haja atracció sexual. Si una de les dues parts sent alguna cosa per l'altre... hi ha 2 opcions: 1) Intentar-ho i arriscar-se (quasi segur) a desbaratar la relació d'amistat o bé 2) Assumir-ho i continuar així per sempre més.

Parlant d'aquest tema amb un bon amic em va dir "mentre més infidels són les persones menys permissives són amb aquest tema (per allò de qui mal fa, mal pensa) i, pel contrari, mentre més lleials i fidels són amb la parella també són més oberts a entendre l'amistat pura entre l'home i la dona. Al final es tracta de les persones, independentment del seu sexe".



Il·lustració: Arthur de Pins


SI T'AGRADA EL BLOG,

VOTA'L CADA DIA!!

Vota'm al TOP CATALÀ!

12 comentaris:

estripanits ha dit...

Sí que és possible, sí. De tots els meus amics, els més íntims, són dues dones. I mai, fins avui, que mai se sap, se'ns ha acudit de ser altra cosa que això: amics.

Núr ha dit...

Jo en tinc, d'amics homes, tot i que actualment no tenen el títol de «millors amics». Són bones amistats, prò no excessivament íntimes, suposo que perquè ens veiem molt i molt poquet.
I també tinc un parell de bons amics gais, prò no és perquè no em refiï dels heteros ni cap motiu d'aquests que expliques. És perquè l'amistat ha sorgit i ja està!
Quant a la frase que ha dit el teu amic, tot i que no m'ho havia plantejat mai, crec que és molt raonable i que segurament sigui la raó que passi això: com més malpensants som, és més difícil confiar que una amistat amb una persona de l'altre sexe sigui només amistat...

Petons, maca, i bon cap de setmana!

Striper ha dit...

Jo crec que si es posible, malgrat a vegades un dels dos pot desitjar alguna cosa mes.

Uuuuueeeee!!! ha dit...

Ei!! K tal?? Crec que si és possible, però.. com s'anomena quan hi ha amistat, sexe i secrets, però no hi ha ni cine, ni platja, ni res de res??
Vane

Marta ha dit...

Estimada Vane: quan hi ha amistat, sexe i secrets i no hi ha res més es diu "posar les banyes". I això no compta com a amistat home-dona :-)))
Bromes a banda, jo sí que crec en l'amistat entre hòmens i dones. A mi sempre m'ha passat que si a les primeres (dos o tres, o quatre com a molt) setmanes de conèixer a un xic no passava res entre ell i jo, el xic en qüestió passava a la carpeta d'"amistats fraternals". Amb un amic no hi podria tindre res. No m'ho plantege mai -estic ben servida, i sóc molt feliç-, però si m'ho plantejara probablement se'm bloquejaria el sistema. Per la meua salut mental, sempre he tingut molt clars els límits.

[anonymous writer] ha dit...

Crec que en general pensem massa. Tenim la necessitat d'entendre i classificar tot allò que ens envolta, quan a vegades les coses són més sencilles. En el fons estem parlant de relacions. L'ésser humà necessita relacionar-se. I a vegades l'idioma ens posa barreres, amistat, què marca que l'amistat no tingui res a veure amb el sexe?? Amb una amistat i pots estar hores parlant, i molta confiança així que pot sotgi una carícia, efecte en forma de petó a la galta en algun moment concret, s'ha perdut l'amistat o es referma??? Si a més hi hagués atracció sexual, ens hem de reprimir perquè el concepte amistat o rebutja?? Jo crec que si sorgeix sorgeix i ja està es tracta de viure aquella relació amb tot allò que ens faci sentir bé sense classificar-ho i com tota relació a vegades surt bé i a vegades malament, però no ens mereixem viure aquella relació al 100x100 com qualsevol altre?? En fi fins aquí les meves divagacions matinals...

santi ha dit...

Totalment d´acord amb la frase que dius, que pot haver amistat home-dona sempre que cap dels dos senta atracció física...ahí està la qúestió. Si un sent atracció sempre intentarà forçar més l´amistat, o posarli al desig una disfressa d´amistat, o manipular quan es parla d´amors amb tercers, o..., o...
I qui es sap desitjat per qui només veu com amic/amiga normalment es sentirà incòmode i regularà la confiança amb l´amic/amiga per no fer mal.
Bé, també està qui per tal de sentir-se desitjat/da i estimat/da pot fer creure que hi ha amistat quan no hi ha res d´això, ni tan sols atracció.
No sé, dic jo.

Au! :)

Francesc ha dit...

Amistat profunda entre home i dona?
Buf!

Quan s'ès jove, entre 18 i 23 anys sí que hi pot haver entre ells una certa amistat-només amistat i mitjanament profunda. Hom diría que l'home busca en l'amistat femenina una mena de claus (ei, en el bon sentit!) de l'univers femení. I també passa a l'inrevés.

També s'hi busca refugi davant dels fracassets amb els amors de veritat. A més, tots dos amics senten que el temps no corre gaire ràpid... encara.

Més endavant...
No sé... Tot urgeix cada vegada més. Augmenta la por a la soledat. I,a més, la natura empeny i el desig està molt despert a cada moment: a través d'una mirada, d'un petit fregament, de l'olor, d'un petonet de salutació o comiat, d'una lleugera carícia... És el més normal del món. I bonic. Molt bonic. Precisament deu ser per això que en el món masclista musulmà s'educa la dona per anar tapada. Com tots els humans, els musulmans saben perfectament que el desig és en nosaltres omnipresent i salta a cada moment. El problema és que sembla que ells no accepten el joc de la seducció i confien poc en l'autocontrol que, en realitat, gairebé tothom sap exercir. En el fons, diria que els musulmans tenen poc sentit de l'humor.

Com s'ha dit aquí, pot haver-hi amistat entre dona i home en el cas que com a mínim un d'ells sigui homosexual. Però també hi ha un altre cas. L'amistat entre germà i germana.

Jesús M. Tibau ha dit...

suposo que quan es posa el sexe pel mig, alguna cosa d'irreparable es trenca. D'altra banda, llavors també en neix una de nova.

Aprendiz ha dit...

Jo potser siga una mica extrany, perque no solc enamorar-me d'una dona si avans no la conec bé, el problema es que per la meua forma de ser quan intente coneixer una dona al poc dies ja cos un amic intim ¬¬

Si es posible una bona amistat, jo soc dels que té més amigues que amics, amigues íntimes, i es perque em trove més cómode expresant els meus sentiment a una dona, necesite percebre una sensibilitat que no trove en els homes.

A més, tinc amigues a que m'han donat carabases, tinc amigues a les que he donat carabases, i tinc una que sols fa que marejarme, pero les estime a totes amb tot el meu cor. També tinc algunes amigues intimes de les que se que em podría enamorar fácilment, perque m'agrada com son i som molt boniques, pero no em naix cap pensament sexual.

Anònim ha dit...

jo tinc amigues, i reconec que estan bones, però no podria anar-me'n al llit amb elles. son les meves amigues, vaig de festa amb elles, els explico que em passa, etc.

tirantloblanc.1490@gmail.com

El de les mans boniques i la tita grossa :-p ha dit...

En aquests temes suposo que hi ha moltes respostes, i totes poden ser més o menys vàlides, perquè les persones no som iguals, tampoc en el pla psicològic ;-)

Perogrullada a banda, a mi m'atreuen algunes (moltes?) dones, independentment de si son o no amigues. Podríem dir que les amigues "guanyen" interès, perquè les trobo interessants a nivell intel·lectual/personal, i la meva curiositat (en aquest cas, sexual) te més elements als que agafar-se... Conec a gent (una amiga, precisament), que li passa al revés, els amics passen a tenir un estatus similar al d'un germà, i llavors passen a ser "paios no atractius sexualment, o directament implantejables!).

Jo he tingut 3 parelles (ara descanso, i reso cada dia perquè em duri el descans ;-) ) i sempre han sigut abans amigues... És a dir, que "algo" trobo a les amigues (tot i que ara, que ja estic a la trentena, tindria un checklist més exigent, a on hi hauria un apartat dedicat al sexe moooolt rellevant; per si les mosques...).

Una cosa més, jo tinc exemples de tota mena, amigues que no m'atreuen sexualment, amigues que m'atreuen però amb les que no he follat i algunes follamigues, potser l'excepció, si descomptem a les ex-parelles).

Per acabar, al que ha escrit al comentari que la gent infidel és més gelosa i a la inversa, com sempre jo crec que hi ha casos per tot... La fidelitat i els gelos (amb "o" tònica) son dos qualitats que des del meu punt de vista van per separat, tot i que la combinació, amb la meva experiència, més probable és home infidel i gelós i dona fidel i gelosa. Jo, per exemple, podria ser qualificat d'infidel (o faldiller, o sigui que m'agraden les dones i trobo "artificial" el rollo d'autoimposar-me una mena de castetat...)... pos això, que soc faldiller o sexualment tendent a la promisqüitat :-d i en canvi no soc gelòs (MAI cap exparella meva podrà dir que li he posat la més mínima pega perquè frueixi de la seva sexualitat com li doni la gana... Total, és la SEVA sexualitat, no?)

Salut i felicitats pel blog Lucrecia, és genial ;-)

Related Posts with Thumbnails