La meua amiga la Mantis religiosa (Pregadéu o Plegamans, de malnom) és atea (que no creu en déus ni deesses, per als de l'ESO), però com sol posar-se en postureta de pregar... li han penjat el cartellet de "religiosa". La pobra té mala fama perquè de vegades decapita als seus amants d'un mos al cap (que no a La Cabota), però tot té una explicació, ella em deia "És perquè he descobert que gaudisc més del sexe!! Al fer-ho així, el meu amant pateix uns espasmes molt excitants i sembla que estan més desinhibits, més entregats a la causa... és meravellós... i pel que fa a l'excusa de que "em vaig menjar al meu amant sense voler, per accident"... doncs què vols que et diga?? accidents en passen tots els dies!!"
Doncs sí, té tota la raó del món... però no sempre acaben decapitats els senyors mantis, soles quan la senyora mantis no està ben alimentada, i clar... la xica necessita nutrients i proteïnes extra abans de produir el sac d'ous on va la seua descendència. I el mascle ho fa de bon grat, eh, no et penses... que no és cap assassinat, ell s'ofereix perquè al cap i a la fi la seua missió és perpetuar l'espècie i així s'assegura que els fills mantis (i filles!!! tranquil·les, feministes...) tindran reserves per menjar. Què bon pare...
A més, no és l'única femella animal que es menja al mascle, hi ha espècies d'aranyes, com la vídua negra, que adopten una postura de submissió com dient sóc tota teua, però en acostar-se el mascle... boten damunt d'ell, l'emboliquen amb el seu fil i se'l guarden per sopar.
Aleshores què passa amb aquestos mascles?? perden el cap i s'abandonen al sexe?? doncs com els homes... quan estrangules un home, vulga ell o no, experimenta una erecció. T'ho jure. I no perquè l'agonia li supose cap plaer eròtic (pot ser a algú sí, però no sol donar-se el cas), sinó perquè els senyals del cervell que indiquen que no ha d'alçar el pal de la bandera deixen d'arribar al penis. Aquest reflex no és més que una curiositat mèdica, però ara ja saps que si el teu amant no funciona bé al llit sempre pots provar d'arrencar-li el cap per vore si es desinhibeix...
ciber-besets caníbals
12 comentaris:
Estimada Lucrècia:
No he entés la frase "que no ha d'alçar el pal de la bandera deixen d'arribar al penis". Qué és el pal de la bandera?
Si que és veritat que molts homes i moltes dones tenen parafílies i coses així...
Salutacions.
josé vicente: la frase, dita així no té sentit, la frase sencera és "els senyals del cervell que indiquen que no ha d'alçar el pal de la bandera deixen d'arribar al penis".
En tota relació sexual l'home alça un pal de bandera (que sol tindre guardat baix del llit o al costat de la tauleta de nit) per indicar que està excitat.
Tu no tens un pal de bandera per ahi amagat??
Mmmm, no voldria ser devorat (en el sentit que expliques)per
aquesta amiga teva. I si es donés el cas de poder establir una relació, ja procuraria donar-li de menjar abans de tenir sexe amb ella.
Jo ja he complert amb lo de perpetuar l'espècie, ara toca gaudir.
Així que si me ve de gust el contacte sexual hauré de fer alguna cosa per què el meu cervell deixi d'enviar aquests senyals que dius i ordenar-li que aixequi el pal de la bandera ben amunt. No?
B7s
Nosaltres sempre acabem devorats , però de mica en mica , que aixi us durem mes temps , quin plaer a cada mosegada..........
Lucre, jo no tinc pals d'eixos, és greu? xD
Deu ser que com que no vaig fer la mili ni res.. Però gràcies al teu blog, ara ja sé dels riscos innecesaris als quals m'estava exposant.
Per tant i a partir de hui, sempre guardaré alguna barreta energètica a la tauleta de nit, per si de cas note que l'amant em mira com afamada mentre fem la jura de bandera..
Estimada Lucrècia:
De quín pal ens parles? Jo mai havia sentit parlar d'un pal de bandera amagat sota el llit ni al costat de la tauleta de nit... a quín pal et refereixes?
De quines coses extranyes ens parles de vegades...
Salutacions.
A vore... vols dir que quan el cervell está "desconectat" del penis per un estrangulament, el penis adopta la seua forma per defecte, es a dir l'erecció?
Ens poses unes endevinalles...
Ciberbessets.
Sí que passa això, sí. N'hi ha més d'un que, a canvi d'unes revolcades, acaba sense pis, sense cotxe, sense poder veure els crios, i havent de pagar una pensió desmesurada a una mantis mentre aquesta s'està tirant a la nova presa a devorar.
La de coses que s'aprenen en aquest blog, tú!! M'ha encantat el post. Procuraré, però, no posar la proposta en pràctica. Ara que ja tinc els anells fóra una llàstima que el nuvi no arribara a l'altar sencer. :)))
Besets prenupcials!
Glups. I per on diu vostè que es mou? Més que res per no anar-hi.
Jejeje doncs no està de més prendre nota... com a mesura preventiva s'haurà d'oferir un bon soparet abans, per aplacar a la fera.
I ojo amb les bosses de plàstic al cap i els estrangulaments eròtics, que tenen males bromes. M'en recorde de fa un temps una notícia d'una mort així, en mig d'un polvo amb ofegament. I crec que hi ha per ahi alguna llegenda urbana tipus troballa d'un tipet mort amb una bossa de plàstic al cap i la fava a la mà. En fi, un petó (i un bon plat de pasta o arrós, per si de cas) des dels boscos.
fra miquel: doncs ja saps, primer un bon àpat!!
garbi: però eixes mossegades no fan mal...
Hèctor: si no tens pal, compra-te'n un encara que siga de plàstic!!
José Vicente: molt bé!! ho has endevinat!!
iaia: cert, d'eixes també hi ha... harpies se'n diuen :P
marta: què insinues?? sexe-prematrimonial?? quina pecadora... xDD sort amb el casament, guapa!!
Sergi: no sóc jo, és la meua amiga la mantis ;)
Faune: ai, històries i llegendes hi ha per contar i no acabar...
Publica un comentari a l'entrada