dilluns, 1 de desembre de 2008

Les manies no les curen els metges

Tots tenim petites manies o obsessions que ens acompanyen durant anys i que no tenen per què constituir una malaltia. Jo sóc una maniàtica, ja ho saps, maniàtica de les olors, les etiquetes, les compres, el porno...

Si algú de vosaltres es sent identificat amb alguna de les manies, li agrairia que m’ho fera saber, per allò de mal de molts, consol de necis...

Una de les coses que més em pot arribar a obsessionar és el meu espai íntim. És meu i no m’agrada la gent que l'envaeix. No t’ha passat mai, que hi ha algú que se t’acosta més del normal, i tu fen-te cap a rere... i l’altre més a prop de tu encara... aggg... m’agobia moltíssim.

Les manies són així, de sobte, sense saber massa bé el perquè
tinc la necessitat de fer alguna cosa. Com vomitar. Què poc glamourós, eh. Doncs sí, de vegades em passa. Però no em referisc a una indigestió o una saturació alcohòlica (que també, però això no és mania, és necessitat), sinó a vomitar-li a algú damunt. Hi ha persones que em repugnen. Molt. Tenen alguna cosa que em fa tindre angúnia. Sent com el coll se m'allarga i el cap se m'unfla fins que va a parar damunt de la persona concreta que m'ha causat la repulsió i com si fora un animal mitològic encès en flames, comence a tirar-li un vòmit potent al damunt. Després torne en mi i no ha passat res del que el meu subconscient voldria... però em trobe un poc millor.

Soul Atac, l'àlbum recomanat de novembre, són els intèrprets de la introducció de la serie Maniàtics, que emetien a Canal9. La cançó es diu "Manies", sí molt apropiada per al tema de hui, per això te la deixe ací. I jo continue.


Tot açó ve perquè hui volia explicar la meua obsessió amb les mans.
Tota la vida he tingut la mania de comptar els dits de les persones. De les mans i dels peus. Sé que gairebé sempre en són 5, però no sempre!! De vegades m'he trobat amb alguna mà o peu de 4 o 6 dits... Quin èxtasis!! Quan passa, els compte moltes vegades, per assegurar-me i perquè no sol repetir-se en molt de temps. És com trobar un trebol de 4 fulles.
Bé, com deia, que compte els dits i és igual si la gent ja és coneguda, encara que sé que ja els he comptat, ho faig de nou.

Des que vaig començar a explicar aquesta mania meua, sembla que m'ha servit com a teràpia i ho estic superant, per això ho explique de nou ací, públicament, i algún dia potser deixe de fer-ho...

Quan li vaig explicar a ma mare aquesta mania meua de comptar dits, per poc es mor de la risa. A mi no em feia cap gràcia... li estava explicant una mania molt personal que mai no havia explicat a ningú. Per fi, quan va poder parar de riure em va dir que després de parir-me (visca la mare que m'ha parit!!), el primer que li va dir a mon pare va ser... Compta-li els dits a la xiqueta, a vore si els té tots...

Il·lustració: Maria Gonzalez

SI T'AGRADA EL BLOG,
VOTA'L CADA DIA!!

Vota'm al TOP CATALÀ!

20 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

Tinc una llista infinita de manies, però molt poques em condicionen massa l'existència, i em van a dies i a més amb els anys han anat deixant de ser importants... Crec que la que més problemes em dona és la dels calcetins, mai mai mai, des de fa prop de vint anys, porte dos calcetins iguals. I tot perquè un dia per equivocació men vaig posar dos diferents, amb pantalonet curtet, i en escola un mestre me va dir com burlant-se que portava dos calcetins diferents i jo li vaig dir ÉS APOSTA, i des d'entonces mai mels he tornat a posar iguals. I no puc portar-ne dos iguals, es que ni quan m'he vist en la situació de que per algún motiu m'han tingut que deixar calcetins dic ES QUE SI NO MEN DEIXES DOS DIFERENTS CREC QUE ME PASSARÀ ALGO...

Uff lo del vòmit... a mi també me passa a voltes però lo meu sí és, sempre, saturació alcohòlica. I de poc glamourós res de res, jo tinc fotos meues traguent la pota vestida d'Armani que hasta els trocets de menjar a mig digerir són guapets.

Striper ha dit...

Jo no tinc moltes manies resaltables potser una la puntualitat.

rosseta ha dit...

Jo tinc la mania que si no deixo el cotxe perfectament aparcat, no aparco, o sigui que et pots imaginar la estona que estic fent allà maniobres fins que el deixo perfecte... Per cert, t'has quedat a gust amb això de quan parles amb algú a qui li tens mania, eh, només t'ha faltat treure un punyal jajaja. A ver quan m'animo i t'envio una foto de les meves mans perquè segueixis contant dits.

Hèctor ha dit...

Deixaré de banda el desagradable tema gàstric perquè de fet acabava de sopar i m'han vingut ganes inesperades d'unir-me al festival ;) però què bo això de ta mare, hahaha..

Veus? T'haguera contat bulls... xD

iaiapunkarra ha dit...

Jo tinc molta mania al melic, no puc sofrir que me'l toquin ni veure ningú com s'hi posa el dit.

Creia que lo teu amb les mans era per una altra cosa. Per culpa teva ara sóc jo la que no puc evitar de mirar les mans dels colegues!

Ballarinadeplom ha dit...

sobre el que dius de l'espai vital...si,si a mi tmb em passa! A més, hi ha molta gent que té la mania de tocar-te quan parla; t'agafen de la mà, et passen el braç per les espatlles...
I no són amics "íntims" o de molta confiança!!

ufff...no ho puc suportar...em poso tiesa com un pal...

I sobre les mans...què dir... m'encanten les mans d'home, grans, si pot ser anguloses i algun que altre pelet...si,si, mans amb pèls...poquets, però algun ha de tenir.

santi ha dit...

Jo tinc la mania de no poder desfer-me el llit. Quan estic dormint i m´he de pegar la volta, fins i tot em desperte per a no endur-me els llençols darrere i que es queden al seu lloc. Lo bonico del cas és que no cal fer-me el llit mai. Quan m´alçe pel matí el tinc igual igual que al gitar-me :)
Tambe em passa amb la funda del sofà. Si vaig a algun lloc i tenen la funda del sofà plena de plegats no puc seure sense allisar-la.
No sòc gens tiquismiquis per a altres coses, pero açò em pot

Que estigueu bons!

Gata parda ha dit...

Hola Lucrècia!!! M´encanta el teu blog i el llig molt a sovint!!! Jo tinc una mania terrible sobre els colls dels homes!!! No ho puc evitar: m´encanten grossos, una miqueta llargs (que no siguen massa curts o no resultaria estètic) i amb una nou marcada per a palpar i besar!!!

Tim ha dit...

Vomitarli a algu damunt... Ke Punki!

Vec que les arrels punkis costen de oblidar :P

Manies personals:

- Santiguarme (no se com es diu en valencià) quan vaig en cotxe i vec la creu que ni ha en la pista de Silla.

- Ser molt ordenat. Cada cosa te el seu puesto. "Orden a tu alrededor dara orden a tu vida"

- Puntualitat absoluta.

Besitos...

Shalheira ha dit...

Les manies, quant no, originals i diuen molt de nosaltres. Jo tinc una semblant a la teva, el que passa és que jo tinc la mania d'anar comptant les lletres i les síl·labes de les paraules (parades del metro, noms de carrers, títols de llibres...) També tinc la dèria de dur sempre la tarja del transport públic a la butxaca, mai a la cartera, o dur sempre les cremalleres de la roba ben tancades.
Petonets!

Ximet ha dit...

ui xiqueta, si jo et contara...
Les meues manies més destacades són el percutir amb les mans i els peus, molt molest per als que estan a prop, però no en soc conscient... També la de caminar seguint un ritme uniforme amb les linies del sòl o via. Una altra mania és que deteste l'olor del tabac i com a conseqüència la impossibilitat de tindre cap relació amb una fumadora. També la de calcular: sumar números, preveure el temps que tardarà alguna cosa en passar, de tot... I varies manies més.
I el que volia dir: molt xula la cançó. Que bons que són eixos de Soul Atac!! jeje

sergibr ha dit...

Et seria menys complicat si en comptes de dits, contessis per exemple els caps.

llenguaddicta ha dit...

Manies rares, un munt. La més freak que tinc: em fa angúnia el material amb què fan les banyeres, els wàters i els rentamans (ja saps, la calcita o com li diguin), no soporto que la meva pell el toqui directament, especialment la planta dels peus a la banyera, en el lloc exacte on s'ajunten paret i terre, per entendre'ns (la corva), per això no tanco l'aixeta mentre em dutxo, i quan acabo, surto rapidíssim. Rareta, eh?

Una altra: quan camino pel carrer amb algú, he de tenir-lo a l'esquerra, o millor dit, he de tenir el meu cantó dret lliure. I al llit hi he de dormir sempre del cantó que quedi més a prop de la porta (és a dir, si el llit toca la paret, en el cantó que no toqui, si queda en mig de l'habitació, el que tingui la porta més a propet).

Quan em menjo un entrepà, sempre he de tenir el pa del dret: la part de dalt de la barra a dalt, si no, li he de donar la volta, sóc incapaç de mossegar-lo si està del revés.

Ja veus que no ets l'únic bitxo raro del món...

Lucrècia de Borja i Bairén ha dit...

comtessa: conec un tipet que també fa això dels calcetins. Curiós...

striper: la puntualitat es pot considerar com a virtut més que com a mania.

rosseta: de vegades si trec el punyal també xDD espere les teues mans!!

hèctor: ja veus, ma mare... riguent-se de les meues manies... si va ser el primer que vaig escoltar, potser se'm va quedar molt gravat.

iaia punkarra: també és que tinc les mans molt grans i m'agraden els homes amb les mans més grans que jo i que no siguen blanetes d'eixes flexibles...
Està bé que et fixes en les mans, diuen molt de la persona. Compara la tipologia de cada mà amb la personalitat dels que ja coneixes, i després, en vore altres mans... sabràs perfectament com són. Funciona :P

ballarina de plom: a mi també m'agraden eixe tipus d mans ;)

santi: s'ha de obrir el llit per ventilar-lo cada dia!! i quan vulgues pots passar-te per ma casa i arreglar les fundes dels sofàs, que mai estan com toca.

gata parda: gràcies!! a mi la nou... tant em fa, però el coll si m'agrada gran.

tim: el meu iaio tenia les mateixes manies.

Shalheira: això de comptar lletres és més xungo, eh. Que es poden dir moltes paraules i sempre hi ha coses que llegir!!

ximet: sí, les teues manies les coneixia i he patit la de percutir amb les mans i els peus xDD

Genteta, per als que no ho sapigueu, ximet és el bateria de Soul Atac, el fantàstic grup recomanat de novembre!!

sergi: no em resulta complicat. És divertit.

llenguaddicta: si que ets rareta, eh, això del material de la banyera... tela xDD
I això de tindre la porta a prop, és per alguna por a tindre que eixir escapada??

òscar ha dit...

a banda de les mànies associades al futbol dels nassos que ja vaig explicar un dia, el meu sac maniàtic està plè d'olors, quan més fortes millor.

benzina i pegamento són al podi d'honor, pero el número 1 el té l'esmalt d'ungles de les noies. la meva dona me'l pren acussant-me de menino da rua encobert

L´amor és pa amb formatge ha dit...

Bufff, manies.
Fer seqüèncis numèriques amb els dits de les mans.
Soc incapaç de menjar-me un gelat amb el pal de fusta (sols de pensar-ho... agg).
Posar-me la radio per anar a dormir (siga l´hora que siga).
Alçar la cortineta de la banyera alhor de dutxar-me.

I un grapat més.

José Vicente ha dit...

Estimada Lucrècia:

Jo també soc una mica maniàtic. Una de les meues manies es rentarme les mans moltes vegades. No soporte tenir brutes les mans.

Salutacions.

Busca qui t'ha pegat ha dit...

jo sóc un maniós, però les meues manies van i vénen... són igual de capritxoses que jo...

;)

Jeroni Maleuff ha dit...

Està clar que les manies no les curen els metges. Però totes tenen una causa, per inesperada o inexplicable que puga ser.
Es curen soles.
Més o menys.

Begonya ha dit...

Hola Lucrècia. Llig el teu bloc sovint però mai havia deixat cap comentari. Hui sí, perquè m'he quedat de pedra. Coincidisc amb tu en moltes manies: olors, espai íntim, sensació de vòmit, mans.
Però el que més m'ha sorprés és el que contes de ta mare. Durant el meu primer embaràs no tenia una altra mania que el meu fill nasquera amb un dit menys o més. Ho somiava i tot. I la meua primera frase al paritori va ser la mateixa de ta mare. Alguna cosa hi havia però: el meu fill major té la mà dreta més menuda que l'esquerra. Premonició?

Related Posts with Thumbnails