dijous 23 de setembre de 2010
divendres 17 de setembre de 2010
M'entrevisten a L'informatiu
Hui, a L'informatiu han publicat una entrevista que m'han fet. A vore que et sembla ;-)
P: Un blog per a majors de 18 anys. Com és això? No penses que el que contes els vindria bé saber-ho als joves de 16 o 14 anys?
R: I tant! I als de 13 anys també, que la joventut de hui en dia comença molt prompte! Però per rotllos legals s’ha de posar això de “majors de 18”.
R: I tant! I als de 13 anys també, que la joventut de hui en dia comença molt prompte! Però per rotllos legals s’ha de posar això de “majors de 18”.
P: El cas és que Les dones no som (tan) complicades és un blog que parla de sexe obertament. Com recordes els primers temps del blog? Com fou la rebuda?
R: Recorde que estava emocionadíssima. Mirava les estadístiques i el nombre de visitants a tothora, a cada comentari nou ballava per l’habitació i anava comptant els subscriptors nous. Quina pujada en arribar al subscriptor 10! (riu). L’estil també era diferent. Han passat més de 2 anys i el blog ha anat canviat a poc a poc.
R: Recorde que estava emocionadíssima. Mirava les estadístiques i el nombre de visitants a tothora, a cada comentari nou ballava per l’habitació i anava comptant els subscriptors nous. Quina pujada en arribar al subscriptor 10! (riu). L’estil també era diferent. Han passat més de 2 anys i el blog ha anat canviat a poc a poc.
P: I hi havia llavors algun blog semblant?
R: En aquella època hi havia el blog de la Mireia, “Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)”, que s’ho feia amb homes i dones i ho explicava tot amb pèls i senyals al blog. Als lectors els portava trastornats completament. Finalment es va fer públic que la Mireia era un personatge de ficció que escrivia una parella de la Franja i del qual després van traure un llibre amb el títol del blog. Així que quan jo vaig començar, vaig rebre uns quants mails que em preguntaven si aquest blog també s’escrivia entre diverses persones, si era un home, si ho feia per guanyar fama i escriure un llibre...
R: En aquella època hi havia el blog de la Mireia, “Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)”, que s’ho feia amb homes i dones i ho explicava tot amb pèls i senyals al blog. Als lectors els portava trastornats completament. Finalment es va fer públic que la Mireia era un personatge de ficció que escrivia una parella de la Franja i del qual després van traure un llibre amb el títol del blog. Així que quan jo vaig començar, vaig rebre uns quants mails que em preguntaven si aquest blog també s’escrivia entre diverses persones, si era un home, si ho feia per guanyar fama i escriure un llibre...
P: I com et va pegar per parlar de sexe?
R: De jove, ningú no em va parlar de sexe. He tingut una educació cristiana catòlica, en la qual el sexe era tabú, pecat, brut, lleig... i no se’n podia parlar i molt menys fer res. I si ho feies, molt d’amagat. En fer-me gran, vaig haver de descobrir jo sola moltes coses que haurien estat molt senzilles si algú me n’haguera parlat obertament. És clar que en la meua època no hi havia la facilitat d’ara per accedir a informació. Però ara estic jo per escriure totes aquestes històries, per si poden fer profit a algú.
R: De jove, ningú no em va parlar de sexe. He tingut una educació cristiana catòlica, en la qual el sexe era tabú, pecat, brut, lleig... i no se’n podia parlar i molt menys fer res. I si ho feies, molt d’amagat. En fer-me gran, vaig haver de descobrir jo sola moltes coses que haurien estat molt senzilles si algú me n’haguera parlat obertament. És clar que en la meua època no hi havia la facilitat d’ara per accedir a informació. Però ara estic jo per escriure totes aquestes històries, per si poden fer profit a algú.
[...]
Pots llegir l'entrevista completa ací.
dimarts 14 de setembre de 2010
Busca parella.
Quan fa fred abelleix més quedar-se a casa i fer pel·li-manta, amb un jersei gegant, unes espardenyes d'estar per casa (estil potes d'animal) i menjar crispetes.
La roba d'hivern generalment no és sexy. Pots portar un abric molt elegant, botes altes i de taló, una bufanda i un barret graciós... sí, pots... però també pots posar-te una jaqueta-globus on no se sap massa bé què hi ha baix. Perquè no és fàcil vestir-se quan fa fred. Què et poses?? màniga llarga i jersei baix?? no serà això anar massa abrigada?? i si hi ha calefacció?? moriré asfixiada?? però si em pose una camiseta fineta... no tindré fred si entre a un local (sense calefacció) i em trec la jaqueta?? o millor no me la trec?? aleshores no tindré fred al eixir?? I així acabem posant-nos 10 capes. Com les cebes. Com el ninotet de Michelín.
A més, el llit està gelat. Jo no sé dormir acompanyada, però quan fa fred... m'abelleix molt fer la cullereta, dormir amb un braç per damunt, tindre un cos calent pegat a mi...
I és que l'hivern és una època ideal per a l'amor. Per tancar-se a hivernar amb algú amb qui pugues compartir unes risses, una sèrie, una pel·li. Algú amb qui tindre sexe salvatge. I també suau. Algú que t'abrace i et done calor, però que no t'asfixie.
Sí, l'hivern és ideal per a estar en parella, però no per buscar-la.
Perquè ja no abelleix tant eixir i s'apaguen les feromones estiuenques. Així que ARA és el moment!! Ara és quan has d'aprofitar i anar directe amb un sol objectiu: 'Passar l'hivern amb els peus calents al llit i amb sexe assegurat'.
Així que comença a repassar la xorbi-agenda, telefona a eixa personeta... ràpid!! Hi ha més gent que pensarà fer el mateix. Així que espavila!! Corre, abans que siga massa tard!!
La roba d'hivern generalment no és sexy. Pots portar un abric molt elegant, botes altes i de taló, una bufanda i un barret graciós... sí, pots... però també pots posar-te una jaqueta-globus on no se sap massa bé què hi ha baix. Perquè no és fàcil vestir-se quan fa fred. Què et poses?? màniga llarga i jersei baix?? no serà això anar massa abrigada?? i si hi ha calefacció?? moriré asfixiada?? però si em pose una camiseta fineta... no tindré fred si entre a un local (sense calefacció) i em trec la jaqueta?? o millor no me la trec?? aleshores no tindré fred al eixir?? I així acabem posant-nos 10 capes. Com les cebes. Com el ninotet de Michelín.
A més, el llit està gelat. Jo no sé dormir acompanyada, però quan fa fred... m'abelleix molt fer la cullereta, dormir amb un braç per damunt, tindre un cos calent pegat a mi...
I és que l'hivern és una època ideal per a l'amor. Per tancar-se a hivernar amb algú amb qui pugues compartir unes risses, una sèrie, una pel·li. Algú amb qui tindre sexe salvatge. I també suau. Algú que t'abrace i et done calor, però que no t'asfixie.
Sí, l'hivern és ideal per a estar en parella, però no per buscar-la.
Perquè ja no abelleix tant eixir i s'apaguen les feromones estiuenques. Així que ARA és el moment!! Ara és quan has d'aprofitar i anar directe amb un sol objectiu: 'Passar l'hivern amb els peus calents al llit i amb sexe assegurat'.
Així que comença a repassar la xorbi-agenda, telefona a eixa personeta... ràpid!! Hi ha més gent que pensarà fer el mateix. Així que espavila!! Corre, abans que siga massa tard!!
dilluns 13 de setembre de 2010
Postures per al Cunnilingus (III)
dilluns 6 de setembre de 2010
Concurs 'Crea la nova imatge de Lucre'
La caricatura que dona imatge a Lucre és "furtada" del meravellós il·lustrador Arthur de Pins. No vull seguir abusant de l'ús d'allò que no em pertany per això convoque el concurs 'Crea la nova imatge de Lucre' i aprofitaré per renovar el blog.
Supose que els participants seran lectors del blog i sabran plasmar l'ànima del blog en una imatge representativa.
BASES DEL CONCURS:
1. Objectiu.
Creació d'una nova imatge per al personatge Lucrècia de Borja i Bairén. El disseny ha de servir per identificar a Lucre i ha d'adaptar-se a tots els suports de difusió (capçalera del blog, Facebook, twitter, signatura del correu electrònic...)
2. Participants.
Podran participar totes les persones que ho desitgen, sense cap limitació, tant individualment com de forma col·lectiva.
3. Tipus de concurs.
Aquest concurs es desenvoluparà en una dues fases.
1a fase: en la que els lectors del blog votaran el treball que més els agrade.
Aquesta fase no serà vinculant però es tindrà en compte per a la 2na fase.
2na fase: en la que el Jurat (la composició es descriu més endavant en aquestes bases) determinarà el disseny guanyador.
4. Requisits.
-Els treballs han de ser a color.
-Obres de creació pròpia, originals i inèdites.
-Els autors seran responsables de l'origen de l'obra i si aquesta ha estat inspirada en algun treball aliè o s'ha fet servir qualsevol motiu no original, haurà de tindre autorització del creador original.
-Tècnica lliure.
5. Presentació:
Els treballs s'enviaran per correu electrònic a: LucreciaDeBorja@gmail.com fins a les 23:32h del dia 15 d'Octubre de 2010
S'inclourà nom complet dels autors del treball i número de telèfon.
6. Premi.
Hi haurà un premi per al treball guanyador que consistirà en una d'aquestes opcions, a triar per la persona guanyadora:
a) un sopar amb l'autora del blog ( això ho pague jo!!) a un conegut restaurant al bell-mig de Benimaclet.
b) un lot de productes eròtic-festius.
c) res, només amb haver guanyat i fer-ho públic ja està bé.
7. Jurat.
El Jurat qualificador, composat per un nombre indefinit de persones que criticarem i debatrem quin serà el guanyador tant en directe com de manera online, fallarà -inapel·lablement- en els 15 dies següents a la finalització del període de presentació. El concurs pot ser declarat desert.
8. El treball guanyador passarà a ser propietat de l'autora d'aquest blog.
El resultat del concurs serà comunicat a la persona guanyadora i es publicarà a aquest blog.
9. La participació en aquest concurs suposa l'acceptació d'aquestes bases.
Supose que els participants seran lectors del blog i sabran plasmar l'ànima del blog en una imatge representativa.
BASES DEL CONCURS:
1. Objectiu.
Creació d'una nova imatge per al personatge Lucrècia de Borja i Bairén. El disseny ha de servir per identificar a Lucre i ha d'adaptar-se a tots els suports de difusió (capçalera del blog, Facebook, twitter, signatura del correu electrònic...)
2. Participants.
Podran participar totes les persones que ho desitgen, sense cap limitació, tant individualment com de forma col·lectiva.
3. Tipus de concurs.
Aquest concurs es desenvoluparà en una dues fases.
1a fase: en la que els lectors del blog votaran el treball que més els agrade.
Aquesta fase no serà vinculant però es tindrà en compte per a la 2na fase.
2na fase: en la que el Jurat (la composició es descriu més endavant en aquestes bases) determinarà el disseny guanyador.
4. Requisits.
-Els treballs han de ser a color.
-Obres de creació pròpia, originals i inèdites.
-Els autors seran responsables de l'origen de l'obra i si aquesta ha estat inspirada en algun treball aliè o s'ha fet servir qualsevol motiu no original, haurà de tindre autorització del creador original.
-Tècnica lliure.
5. Presentació:
Els treballs s'enviaran per correu electrònic a: LucreciaDeBorja@gmail.com fins a les 23:32h del dia 15 d'Octubre de 2010
S'inclourà nom complet dels autors del treball i número de telèfon.
6. Premi.
Hi haurà un premi per al treball guanyador que consistirà en una d'aquestes opcions, a triar per la persona guanyadora:
a) un sopar amb l'autora del blog ( això ho pague jo!!) a un conegut restaurant al bell-mig de Benimaclet.
b) un lot de productes eròtic-festius.
c) res, només amb haver guanyat i fer-ho públic ja està bé.
7. Jurat.
El Jurat qualificador, composat per un nombre indefinit de persones que criticarem i debatrem quin serà el guanyador tant en directe com de manera online, fallarà -inapel·lablement- en els 15 dies següents a la finalització del període de presentació. El concurs pot ser declarat desert.
8. El treball guanyador passarà a ser propietat de l'autora d'aquest blog.
El resultat del concurs serà comunicat a la persona guanyadora i es publicarà a aquest blog.
9. La participació en aquest concurs suposa l'acceptació d'aquestes bases.
dissabte 4 de setembre de 2010
No hi havia a València dos amants com nosaltres...
M'encanta l'Andrés Estellés. Quin poeta més calent... i com que hui és l'aniversari (86) del naixement d'aquest gran home li dedicaré aquest escrit. Va per tu, Vicent Andrés Estellés.
La primera vegada que vaig llegir el poema de Els amants, se'm va posar la pell de gallina. Mira que l'he llegit i escoltat vegades... i mai em canse. Ací et deixe el poema recitat per l'Ovidi Montllor.
I és que Estellés tenia la gràcia de fer poesia d'una manera eròtic-festiva, encara que la lletra no tingués un contingut sexualment explícit. I com a mostra ací et deixe un dels meus favorits: Horacianes.
La primera vegada que vaig llegir el poema de Els amants, se'm va posar la pell de gallina. Mira que l'he llegit i escoltat vegades... i mai em canse. Ací et deixe el poema recitat per l'Ovidi Montllor.'No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.'
I és que Estellés tenia la gràcia de fer poesia d'una manera eròtic-festiva, encara que la lletra no tingués un contingut sexualment explícit. I com a mostra ací et deixe un dels meus favorits: Horacianes.
- Res no m'agrada tant
- com enramar-me d'oli cru
- el pimentó torrat, tallat en tires.
- cante llavors, distret, raone amb l'oli cru,
- amb els productes de la terra.
- m'agrada molt el pimentó torrat,
- mes no massa torrat, que el desgracia,
- sinó amb aquella carn mollar que té
- en llevar-li la crosta socarrada.
- l'expose dins el plat en tongades incitants,
- l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal
- i suque molt de pa,
- com fan els pobres,
- en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.
- després, en un pessic
- del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
- agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament,
- eucarísticament,
- me'l mire en l'aire.
- de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme.
- cloc els ulls i me'l fot.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
