divendres, 5 de novembre de 2010

Valenbisi és amor

Valenbisi és un nou sistema valencià de seducció amb una interfície (dispositiu que permet la connexió perquè es puga donar una comunicació a diferents nivells) de bicicletes compartides. I com que a mi m'agrada estar a la última... m'he fet valenbisiclista.

Per si encara no ets usuari/a t'explique com funciona. Aparentment sembla un sistema de transport urbà, però prompte te n'adonaràs que com a transport no és massa efectiu perquè quan el vols no el tens i quan el tens i no el vols... no el pots tornar.    

Bé, el cas és que de grans vies cap endins (esperem que continuen ampliant per la salut seximental dels valencians), pots trobar "estacions" (pàrquings de bicis) i cada estació té una maquineta com eixes de pagar la zona blava, però en gris. Passes la targeta (previ pagament i activació) per davant del lector de la maquineta, poses el teu pin, tries bici, prems el botonet i te l'emportes. Així de fàcil. Després tens mitja hora per tornar-la. I quan arribes a l'estació de destí aparques la bici enganxant-la a la borneta. Si està ben aparcada sona una cosa així i si l'has aparcada malament sona així.  Però de vegades les bornetes van molt dures i costa un poc aparcar-la.

Jo, innocent de mi, em vaig creure l'envoltori i vaig pensar que era un sistema de transport i així el volia utilitzar, i vaig pensar que els ideadors de valenbisi no havien tingut en compte que Benimaclet és barri d'estudiants, hippies, ecologistes i alternatius, i que aquesta gent són molt de la bicicleta. A més, sembla que tots fan el mateix horari que jo. De manera que quan me'n vaig a la feina i vull una bici... no n'hi ha cap a l'estació de baix de ma casa i quan me'n torne amb una... vull aparcar-la a eixa estació que unes hores abans estava buida i resulta que no hi ha cap borneta disponible!!

Que ho penses i dius... no pot ser que ho hagen fet així de malament... fins i tot vaig pensar que era una conspiració contra la meua persona, que potser Rita tenia una cam espiant-me i ho feia a posta perquè l'altre dia li vaig dir al twitter que hauria de fer-se usuària de valenbisi, per fer exercici i per saber el que se sent. Potser així faria fer més carrils bici, podar els arbres per no haver d'acatxar el cap...

Fins que vaig entendre la veritable raó de l'existència de valenbisi: ajudar a les valencianes i valencians en eixa difícil tasca de les relacions socials i/o sentimentals-sexuals.

Clar, com que açò és relativament nou, sempre hi ha qui et demana ajuda per activar la targeta, per treure una bici, per aparcar-la... i això dona molt de joc!!
A més de les mirades quan et creues amb un/a altre valenbiciclista com volent dir "tú també vas en bici per lligar, no??"...

Mira, l'altre dia, me n'anava a la feina i vaig ser tan afortunada que a l'estació de baix de casa quedava una bici. Meua. En arribar a l'estació de destí no n'hi havia cap altra. Així que mentre jo anava a aparcar-la hi havia un xicon esperant a que jo la deixara per poder emportar-se-la ell. Però la borneta que jo vaig triar per aparcar se'm resistia... anava un poc dura... i el xicon es va oferir per ajudar-me:

-Hola, te ayudo?? -xicon
-Ay, si, por favor, me la metes?? -Lucre
-Me encantaria metértela, pero... casi mejor si primero te aparco la bici, no? ;-) -xicon
-... vale! :-) -Lucre


Com a sistema de seducció funciona. I, ja que estem... estaria bé que hi hagueren moltes més bicis i bornetes. Més que res per poder aprofitar l'interfície i utilitzar-la també com a transport quan ho necessitem, per allò de maximitzar recursos, eh... A mi de moment ja em va bé, però així i tot... visc amb la por de no aparcar bé la meua Valenbisi.



PD: Els sons de l'aparcamant li'ls he furtat als de @valenbisi_es

6 comentaris:

Sodapop ha dit...

què gran eres, per favor!! em passa exactament el mateix que a tu, de fet crec que compartim estació aprop de casa i tot, així que hauré d'anar amb compte que no em furtes l'última bici.
L'altre dia, arribe a les 9 de la nit a la meua estació (a 30 segons de casa) i estava plena (no passa res, serà que els estudiants encara no s'emporten les valenbisi al glop), m'acoste al alfahuir i plena, a masquefa i plena, a emili baró i..... efectivament, plena.
Total que més perdut que una mona i prou desesperat em trobe a una xica (molt guapa per cert) amb el mateix problema que jo. ¿Què fem?, com diria el gran Joaquin Prats... A jugaaaar!! total que això, vam fer un trajecte molt interessant i ens vam declarar 'amics Valenbisi' i tot. Això sí, al final vaig aparcar al carrer alboraia (que traduït a un dilluns a les 9' 30 de la nit, és com dir a prendre pel cul de casa).
Com a mitjà de transport no serveix però per a lligar està molt bé..

optimitza.cat ha dit...

Encara li canviaràn el nom per Valenvici ;)

Theresia Kalogeropoulos ha dit...

Serà molt d'amor però a base d'esperar perquè a mi m'han tardat dos mesos en enviar-me la targeteta!!! XD!!!

Un petonet!

Vicicle ha dit...

Ja veig que aneu entenent el veritable sentit de la "vicicleta". No l'encerten, Rita i companyia, ni equivocant-se. Què hi farem?

Colometa ha dit...

Tenia pensat fer-me valenbisi de totes maneres, encara que Benimaclet de les facultats no queda tan lluny, però.. crec q aquest argument potser siga el millor de tots! :)

Borja ha dit...

Capbussat en Sant Facebook Beneït he arribat a aquest blog, i aquesta entrada m'ha paregut sensacional. Carregada de la ironia quotidiana i la relació amor/odi amb la ciutat de València que jo també en tinc. Els hi direm als del "aCHuntament" que al meetic cobren més de 18 euros i ja veuràs com apugen el preu. Salutacions cordials i ànim per a escriure.

Related Posts with Thumbnails